Les feines per exhumar la fossa de Porreres podrien començar el setembre

PalmaEl Parlament ha fet una passa històrica quan ha aprovat per unanimitat la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, la coneguda anteriorment com a Llei balear de fosses. El text ha estat aprovat per assentiment. Per tant, tots els grups parlamentaris n'aproven el contingut complet. La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha acudit a la Cambra i no ha pogut reprimir l'emoció. En declaracions a aquest mitjà, ha demanat, però, que el Parlament doti de pressupost aquesta nova llei. Oliver confia que el mes de setembre ja començaran les feines prèvies a l'exhumació de la fossa de Porreres, la més gran de Mallorca, on s'estima que hi ha prop de 200 cadàvers. Les tasques d'exhumació pròpiament dites ja no començarien fins al 2017, sempre que la dotació pressupostària ho permetés.

La llei estipula la responsabilitat del Govern "en la localització i la identificació de les persones desaparegudes violentament per raons d'ideologia polítiques i religioses durant la Guerra Civil i la dictadura franquista a les Illes Balears i, si és possible, la recuperació i la identificació de les seves restes". A més, l'insta a protegir i preservar les fosses i a "establir les pautes per a la regulació de les activitats de localització, senyalització i identificació de fosses" i, si és possible, la seva exhumació. Els costos aniran a càrrec de l'executiu autonòmic, tot i que la resta d'administracions públiques també hi podran col·laborar. La primera passa serà la creació d'una comissió tècnica que elaborarà un cens de desapareguts i un mapa de fosses. Una de les entitats que formaran part de la comissió serà Memòria de Mallorca.

Ciutadans i el PP havien mantingut sis esmenes vivies, però, finalment, s'ha pogut pactar una transacció i, d'aquesta manera, la llei completa ha pogut tenir l'aval de tots els grups parlamentaris. La darrera transacció afecta l'exposició de motius i dos articles i, bàsicament, renuncia a qualificar de crims de guerra i contra la humanitat els crims comesos pel franquisme.

La fórmula final serà "possibles crims de guerra i contra la humanitat". D'aquesta manera, s'adequa el text a l'ordenament jurídic espanyol, especialment a la Llei d'amnistia, que elimina la possibilitat que s'investiguin els crims comesos durant el franquisme.

La majoria de forces parlamentàries ha felicitat expressament la diputada de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà, coordinadora i impulsora del text. Capellà, emocionada, ha declarat que "es tracta de la llei més trista aprovada pel Parlament" i ha mostrat un dau de fusta tallat per un familiar que fou empresonat durant la guerra. La resta de formacions han destacat i celebrat la unanimitat assolida per tot l'arc parlamentari.