Entrebancs perquè titulats que poden ensenyar català a Catalunya ho facin a les Illes

PalmaEntrebancs per exercir de professor de català a les Illes. Ho ha denunciat el sindicat UOB aquest dimarts. La Conselleria d'Educació, però, ho nega. En declaracions als mitjans, la portaveu del grup, Antònia Font, ha criticat que hi ha casos en què persones amb unes titulacions concretes poden ensenyar català a Catalunya però no a les Balears. Ara bé, sí que es permet que imparteixin classes de castellà. Seria l'exemple dels alumnes que han estudiat el Grau d'Estudis de Català i d'Espanyol a la Universitat Autònoma de Barcelona. "La titulació estudia la mateixa quantitat de crèdits" de castellà que de català, ha explicat Font. L'Institut d'Estudis Baleàrics, segons ha afirmat UOB, valida, de fet, que aquests estudis permetin ensenyar català.

Aquest només és un exemple, segons ha criticat UOB. "Aquest problema es produeix a moltes altres titulacions", ha seguit Font, tot i que no ha especificat. La problemàtica de base es trobaria a l'annex IV de les convocatòries d'interins, un document basat en les titulacions de l'any 1998 i que no preveu equivalències entre llicenciatures i estudis de grau. És a dir, el problema s'arrossega des del pla Bolonya, quan van desaparèixer les llicenciatures per donar pas a aquesta altra modalitat. Així, estudiants que han acabat la carrera i han realitzat el Màster de Formació Pedagògica no podrien exercir de professors de català, segons el sindicat.

Per canviar l'annex IV és necessari que els titulats recentment sol·licitin a Educació aquesta equivalència. UOB considera que aquest no és el procés que s'hauria de dur a terme. Quan un graduat fa aquesta sol·licitud, la Conselleria demana informes a direccions generals per veure quines matèries pot impartir. "Els criteris amb què s'elaboren aquests informes no són públics". UOB reclama transparència per als criteris i per als mateixos informes. Educació assegura que el criteri "no és opac"

La Conselleria d'Educació nega les acusacions de UOB

Des de la Conselleria d'Educació s'ha volgut negar les acusacions del sindicat i s'ha expressat que la situació que planteja UOB està normalitzada. En aquest sentit, fonts de l'àrea asseguren que s'havia d'acreditar que aquestes titulacions tinguin els crèdits suficients (72) per a la seva acreditació formal. El 28 de novembre passat, la Comissió tècnica d'assessorament per a l'ensenyament de i en llengua catalana -l'òrgan que, entre d'altres, acredita quines titulacions són vàlides per impartir català-, va donar el vistiplau a dues de noves. S'inclouen els estudis de Català i Espanyol a la UAB i els d'anglès i català.

A l'última convocatòria d'interins, no es va donar plaça a aquells graduats que acreditaren aquestes titulacions per poder donar català, perquè no estava validada. Ara bé, aquells que presentaren una al·legació ja han entrat en llista. A més, per a la propera convocatòria, ja no hi haurà problema, segons assegura Educació.

La Conselleria assegura que "totes les noves titulacions funcionen igual" i que "s'acrediten amb normalitat". Un dels problemes que sí es poden presentar és el del temps que duu poder realitzar aquesta acreditació.

Creació d'una comissió

UOB ha reiterat en diverses ocasions la necessitat de canviar l'annex. "Necessita una revisió profunda. Que es faci no només per part de la Conselleria, sinó que puguem participar-hi tots els sindicats", opina. Per això mateix reclamen una comissió per revisar, anualment, aquest annex. De fet, Font ha assegurat que s'han trobat més de 100 contradiccions.

Des d'Educació la resposta que s'ha donat a UOB quan ha tractat de denunciar el problema a les meses sectorials ha estat que "no és el moment". L'altra portaveu del sindicat, Joana Maria Romaguera, reclama "una solució immediata".