Els experts adverteixen que la població balear ha pujat un 25% des de la darrera sequera

PalmaEls anys 2000-2001 Balears va registrar la darrera sequera important, d'una magnitud semblant a la que tornen a patir les Illes. Però llavors, com recorda el membre de la societat d'observadors meteorològics de Balears i investigador Miquel Tomàs, l'Arxipèlag tenia un 25% menys de població. De les 878.000 persones registrades aleshores, ara ja se supera l'1,1 milions.

En un informe elaborat des del portal especialitzat meteoillesbalears, Tomàs recorda que l'increment de la població ha estat desmesurat els darrers 15 anys, si bé el consum d'aigua no ha crescut en la mateixa proporció perquè altres sectors com la indústria han vist davallar la demanda a conseqüència de la crisi.

En tot cas, són diversos els experts de diferents disciplines que recomanen extremar les precaucions i "començar a prendre mesures ara que encara hi ha aigua", ja que la situació és greu i les primeres prediccions a mitjan termini no són especialment optimistes respecte de les precipitacions. "Els models meteorològics preveuen un final de gener molt eixut, amb domini anticiclònic i molt poca probabilitat de precipitacions destacables. Tot i que els models podrien equivocar-se, la veritat és que existeix una gran probabilitat que aquest mes de gener acabi sense que s’hagin produït precipitacions destacables", assegura Tomàs en el seu informe.

Per més endavant, els models de pronòstic meteorològic mensual o estacional indiquen, "amb elevada probabilitat", que l’escenari actual es podria perllongar en el temps, amb precipitacions previstes per davall de la mitjana. En concret, algunes fonts situen en un 40% les possibilitats que en el conjunt febrer- març - abril la pluja es trobi per davall de la mitjana. Cal recordar que aquests són mesos fonamentals per recuperar el dèficit hídric, ja que els posteriors es caracteritzen en general per la manca de precipitacions.

"Ens trobam davant una situació en què els mesos més plujosos de l’any s’han comportat de manera molt distinta del que s’esperava i en lloc d’incrementar-se, les reserves hídriques durant aquests mesos han minvat", assenyala l'informe, que situa en un 30% de la seva capacitat les reserves embassades, cosa que suposa uns 3,6 Hm3 d’aigua, mentre que les aigües subterrànies tenien unes reserves (amb data de desembre 2015) del 55%.

Sobreexplotació

Històricament, alguns aqüífers de les Balears s'han salinitzat de manera més acusada en temps de sequera, atès el gran consum d'aigua que es produeix a l'estiu. I és que, com diuen els experts, "durant les sequeres es dóna una important contradicció: es necessiten més recursos hídrics quan manco n’hi ha de disponibles, fet que ens ha portat a la sobreexplotació d’aqüífers, cosa que hi ha provocat l’entrada d’aigua salada cap a l'interior".

Precisament altres col·lectius, sobretot els ecologistes, han demanat revisar les capacitats de càrrega del territori, perquè és precisament el consum urbà, ja sigui de residents com de turistes, el que es dispara a l'estiu, quan no plou. En el cas de Mallorca, el Pla Territorial permet duplicar la població actual de l'illa i arribar als 2 milions de persones. Des de les organitzacions conservacionistes com el GOB o Terraferida s'ha insistit al Consell de Mallorca en la urgència de modificar aquest document elaborat en temps d'UM, però sembla que des de la Conselleria que dirigeix Mercedes Garrido no hi ha gaire intencions de posar fil a l'agulla i es prioritza impulsar noves carreteres i circumval·lacions.

Periòdic

Els meteoròlegs insisteixen que les sequeres són fenòmens periòdics i, per tant, és una bona fórmula estar preparats i anar prenent mesures. En les darreres dècades els episodis més recordats són la gran sequera dels anys 80, la sequera de mitjan anys 90, que va requerir importar aigua de l'Ebre durant el període 1995-1997, amb la coneguda operació Vaixell, i la sequera dels anys 1999-2000.

Històricament, la dita “estàs més espantat que el blat de l’any 13” ens remet a dues sequeres catastròfiques: la de l’any 1613 i la de l’any 1913. En ambdós casos les conseqüències foren importants, ja que el cultiu de cereals se'n va veure molt afectat, recorda l'informe de Miquel Tomàs a meteoillesbalears.