Exdirectius de Sa Nostra admeten que no miraren els detalls de la inversió fallida a Miami "perquè estaven en anglès"

PalmaUna inversió de 50 milions de dòlars per aixecar dues torres a Miami que va resultar fallida, feta amb doblers dels clients de Sa Nostra, es va autoritzar sense que els màxims responsables de l'entitat llegissin els detalls del contracte, segons han reconegut ells mateixos aquest dilluns al Jutjat Mercantil número 2 de Palma. Tant Rafel Oliver, responsable de les empreses participades de Sa Nostra i en concret d'Invernostra, i Pere Batle, exdirector general de l'entitat, han dit que no en controlaren personalment els detalls, entre d'altres coses, “perquè els contractes estaven en anglès”.

L'entitat que va absorbir Sa Nostra durant la reestructuració bancària a l'Estat, BMN, va decidir no perdonar als dos exdirectius una operació fracassada, tal com va avançar l'ARA Balears el juny de 2013, i que va consistir a finançar una part d'un projecte de construcció de dos edificis de 65 i 55 pisos amb triple ús: hoteler, comercial i residencial, al barri de negocis de Miami, Brickell. Els reclama la quantitat perquè han descobert que la seva actuació podria haver estat negligent, perquè no reclamaren totes les garanties per a una quantitat tan elevada i per a una inversió a l'estranger, en un territori on Sa Nostra no tenia cap experiència.

De fet, entre els detalls de l'operació que la justícia està aclarint per determinar-ne la responsabilitat, és fins a quin punt els màxims responsables de l'entitat Inversanostra tenien coneixement que el capital dels impositors de Sa Nostra que es deixava a la societat inversora no era directament per adquirir els terrenys on s'havia d'edificar, sinó una contribució al global de l'operació. A més, si la societat inversora no feia el total del desemborsament, com així va ser, una clàusula determinava que es perdien les quantitats aportades. La fórmula que es va aprovar va ser la d'adquirir el 25% de la societat inversora. Els pagaments d'Invernostra es van fer en tres fases: 16,6 milions de dòlars els anys 2008, 2009 i 2010.

Banc d'Espanya

Va ser una de les operacions més importants d'Invernostra, dirigida per Rafel Oliver, i de la qual la inversora de la desapareguda caixa mallorquina va haver de donar explicacions al Banc d'Espanya. En concret, l'informe del regulador arriba a la conclusió que es produïren actuacions incorrectes per part d'Invernostra, ja que els beneficiaris del crèdit ni tan sols no compraren el solar on s'havien de construir els dos edificis, per manca de patrimoni. A més a més, i aquest és un dels aspectes que intenta esbrinar el Jutjat Mercantil número 2 de Palma, hi podria haver hagut ocultació al consell d'administració d'Invernostra d'un informe elaborat per un prestigiós despatx especialitzat en operacions internacionals que advertia que no s'estava adquirint un solar, sinó únicament una opció de compra.

Precisament els dos exdirectius als quals ara BMN reclama la quantitat de 40 milions de dòlars, Pere Batle i Rafel Oliver, han assegurat durant la vista d'aquest dilluns que l'assessoria per aquesta operació en la que es va fonamentar Invernostra va ser a càrrec del despatx Garrigues Walker i que, per tant, en tot cas són els experts d'aquest gabinet els que haurien d'haver alertat dels detalls i dels riscos.

La sessió del consell d'administració d'Invernostra en la qual es va aprovar la inversió que va resultar ser una operació nefasta per als interessos de Sa Nostra va tenir lloc els darrers dies de 2007. Un dels membres del consell va recordar per a l'ARA Balears –quan aquest diari va avançar l'escàndol– que, arribats al punt vuitè, “es va rebaixar el llum de la sala i començà la projecció d'un vídeo espectacular. Imatges de luxe, al més pur estil 'Miami Vice'. Es veuen edificis alts, oficines, hotels. El pla final: una jove amb poca roba a l'habitació d'un apartament. És la posada en escena del projecte Brickell Bay Drive. El director general de Sa Nostra, Pere Batle, i altres membres del seu equip diuen meravelles de l'oportunitat”, va explicar.

Els dos beneficiaris dels 50 milions de dòlars van ser dos socis vells coneguts per Invernostra i per Sa Nostra: Juan Tolo Seguí i Pedro Iglesias Moure, que en el moment en què enlluernaren Invernostra amb aquest projecte que mai no es va realitzar estaven fent altres operacions urbanístiques, en concret una enorme promoció a Múrcia que no va arribar a finalitzar-se i que va provocar reclamacions múltiples dels afectats.

Ciment i totxo

Les operacions de Sa Nostra a través de la seva cama inversora, Invernostra, es focalitzaren de manera prioritària en el negoci del ciment i del totxo. Durant els anys del boom immobiliari, els fons de l'entitat mallorquina es dedicaren a compartir inversions amb Vicente Grande, Matthias Khün i altres com Juan Tolo Seguí i Pedro Iglesias Moure. Moltes d'elles van fracassar o van tenir menys rendiment de l'esperat, i contribuïren a la precària situació econòmica de Sa Nostra, que no va poder suportar les elevades exigències del regulador i va acabar absorbida per BMN, qui ara reclama els 40 milions de dòlars als dos exdirectius.

Una altra conseqüència d'aquells anys de voràgine especulativa i de desfeta final queda reflectida també en el llistat de morosos de la Seguretat Social. Tal com va explicar l'ARA Balears fa uns dies, el Consorcio Inmobiliario Mare Nostrum, fundat el 24 de març de 2003, amb un capital social d'1,5 milions d'euros i participat d'Invernostra a través del mateix Rafael Oliver Roca, deu 15 milions d'euros a la Seguretat Social, després d'una fallida operació immobiliària per a la construcció d'un nou complex urbanístic de 4.000 places residencials al paratge de Casa Don Juan, a Múrcia, que va deixar compradors afectats.