Un estudi vincula els desnonaments per lloguer amb la gentrificació
Els barris empobrits són els més vulnerables, perquè com més baix és el preu, més altes són les expectatives de negoci
PalmaL'estudi 'Els desnonaments de marca Palma. Geografies de la despossessió d'habitatge a través de la crisi' del Grup d'Investigació sobre Sostenibilitat i Territori (GIST) del Departament de Geografia de la UIB ha analitzat la geografia dels desnonaments de Palma i els processos ocults que hi ha darrere la despossessió de l'habitatge, i ha conclòs que darrere hi ha interessos econòmics per revaloritzar i “turistitzar” determinades zones.
“Els desnonaments no són un efecte col·lateral de la crisi, sinó una estratègia d'acumulació de rendes urbanes generalitzades a través de la crisi”, ha explicat Sònia Vives, una de les investigadores. Segons aquest estudi, la situació actual és conseqüència del model que ha propiciat la “marca Palma”, basada en “polítiques urbanes que han convertit Palma en una ciutat rendista a partir de l'especulació de l'habitatge, la turistització i polítiques de màrqueting turístic que va començar a mitjan anys 90 amb el PERI (Pla Especial de Reforma Integral) del barri de la Gerreria, fins a la situació actual de massificació turística i habitatge Airbnb”.
Entre 2003 i 2014, a Palma s'han estimat, d'acord amb aquest estudi, més de 18.000 desnonaments, el 77% dels quals han estat per impagaments de lloguer i el 23% restant han estat execucions hipotecàries. El 75% d'aquests desnonaments s'han executat des que esclatà la bombolla immobiliària, l'any 2008.
Processos diferenciats
Els desnonaments presenten una geografia diferenciada, mentre que les execucions hipotecàries estan concentrades a l'eixample est (Son Gotleu, Pere Garau, Foners...); els desnonaments per impagament de lloguer s'articulen de manera més difosa dins l'espai palmesà. Així mateix, responen a processos diferents i estan travessats per la dimensió de classe.
Els desnonaments de lloguer responen a processos de gentrificació. “Allà on s'han concentrat més desnonaments és als barris on ha pujat més el preu del lloguer. Parlam de barris com Pere Garau, la Gerreria i Santa Catalina”, ha assenyalat Vives. Les principals conclusions són que aquests desnonaments faciliten l'embelliment del barri, necessari perquè el procés de gentrificació emergeixi; creen diferències de rendes, és a dir, generen expectatives de revalorització, i contribueixen al canvi d'ús necessari per a la turistització, ja que en desplacen i n'expulsen la població.
Els desnonaments per execucions hipotecàries responen a processos d'empobriment i estigmatització, i es concentren als únics barris on el preu de l'habitatge ha baixat. Aquests dos processos dibuixen una Palma dividida entre la part oriental, constituïda per gent de classe baixa, i la part occidental, per gent de classe mitjana-alta, i per tant, esdevenen un reflex de la manera en què les estratègies d'acumulació de la marca Palma “han suposat una intensificació dels processos, fruit dels processos de violència de classe que implica aquest model”.
“Si l'estigmatització es desplaça i si continua aquesta tendència, és previsible que la zona que tingui més números per entrar en el procés de gentrificació sigui la zona on l'empobriment genera més expectatives de renda. Si davalla el preu de partida, l'expectativa de negoci puja. Això que va començar a la Gerreria podria avançar cap a l'eixample o barris com Pere Garau”, ha assenyalat Onofre Rullan, geògraf i membre del GIST.
