Exaltació religiosa en època de sol i platja

PalmaEls popularment anomenats llits de la Mare de Déu, que es munten i s’exposen en una àmplia majoria d’esglésies parroquials i conventuals de Mallorca, són, en realitat, les restes d’un protocol paralitúrgic i d’una dramatúrgia religiosa. Neixen de la celebració de la festa del 15 d’agost, l’Assumpció de la Mare de Déu, una de les diades més importants dels calendaris catòlic, ortodox i anglicà. A Mallorca, la primera documentació que parla de la festa la situa ja en el segle XIV, segle que la dotà d’una solemnitat especial. La primera talla que es troba documentada de la Seu de Palma data del segle XV. A Mallorca, com a Catalunya, han perdurat diferents denominacions populars: la Mare de Déu d’Agost, la Mare de Déu Morta, la Mare de Déu Dormida i la Mare de Déu del Llit.

Simbologia

El cristianisme recorda el 15 d’agost “el traspàs de Maria i la seva pujada al cel en cos i ànima”, un episodi que no apareix en els evangelis. Es tracta d’un concepte nascut purament de la tradició popular durant l’Alta Edat Mitjana i sobre el qual han debatut tots els teòlegs més importants. Finalment, l’Església ho reconegué com a dogma el 1950. El punt essencial de la discussió era la creença que la dona que parí Crist morí sense la corrupció de la carn que suposa la mort. És a dir, que passà de la vida a la glòria sense cap pas intermedi, com assenyala l’historiador Biel Carrió.

Les processons conservades a Mallorca indiquen també aquest cicle: el 14, en la processó de la vetlla, els fidels duen la Mare de Déu al llit en el qual la vetllaran vuit dies, i el 22, en la processó de l’enterrament, la retiren del llit.

Els llits de la Mare de Déu

La festa és universal dins el cristianisme; per tant, els llits marians de Mallorca no són exclusius. Ara bé, igual que passa amb la Sibil·la, l’illa ofereix una perpetuació poc habitual en el temps i molt intensa en el territori. Tanmateix, a dia d’avui es conserva la tradició de muntar els cadafals a diferents indrets de la Mediterrània, com ara Sardenya, i alguns punts de l’antiga Corona d’Aragó. Segons l’investigador Joan Amades, a Catalunya, la veneració està documentada des del segle VIII i a principis del segle XV ja era una festa en “les poblacions més importants”. Ara bé, cal esmentar el Misteri d’Elx com la representació escenogràfica de tema assumpcionista més completa que s’ha mantingut fins a dia d’avui.

Valoració historicoartística

Rere la festivitat i la simbologia, per al creient queden les obres artístiques, que actuen com a mecanismes mediadors de la fe i com a exemples de l’evolució dels estils des del segle XV al segle XX. Una diferència rellevant respecte a un altre tipus d’obres és que la possibilitat de veure-les es restringeix en molts de casos al període d’exposició per a la festa del mes d’agost.

Recuperació actual

En la primera dècada del segle XXI augmentà l’interès pels valors patrimonials i culturals de la festa, a partir, principalment, d’iniciatives de la societat civil: ARCA, la Fundació Amics del Patrimoni, el Taller de Restauració del Bisbat i el comissariat d’exposicions d’Aina Pascual i Jaume Llabrés al monestir de les caputxines. Des del 2010, el Consell i el Bisbat impulsen el web www.assumpciodelamarededeu.net per a la promoció de la festa en tots els seus sentits, religiós i cultural. La finalitat principal d’aquesta iniciativa és consolidar la preocupació envers el patrimoni assumpcionista en tots els àmbits d’actuació possibles. A la pàgina web hi ha reflectides totes les marededéus que es poden visitar, 12 llits de Palma i 47 de la Part Forana, a banda del programa d’activitats i conferències en què participen ARCA, el Bisbat de Mallorca, la Catedral de Mallorca i els Amics del Patrimoni.

Patrimoni material i immaterial

Les escultures de la Mare de Déu Dormida i els elements que l’envolten, com cadafals, pal·lis, tàlems, altars, àngels o atributs i aurèoles dels apòstols, són part del patrimoni que forma el conjunt d’aquesta representació. També ho són els elements litúrgics singulars, com el tridu i l’àngelus del convent del Socors, així com les processons de la Concepció, Santa Eulàlia, Sant Miquel, Valldemossa, Sineu i sa Pobla. Els elements folklòrics com els Cossiers de Montuïri i Alaró també fan part d’aquest patrimoni. Així mateix, les tradicions populars lligades a la cura i la mostra de plantes aromàtiques per ornamentar els llits (alfabegueres, bellveures, paraigües de la Mare de Déu, etc.) i la música formada per càntics per a les processons i els oficis litúrgics són part important d’aquest conjunt patrimonial.

Cada any hi ha novetats. Enguany, els que acudeixin a Pina o Algaida gaudiran de les talles de la Verge acabades de restaurar. La Mare de Déu d’Agost és una commemoració que combina patrimoni i espiritualitat, compartida des de temps immemorials per tota la Mediterrània. Una festivitat que des del Consell de Mallorca pretenen posicionar com a atractiu per al turisme cultural.