Una exdiputada socialista assumeix temporalment l’Advocacia
Lourdes Aguiló és la cap del Departament de Coordinació Jurídica
PalmaL’exdiputada socialista Lourdes Aguiló assumirà, provisionalment, les funcions del director general de l’Advocacia, Lluís Segura, destituït dimarts per “pèrdua de la confiança política”. Serà, per tant, l’encarregada d’informar la consellera de Presidència, Pilar Costa, de les decisions que es prenguin en els serveis jurídics. Aguiló és la cap del Departament de Coordinació Jurídica i Assumptes Consultius de l’Advocacia, per la qual cosa li correspon assumir les funcions de director general “en cas de vacant o absència de la persona titular”, tal com estableix el Decret 55/2015 pel qual s’estableix l’estructura bàsica de la Direcció de l’Advocacia de la Comunitat.
No obstant això, l’assumpció provisional de funcions per part d’Aguiló de ben segur que no farà amainar les crítiques de l’oposició. Dimarts, de fet, la portaveu parlamentària del PP, Marga Prohens, ja va posar el seu nom damunt la taula minuts després que Costa anunciàs la destitució de Segura. “Ja tenim (l’exdiputat socialista Antoni) Diéguez al Consultiu. Que neguin ara que posaran Aguiló al capdavant de l’Advocacia!”, va exclamar. Prohens va posar en dubte la imparcialitat de l’exdiputada i li posà el malnom de “la mà que engronsa el bressol”. En ocasions anteriors, ja l’ha acusada de prioritzar els interessos polítics del PSIB per davant els criteris jurídics. En aquest sentit, els populars van denunciar que Lourdes Aguiló va ser l’encarregada de signar l’informe que avalava la declaració d’urgència de les obres de l’emissari de Talamanca, a Eivissa, quan la resta dels serveis jurídics, segons la versió dels populars, s’hi haurien negat.
La polèmica podria durar setmanes, perquè Costa ja va admetre ahir que no té pressa per nomenar el substitut de Lluís Segura. “Donem un temps perquè l’Advocacia es reorganitzi quant al seu funcionament”.
Les decisions, al Consell de Govern
Costa va confirmar que l’Advocacia haurà d’informar el Consell de Govern quan decideixi personar-se o retirar-se de qualsevol causa, encara que aquesta sigui una peça separada. D’aquesta manera, es vol evitar una nova polèmica com la que va provocar la destitució de Segura, que va esclatar quan l’Advocacia es va retirar de dues peces separades del cas Palma Arena sense informar-ne prèviament el Govern, segons la versió que defensa l’Executiu. Amb tot, Pilar Costa va negar que el Govern pretengui immiscir-se en la feina dels serveis jurídics i va assegurar que el decret que preparen simplement desenvolupa la Llei de règim jurídic, aprovada el 2003. La consellera va fer menció de l’article 75 de la norma, que estableix que “la interposició d’accions, el desistiment i l’assentiment en tot tipus de processos per part de l’Administració requereix l’autorització del Consell de Govern”. Costa va afegir que, fins ara, no s’havia desenvolupat el reglament i que els serveis jurídics entenien que l’article es refereix, únicament, a les causes generals, en aquest cas, el Palma Arena.
Costa va negar, finalment, que cap funcionari s’hagi negat a succeir Segura “perquè no m’he adreçat a ningú en aquest sentit”. El PP ho va assegurar en una roda de premsa, oferida minuts abans.
Retrets creuats entre el PP i el PSIB
Costa es va defensar, ahir, d’una nova petició de dimissió per part del PP assegurant que “aquesta vehemència l’haurien d’haver tingut per evitar la corrupció que hi ha hagut a les Balears”. “Si d’alguna cosa ens hem d’avergonyir en aquesta comunitat autònoma és de la corrupció putrefacta d’un govern del PP”, va afegir. La portaveu parlamentària popular, Marga Prohens, havia convocat, minuts abans, una roda de premsa per demanar, una vegada més, la dimissió de Pilar Costa, a qui va acusar d’haver mentit “fins a cinc vegades” durant la roda de premsa de divendres de la setmana passada, en què, per primera vegada, es va tractar la polèmica decisió de l’Advocacia de retirar-se dels casos Òpera i Palauet.
El portaveu parlamentari del PSIB, Andreu Alcover, va afegir-hi cullerada, posteriorment, en qualificar el Govern Matas com “l’època més negra de les Illes, quan es van produir els casos més sagnants de corrupció, contra els quals ara lluitam als jutjats”.
