Enoturisme

Enòleg“Diu la dita popular que no és bo posar tots els ous dins el mateix paner. A casa nostra, pel que fa a l’economia, no tan sols hi hem posat els ous. Hi tenim la gallina, el ponedor i el sac de blat de les Índies. El sector serveis en general, i el turisme en particular, representen, si se’n tenen en compte les activitats derivades, la pràctica totalitat del volum econòmic local”. Paraules encertades de Miquel Calent a l’article que va fer el diumenge passat amb el títol “Indústria local, en vies de desaparició”. Tota la setmana m’ha rodat pel cap aquest paràgraf i també les reflexions al voltant del pes del turisme a la nostra societat, i també al sector agroalimentari. No crec que la indústria local vagi cap a la desaparició, però el cert és que depenem molt, fins i tot diria que massa, del sector turístic. Algú pot pensar que hi ha fórmules per evitar-ho, però facis el que facis, el món del turisme ho domina tot. M’explicaré amb un detall: actualment pels cellers mallorquins és imprescindible posar a l’etiqueta el nom de Mallorca. Sembla que l’important és el nom, Mallorca, no per patriotisme, sinó perquè és una marca turística que tot el món coneix, i passa el mateix a les altres illes.

Ara fa uns 18 anys, quan vaig començar dins el sector vitícola, els cellers posaven l’accent i els seus esforços a diferents paners. Un era la millora de la qualitat dels productes, el segon era la millora de les vendes al mercat interior, recuperar el lloc que s’havia perdut i fer que els illencs fossin compradors i gaudissin dels vins fets a casa nostra, i també que els restauradors comencessin a valorar i tenir vins locals a les seves cartes. Paral·lelament, s’havia de fer un gran esforç per exportar, vendre a fora per poder diversificar i aconseguir un cert prestigi. Quasi cap celler parlava d’enoturisme ni tampoc d’aconseguir que els turistes anessin al celler. El que sí que recordo eren els recels, per utilitzar una expressió suau, de molts viticultors i cellers cap al sector turístic i, concretament, cap als grans hotelers a qui culpaven d’haver donat l’esquena a bona part del sector primari i secundari, ja que no compraven els productes locals, sinó que la seva única obsessió era comprar el més barat possible. Per tant, si volies entrar al joc t’havies de baixar els calçons i parar.

Però han passat els anys, i fa temps que el paner de l’enoturisme es va omplint de més i més ous i s’està convertint en una obsessió per a molts cellers, per les denominacions d’origen i les diverses associacions del sector, ja que pot generar una nova via d’ingressos i incrementar les vendes i pot produir una millora de la imatge del nostre vi com a producte. Sempre s’ha dit que el sector turístic balear necessita superar l’estacionalitat i el clixé de Sol i platja. El turisme gastronòmic i l’enoturisme és una estratègia de desestacionalització i una possible oferta complementària: els cellers i els paisatges vitícoles són l’attrezzo, el decorat de la Mallorca rural “chic”. Perquè anar a veure bales de palla, camps de patates o ametllers florits únicament entretén el moment de fer la foto, però per tenir un servei afegit necessites alguna cosa més. I l’única indústria alimentària que ho pot fer, i que actualment ja ho fa, és el sector vitícola. S’obren els cellers de bat a bat amb una petita excursió per les vinyes i l’entorn, es visita el celler i s’explica com es fan els vins i els secrets més amagats, tast de vins personalitzat i, fins i tot, un petit berenar o un bon dinar al celler.

Aquest és el present de molts cellers, però perquè funcioni bé i tingui projecció de futur es necessita una oferta completa i coordinada amb iniciativa privada i el suport institucional. Això vol dir que el sector en el seu conjunt ha d’anar unit, una cosa ben difícil a les nostres caïnites illes. També seria convenient la implicació i la coordinació d’altres agents, com per exemple que els restaurants donin prioritat als vins de la terra, que els hotels tinguin alguna referència de vins i que en puguin vendre, poder fer un ampli calendari d’activitats, la formació dels prescriptors i, sobretot ,fer una bona feina per seduir els periodistes i escriptors gastronòmics que puguin explicar les meravelles que es fan a casa nostra.

Ara jo hem demano: és bo que el sector vitícola es converteixi en una indústria complementària al sector turístic? És interessant explorar-ho, però no és una bona idea dependre excessivament d’ells o acabaríem sent com una fàbrica auxiliar que subministra peces per a la SEAT de Martorell i ens convertiríem en una botiga de souvenirs que és visitada quan fa mal temps i els turistes no poden anar a la platja.

Vi recomanat

OM Selecció 2013, Celler OM (Algaida )

Els vins OM Oliver Moragues s’elaboren a l’antiga Possessió de Binicomprat, una de les finques més antigues de Mallorca. Una possessió reconvertida en un autèntic agroturisme; i dic autèntic, perquè l’activitat principal de la finca és l’agrària. La generació més jove de la família porta el celler, uns vins ecològics que s’han veciat des de la vinya fins al moment de l’embotellat. OM Selecció és un vi negre molt obscur amb aromes de fruites, groselles, prunes i amb notes de xocolta. En boca és potent, llarg, harmoniós, sense cap aresta; simplement genial. Bona feina Carlos i família Oliver M oragues.