Un equip de primera a Divisió de Plata

EivissaSi hi ha un poble a les Balears que sigui màxim exponent d’esport femení, aquest és el Puig d’en Valls. Amb poc més de 4.000 habitants censats, segons els darrers informes de l’INE, els darrers anys de la història d’aquest poble s’escriu a les pistes esportives i en clau femenina. Els amants del bàsquet es recorden de quan fa 10 anys l’EBE PDV jugava la lliga europea de bàsquet i tutejava els grans com el Perfumerías Avenida i el Ros Casares.

Avui, el mateix pavelló fa un parell d’anys que rep els millors equips de l’Estat, però no de bàsquet, sinó d’handbol. Tot gràcies a l’Ants:bfit - Muchoticket HC Puig d’en Valls, al qual els amics coneixen simpàticament com a Puchi. És un equip format per 16 jugadores, la majoria d’elles del planter del poble, que ja s’ha convertit en una gran família, tan dins com fora del camp.

Amb equips de Primera

Aquesta aposta és arriscada però funciona. D’ençà que ha començat la temporada, el Puchi, que ocupa la segona plaça a la Divisió d’Honor de Plata d’Handbol femení, s’ha enfrontat a dos equips de Primera: el Villaverde, al qual va vèncer per un contundent 40-29, i l’Helvetia Alcobendas, partit que va perdre per un ajustat 23-25. “És la demostració que, si arribam a Primera, podem donar la cara a qualsevol equip”, explica l’entrenador de les jugadores, Noel Cardona.

Aquest partit va ser viscut amb especial il·lusió entre la plantilla de l’equip. D’una banda, perquè podia significar el compliment d’una fita històrica arribant a la fase final de la Copa de la Reina d’handbol femení, una classificació que mai no ha aconseguit l’equip. D’altra banda, l’Alcobendas és l’exequip d’una de les figures més importants del vestidor del Puig d’en Valls, Ana Ferrer. De fet, només acabar el partit, les jugadores d’ambdós equips van obsequiar la capitana amb un petit homenatge al centre del camp.

“Va ser un cap de setmana impressionant, n’estam molt orgullosos i contents”, explica el president, José Antoni Ferrer, qui recorda que els va faltar “un pèl per guanyar”. “Esportivament vam fer un partit excel·lent i ens van faltar un parell de detalls per vèncer l’Alcobendas”, assenyala l’entrenador, qui va recordar que havien jugat “contra un dels millors equips de Divisió d’Honor”. “Va ser un partit superespecial per a tots”, relata la jugadora Anna Boned, qui recorda que “sempre volem guanyar”. “Pensàvem que seria impossible i fins i tot temia una pallissa, però va ser sortir a la pista i vaig veure que volia guanyar”, comenta la pivot. “Es nota que físicament tenen més envergadura, però des del principi del partit teníem clar que anàvem a lluitar”, conclou.

Ara, un cop superada la desil·lusió de caure en l’eliminatòria, el Puchi s’enfronta a la seva realitat, i és que l’equip es troba a dos partits de classificar-se matemàticament per al play-off d’ascens, cosa que podria aconseguir per segon any consecutiu. “Hem d’anar amb peus de plom, però som molt ambiciosos”, diu Cardona, qui remarca que “no es conformen simplement arribant al play-off”. “El nostre objectiu és portar la màxima categoria de l’handbol aquí, a Eivissa”, sentencia.

Professionals

El míster apunta a la diferència que hi ha entre la Primera i la Segona Divisió. I és que, mentre que en la Divisió de Plata l’esport es practica de manera amateur, a la divisió d’honor, “en molts de casos”, ja es fa de manera professional. En l’equip eivissenc, en canvi, totes les jugadores compaginen la pràctica de l’esport amb feina o estudis. Tant és així que moltes jugadores abandonen durant uns anys el club per tal de sortir fora. És el cas, sense anar més lluny, de Ferrer.

Però malgrat els èxits esportius, el club s’enfronta encara a nombroses dificultats que comporta jugar a una categoria estatal. “Cada sortida per jugar fora de casa suposa una despesa de prop de cinc mil euros”, explica preocupat el president Ferrer Prohías, qui lamenta que les institucions no ajuden tot el que ho haurien de fer. Cada viatge significa que surten d’Eivissa “unes catorze persones” i que, a més, “moltes treballen”, per la qual cosa “s’han d’ajustar horaris, algunes fan nits, altres fan escala a Palma...”, conclou. “Jo sempre he pensat que esport és salut, i que invertir en esport pot ser fins i tot rendible pel sistema sanitari públic”, explica.

A més, des de l’Handbol Puig d’en Valls defensen el seu model de jugadors del planter. “És inviable subsistir a Divisió de Plata sense comptar amb jugadores de la casa”, indica Ferrer Prohías. Cardona destaca que, “malgrat que es veu més l’equip sènior, és igual d’important mantenir un bon planter”. La filosofia del club és “ensenyar handbol de la millor manera possible” i que com més gent hi hagi a les categories inferiors, “millors jugadores podran pujar a la màxima categoria”.