El feminisme neix al segle XVIII amb la Il·lustració, vinculat al debat filosòfic entorn de les idees morals i polítiques d’igualtat, universalitat i ciutadania i de les declaracions de drets. Es considera que l’origen teòric del feminisme es troba a l’obra 'De la igualdad de los dos sexos' del filòsof racionalista Poullain de la Barre (1647-1725). Les màximes representants del feminisme il·lustrat són Mary Wollstonecraft (1759-1797) i Olympe de Gouges (1748-1793). El sufragisme representa la segona onada feminista i posa l’accent en la reivindicació del dret al vot. Té com a text fundacional la 'Declaració de Seneca Falls' (Nova York, 1848) i es perllonga fins a l’obtenció del sufragi universal i l’aparició del nou feminisme a mitjan segle XX. La figura més important del sufragisme britànic és Emmeline Pankhurst (1858-1928), la mare de Sylvia Pankhurst (1882-1960). Els antecedents de les dones sufragistes eren associacions de dones que lluitaven per l’accés a l’educació superior. En general, les sufragistes defensaren el dret al vot a través de mitjans no violents. 'Les suffragettes', les feministes més militants, realitzaren algunes accions directes que varen suposar l’ús de la violència contra les propietats i ocasionalment contra les persones. Recomanam algunes lectures: l’obra fundacional del feminisme, 'Vindicació dels drets de la dona' (L’art de la Memòria, 2014) de Mary Wollstonecraft, i també 'La subjecció de les dones' (Edicions de la ela geminada, 2013) del filòsof utilitarista anglès John Stuart Mill (1806-1873), un text clàssic dins la tradició filosòfica a favor de la vindicació feminista de la igualtat jurídica i dels drets concrets, com el dret al vot. Completam aquesta breu selecció bibliogràfica amb 'Teoría feminista: de la ilustración a la globalización. Vol. 1: De la Ilustración al segundo sexo' (Minerva, 2005) de Celia Amorós i Ana de Miguel. El tema de la lluita de les sufragistes ha estat tractat pel cinema en diverses pel·lícules: 'Les bostonianes' (1984) de James Ivory, 'El cas Winslow' (1999) de David Mamet i 'Les sufragistes' (2015) de Sarah Gavron. El món del còmic també s’ha fet ressò de la lluita sufragista amb la novel·la gràfica 'Sally Heathcote, Sufragista' (La Cúpula, 2015) de Mary M. Talbot, Kate Charlesworth i Bryan Talbot.
Eva Palomo: “Pankhurst defensa la igualtat entre gèneres a tots els àmbits de la vida”
Psicòloga feminista i professora del departament de Ciències Jurídiques i Socials de la universitat Rey Juan Carlos de Madrid
Eva Palomo (Escòcia, 1963) és professora del departament de Ciències Jurídiques i Socials de la universitat Rey Juan Carlos de Madrid, feminista i experta en qüestions de gènere. És llicenciada en Psicologia i va cursar el Màster en Estudis Interdisciplinaris de Gènere. La seva tasca investigadora s’ha centrat especialment en els moviments feministes des d’una perspectiva històrica i des de l’anàlisi de les idees. També s’ha interessat per la teoria feminista, les polítiques d’igualtat, la violència de gènere i el gènere i l’educació. És autora de la biografia 'Rosa Luxemburgo' (Ediciones del Orto, 2003) i de l’estudi 'Sylvia Pankhurst. Sufragista y socialista' (Almud, 2015), elaborat a partir de la seva tesi doctoral. Palomo ha estat convidada a Mallorca pel Col·lectiu Aurora Picornell, en el marc dels actes commemoratius del centenari de la Revolució russa. A l’entrevista amb Palomo tractam del sufragisme britànic i coneixem la vida i l’obra de Sylvia Pankhurst, una de les seves figures més representatives.
Quina és la situació en què es troben les dones a principi del segle XX?
A principi del segle XX, les dones es troben excloses del dret de ciutadania. Les líders del moviment sufragista provenen de classes mitjanes, són dones que havien pogut estudiar i que coneixien bé la Il·lustració. Les sufragistes se senten hereves de l’esperit il·lustrat, del qual han estat excloses. Després de la Revolució francesa la igualtat i la fraternitat només es va aplicar als homes. En el món de l’educació, les dones aconsegueixen avanços progressius: en un primer moment, poden assistir a classes d’estudis superiors, però com a oients, sense mesclar-se amb els homes. Posteriorment, se’ls permetrà que es presentin a exàmens. El problema és que no només aproven, sinó que a més treuen bones notes. Això fa que les autoritats acadèmiques acceptin que puguin titular, però a condició que no exerceixin la seva professió, que obtinguin un títol de caire honorífic. En el món del treball, les dones estaven excloses de qualsevol professió que pogués donar-les autonomia econòmica i prestigi social, de manera que no podien exercir professions liberals, com la medicina o l’advocacia. Cal tenir en compte que les dones sempre han treballat, però en les feines més dures, al camp, les mines i els treballs proletaritzats. I en l’àmbit de l’esfera privada, les dones qüestionaran la institució matrimonial, que defineixen com una forma d’esclavitud. Recordem que les dones en casar-se passaven a tenir un estatus de mort civil, a ser representades totalment pel marit. En definitiva, les sufragistes no només defensaren els drets civils i polítics de les dones, com el dret al vot, sinó que també tractaren d’emancipar-se en l’àmbit privat.
De quines altres fonts intel·lectuals es nodreix el sufragisme, a més del pensament il·lustrat?
El feminisme sufragista es nodreix de diferents fonts, però té com a principal antecedent l’esperit il·lustrat i el feminisme de la igualtat. Les sufragistes reivindiquen la igualtat de drets i l’estatus de ciutadania. Al llarg del segle XIX hi ha altres influències en el sufragisme, com el romanticisme, els moviments d’esquerra de masses, com el socialisme i el comunisme. S’ha dit moltes vegades que el sufragisme ha estat un moviment burgès, però jo no ho compartesc. És cert que les líders del moviment venien d’un entorn burgès però en el moviment sufragista confluïren dones de distintes classes socials i entorns culturals i polítics. En el sufragisme confluïren dones feministes i socialistes. Va haver-hi moltes dones obreres que s’aproparen al sufragisme, per la manca de solidaritat cap a les seves reivindicacions per part de les organitzacions obreres masculines.
En el vostre darrer llibre heu estudiat la figura de Sylvia Pankhurst, en el marc del sufragisme britànic de final del segle XIX i principi del XX. Podeu explicar als nostres lectors, qui va ser Sylvia Pankhurst i que va representar per al moviment sufragista?
Sylvia Pankhurst va néixer en el si d’una família sufragista i va ser una activista fins al dia de la seva mort. És una de les raons que em varen semblar interessants a l’hora d’abordar la història d’aquest personatge. Des de petita va estar immersa dins un entorn de reformisme social, que anava des de l’ala més radical del liberalisme fins al socialisme i l’anarquisme. De nina, va conèixer Louise Michel, l’heroïna de la Comuna de París. Pankhurst va començar la seva militància dins el moviment sufragista a 15 anys. És una representant de la jove generació de sufragistes de principi del segle XX, una generació cansada de veure com les seves mares i padrines havien lluitat sense èxit, per mirar de convèncer els parlamentaris perquè, almanco, debatessin el dret al vot femení. La seva gran aportació, juntament amb la mare i la germana i un gran nombre de dones, és la creació el 1903 de la Unió Política i Social de Dones, una de les organitzacions més potents i combatives que s’havien conegut fins aleshores. El seu objectiu era fer visible la causa feminista i ho aconseguiren a través d’accions continuades reivindicatives i de propaganda al carrer.
No heu tingut la temptació, en algun moment, atesa la rellevància del personatge, d’escriure una biografia novel·lada?
Sí, al principi vaig tenir la temptació de fer una biografia novel·lada. Encara ara pens si no ho hauria d’haver fet. En qualsevol cas, el que he acabat fent és una biografia política. El llibre té dues parts: a la primera part, cont el que va succeir en el sufragisme i el moviment obrer i l’esquerra a través de la vida de Sylvia Pankhurst; a la segona part, analitz el combat que es produeix en l’àmbit de les idees.
Pankhurst concep la lluita feminista com una lluita de classes. Com va ser acollit dins el moviment sufragista i obrer el seu compromís amb un feminisme de base socialista?
Pankhurst és considerada una feminista, perquè no només estigué activa en la defensa de la causa de la igualtat de les dones, fins al punt d’anar a la presó i fer vagues de fam, sinó que també va ser una defensora de la igualtat en la vida privada. Pankhurst va voler ser molt coherent amb les seves idees i va voler viure com una feminista. De fet, no entenia que es defensassin unes idees i que no es visqués d’acord amb elles. En l’àmbit privat, Pankhurst va defensar els drets de la dona a unes relacions afectives, sexuals i familiars igualitàries i lliures. Serà una defensora de l’autonomia de les dones. Però, a més, Pankhurst se sent socialista, li ve de família, els seus pares també ho eren, i a més havien participat en les lluites per l’abolició de l’esclavitud. Pankhurst no va voler centrar la seva lluita només en el sufragisme, també va abraçar la causa socialista, fins al punt d’haver de fer front a moltes tensions familiars dins l’organització feminista. Pankhurst durà una doble militància: com a feminista i socialista, i intentarà convèncer les sufragistes de la necessitat d’adoptar les idees d’esquerres i els seus companys del moviment obrer de la conveniència que assumeixin les reivindicacions feministes. Pankhurst dedicarà més o menys temps a la lluita de classes, al feminisme, a l’antifeixisme o a l’internacionalisme, segons l’agenda política del moment.
Quin posicionament va adoptar Sylvia Pankhurst davant dels principals debats polítics i ideològics de l’època? Estava a favor de l’estatisme o l’antiestatisme, del reformisme democràtic o la revolució socialista, de la democràcia directa o la representativa?
Algunes vegades s’ha dit que el pensament de Pankhurst és poc consistent. Jo no hi estic d’acord. El que passa realment és que va evolucionant en les seves posicions. Quan està lluitant pel vot femení defensa que les dones havien d’estar al parlament, perquè és una institució que fa les lleis i condiciona la vida de les persones. La seva relació amb sindicalistes fa que es vagi plantejant altres temes. També està influïda per alguns esdeveniments polítics, com la revolució bolxevic de 1917. Pankhurst queda molt impactada del fet que el poble rus s’autoorganitzi a través dels soviets i faci política de baix a dalt. De fet, serà una de les poques persones que quan esclata la revolució farà campanya per defensar-la. En aquest context revolucionari, abandonarà la via parlamentària i proposarà que els treballadors creïn les seves pròpies estructures d’organització i decisió, al marge del parlament. Pankhurst té idees molt creatives i innovadores. S’imagina com seria una Anglaterra organitzada en soviets. Dissenya la seva utopia i parla de l’existència d’un soviet del treball domèstic, format per homes i dones encarregats d’evitar que les tasques domèstiques recaiguin exclusivament sobre les dones. Amb aquest objectiu els treballs domèstics se socialitzaran, de manera que la neteja de les llars i la cura dels nins seran treballs comunitaris.
Quines propostes originals i renovadores tenia Pankhurst per avançar cap a la independència i l’emancipació femenina?
Pankhurst defensa la igualtat entre gèneres a tots els àmbits de la vida. En l’àmbit laboral, per exemple, reivindica la consigna: “A igual treball, igual salari”. Parteix de la idea que els sindicats són necessaris, però és molt crítica amb els sindicats que va conèixer i va arribar a denunciar l’existència de pactes interclassistes entre sindicalistes i patrons. Les seves propostes en el tema de la maternitat són molt originals. Ella considera que les relacions afectives de parella han de ser absolutament lliures i igualitàries, que la dona ha de poder entrar i sortir d’una relació quan ho desitgi. Pankhurst defensa la maternitat lliure, sense la presència d’un pare. També defensa que els homes contribueixin, amb independència del seu estat civil, al sosteniment econòmic de les dones que siguin mares, pagant un impost a l’estat, un fons de progènie.
Sylvia Pankhurst es va comprometre també amb el pacifisme, l’antiracisme i l’anticolonialisme. No creieu que aquesta actitud combativa davant de les múltiples injustícies és un dels trets que donen més actualitat a la seva figura, en la mesura que anticipa la globalitat de les lluites emancipadores que es duen a terme avui dia?
Pankhurst va ser anticolonialista des de la Guerra dels Bòers, va denunciar el fet mateix del colonialisme i va ser molt crítica amb l’actuació dels anglesos a l’Índia i amb la presència europea a Àsia i Àfrica. Va ser una gran defensora de la independència d’Irlanda. I naturalment, va ser antiracista, va divulgar a través del seu diari els problemes del racisme a Anglaterra i va denunciar actes racistes a l’exèrcit i dins la mateixa classe obrera.
Quin és el principal llegat de les sufragistes?
Les sufragistes tenen el mèrit d’haver fet visible l’opressió donant a conèixer públicament una sèrie de situacions injustes. I ho feren a través d’un pacte entre dones, d’un moviment heterogeni, molt ben organitzat. Però el que més admir de les sufragistes va ser la seva valentia i determinació. Cal tenir en compte que moltes sufragistes varen sacrificar les seves vides per la causa feminista i que arribaren a estar a la presó i patir tortura i violència.
