Escribá subministrà Minerval 12 anys abans del primer assaig clínic

PalmaPablo Escribá, el catedràtic de la UIB detingut fa dues setmanes per la presumpta comercialització irregular a malalts terminals d’un medicament en fase de proves, ja subministrava el Minerval, la polèmica substància que tindria efectes beneficios en tumors cerebrals, dotze anys abans del primer assaig clínic en humans i sis anys abans d’iniciar els experiments en ratolins. L’evidència és a la mateixa patent del Minerval, que Escribá registrà l’any 2002 com a únic inventor i en què figura la UIB com a titular.

En el document, que du per títol Ús de l’àcid hidroxioleic i compostos similars en la producció de medicaments i que es pot trobar a la pàgina web de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, Escribá afirma que “finalment la investigació de l’efecte en éssers humans ha revelat que l’àcid 2-hidroxioleic -nom científic de la molècula que es comercialitza amb el nom de Minerval- i els seus anàlegs poden constituir una família de fàrmacs antitumorals de gran importància”. El catedràtic hi afegeix quatre imatges que correspondrien a escàners practicats en cervells que, segons explica, “mostren l’efecte del tractament amb àcid 2-hidroxioleic en tumors humans”. Finalment, conclou, “el cas mostrat correspon a una pacient en la qual la quimioteràpia i la radioteràpia prèvies no van produir reduccions dels tumors cerebrals”.

Les imatges que aporta Escribá, adjuntes en el document, mostrarien els efectes beneficiosos del Minerval en aquesta pacient. La primera imatge està datada a l’octubre del 2000; la darrera, al desembre del 2001. En el mateix text, Escribá fa una nova referència a l’efecte del seu invent en pacients. “En éssers humans, l’àcid 2-hidroxioleic també produeix disminucions grans i significatives de la pressió arterial”. En aquest cas, les proves aportades no donen pistes de quan s’hauria pogut dur a terme aquest experiment.

En la descripció que fa del seu invent, Escribá especifica que la patent es refereix a “l’ús de l’àcid hidroxioleic i compostos similars per a la fabricació de medicaments destinats al tractament del càncer, per tractar malalties cardiovasculars i per tractar problemes d’excés de pes i obesitat”.

Un assaig improbable

Fonts científiques han assenyalat a l’ARA Balears que no és inusual que un investigador inclogui assajos en humans en una patent. “Una altra cosa -puntualitzen- és que pugui demostrar que va fer l’assaig clínic tal com marca la llei”.

La companyia Lipopharma, fundada per Escribá i que és l’encarregada de desenvolupar la investigació sobre el compost químic, va assegurar, en un comunicat que es va emetre l’endemà de fer-se pública la detenció del catedràtic, que havia aconseguit completar un estudi clínic en el qual havien participat 54 pacients. Aquest assaig clínic va començar el maig del 2013 i va finalitzar el setembre del 2016, amb un resultat positiu, segons destacava la companyia. Escribá, per tant, hauria subministrat el Minerval més d’una dècada després d’aquest assaig clínic.

La UIB tenia indicis des de 2011 de la presumpta estafa contra el medicament del cancer

Els dubtes sobre la ‘legalitat’ d’aquest suposat experiment augmenten si és té en compte que el primer article científic en què Escribá fa referència a la substància no es publica fins l’any 2004, quatre anys després del primer experiment. Dos anys després, el 2006, un nou article fa referència, per primera vegada, als possibles efectes curatius en el càncer i, fins el 2012, no es publiquen els primers resultats en un model de càncer en ratolins. Un extreballador de Lipopharma ha confirmat, sota garantia de confidencialitat, que els primers experiments amb ratolins no es van començar a practicar aquell any, el 2006, sis anys després del primer estudi en humans. Aquest treballador, de fet, no s’ha mostrat sorprès per les imatges que il·lustren la patent. Afirma que van estar penjades en el despatx d’Escribá i que foren exposades en diverses xerrades que el científic va oferir durant la passada dècada. Almanco una es va dur a terme a l’hospital Son Dureta i una altra tingué lloc en un congrés internacional. Altres fonts vinculades al món de la investigació confirmen haver vist o haver sentit parlar sobre aquestes imatges.

Aposta forta

El catedràtic ha declinat respondre a la petició d’entrevista d’aquest diari, malgrat que va expressar la voluntat de “resoldre aquesta gran equivocació, per dir-ho suaument”, en referència a tota la polèmica que està generant aquest cas.

Amb tot, en una entrevista concedida a El Mundo, el novembre del 2011, explicà que el disseny del Minerval va concloure el 1998 i que el 2000, quan, segons el que afirma a la patent, va subministrar la substància a un pacient, va dedicar gairebé el 70% del pressupost del seu primer projecte a “sintetizar un sol reactiu per a la molècula”. El catedràtic no fa referència a aquest suposat assaig en humans, però admet que, en l’època en què, segons diu a la patent, va subministrar la substància, “era només un disseny que pensava que funcionaria d’acord amb els anys d’estudis previs”. “Va ser una aposta personal -hi afegeix- que hauria pogut sortir malament, però en ocasions t’ho has de jugar tot a una carta”. Escribá afirma que abans d’arribar al punt d’experimentar amb humans necessitava “entre 10 i 20 milions d’euros” i explica que “el primer requisit” abans de passar a la investigació clínica és “que els assajos siguin eficacos en models animals humanitzats”.

Aquesta és una versió molt diferent de la que explica a la patent del Minerval, un document oficial avalat per la Universitat de les Illes Balears.