"Els deures són una equivocació que incrementa la desigualtat"

Palma“Els deures són una equivocació pedagògica i un abús”. Amb aquesta contundent sentència, el pedagog italià Francesco Tonucci defensà ahir davant l’aula magna de l’edifici Guillem Cifre de Colonya de la UIB el dret dels infants a tenir temps lliure. L’expert, referent mundial en matèria educativa, considera que els deures no redueixen les desigualtats d’aprenentatge, sinó que les incrementen. “Un alumne que no té una família darrere que li pot donar una base cultural sòlida no podrà recuperar els coneixements a casa”, explicà. Per això, considera que és l’escola la que “ha de fer-se càrrec de la recuperació” de l’aprenentatge en tant que “és la seva responsabilitat”. Els deures, creu, “no són un mitjà adequat per recuperar les dificultats dels més dèbils”.

Igualment, recordà la importància de la Convenció dels drets de la infantesa, aprovada el 1989 i incorporada a la legislació espanyola un any després. “L’article 3 reconeix el dret al temps lliure i al joc”, apuntà, i explicà la iniciativa duita a terme a Roma per part d’un grup de nins i nines en què, amb la seva col·laboració, escrigueren una carta als docents demanant-los que l’escola no els ocupàs el temps del capvespre, a més del matí. “El temps per al joc no està garantit, però a l’escola hi hem d’anar cada matí”, recordà. Així, ressaltà la importància que els infants proposassin activitats com llegir, però només pel pur plaer de fer-ho i no com a mitjà per fer “un resum o una fitxa”.

Tonucci defensà la creativitat com a part essencial de l’escola i de l’aprenentatge. “Cal alliberar els infants de la idea que només hi ha una solució possible als problemes. Cal estimular-los perquè investiguin totes les solucions possibles”. Així, fomentant la curiositat i construint una escola “científica i no dogmàtica”, es podran educar “alumnes rebels”.

La democratització de l’escola pública ha comportat canvis importants que han de ser resolts. Partint d’aquesta base, el pedagog Francesco Tonucci explicà el gran canvi que ha suposat la universalització de l’accés a l’ensenyament obligatori respecte d’una escola “per a pocs” que “enriquia” els coneixements dels fills de les famílies a les cases de les quals “s’aprenia de manera natural”, ja fos veient que a casa es llegia o que es parlava de l’actualitat a taula. Avui, considera, l’escola no pot oferir coneixements “completament” a alumnes que ja no tenen les bases culturals. Per això, creu, “necessitam una escola pública potent per als fills dels qui no tenen una família a darrere” que els pugui completar aquesta formació, “per als beneits, per als qui no segueixen”. Si l’escola avui no es fa càrrec d’oferir les bases culturals que abans oferien les famílies, adverteix, “s’incompleix la Constitució”. Per això, proposa fer-ho de manera viva: llegint, escoltant música, escrivint. I amb mestres que també ho facin.