Experts discrepen que l'estat espanyol pugui tenir diversos fusos horaris
Aquest dimecres, en un debat organitzat pel Consello da Cultura Galega, acadèmics de diferents universitats espanyoles han qüestionat el canvi d'horari que demana el Parlament balear
Santiago de Compostel·la / PalmaAcadèmics i experts en diferents àmbits han discrepat aquest dimecres de la possibilitat d'instaurar a l'estat espanyol diferents fusos horaris, a més de la distinció ja existent entre les Canàries, ja que la implantació d'aquesta mesura seria molt complexa i afectaria diferents àmbits.
El debat, organitzat pel Consello da Cultura Galega, un òrgan assessor de la Xunta de Galícia, arriba després que el Parlament balear demanàs al govern espanyol mantenir l'horari d'estiu al·legant que resulta "lògic, racional i natural" per al primer territori de l'Estat on surt i es pon el sol.
El Parlament vol l’horari d’estiu tot l’any per a les Illes
En la reunió van participar acadèmics com José María Fernández Crehuet, de la Universitat Politècnica de Madrid; José Martín Olalla, de la Universitat de Sevilla; Jorge Mira, de la Universitat de Santiago, i José Fernández Albertos, del CSIC. En el debat, que es va perllongar durant diverses hores, els ponents van reconèixer la complexitat de l'assumpte, en el qual conflueixen qüestions no solament de naturalesa geogràfica sobre longitud i latitud, sinó també raons històriques, arguments econòmics i de productivitat, o costums individuals i hàbits i actituds culturals.
La formació nacionalista gallega, BNG, ha intentat en diverses ocasions, sense aconseguir-ho, canviar el fus horari de Galícia i adequar així l'hora oficial a la canària o a la de països com Portugal, Irlanda i el Regne Unit, al·legant que es tracta del territori més occidental de l'Estat.
42 anys des del primer canvi d'hora
El canvi a endarrerir els rellotges una hora, que s'aplicarà aquest diumenge 30, és obligatori a tota la Unió Europea, on la mesura es va generalitzar el 1974, després de la gran crisi del petroli.
La iniciativa dels governs d'avançar una hora els rellotges durant els mesos de més llum –entre març i final de setembre– per reduir el consum d'electricitat ha estat contestada per alguns sectors, que qüestionen si els beneficis derivats d'aquesta mesura, principalment els de l'estalvi energètic, són superiors als perjudicis associats, com problemes de son entre alguns col·lectius, principalment infants i persones majors.
Els debats sobre el canvi d'hora i sobre els fusos horaris són un tema recurrent a diversos països entre els que argumenten a favor de l'estabilitat i altres que advoquen per canvis, basant-se en arguments econòmics, socials, històrics i fins i tot polítics.
Alguns dels experts que han participat en el debat a Galícia, encara que van discrepar sobre una possibilitat o una altra, van coincidir a assenyalar que la decisió de posar l'Estat en l'actual fus horari es remunta a la Segona República.
Durant l'ocupació alemanya de la Segona Guerra Mundial, França va deixar de situar-se en el fus horari del Regne Unit, i Espanya va adoptar una mesura similar per alinear-s'hi, encara que una ordre dictada el 1940 per Franco establia que en qualsevol moment es restabliria el fus del meridià de Greenwich, una tornada al fus original que no ha ocorregut.
