Una façana per explotar el coneixement

PalmaEl primer que veu un visitant o un ciutadà quan arriba a Mallorca és la badia de Palma. La façana marítima formada per La Seu, el desaprofitat edifici de Gesa, el nou palau de congressos, el moll, les barquetes... És una de les zones de les Balears on el metre quadrat és més car i es tracta d’un entorn incomparable per desenvolupar-hi activitats. A partir d’el programa Ramon Llull 2030 que desenvolupen set institucions, la manera de concebre aquesta façana canviarà.

Aprofitant quatre punts clau com són el nou Llevant, el palau de congressos, l’edifici de Gesa i el moll Vell, volen potenciar la recerca i la innovació i convertir la façana marítima en un mostrador del coneixement que es genera a les Illes Balears. Els implicats en el projecte es proposen promoure l’economia basada en el coneixement i trobar una alternativa a l’explotació turística. L’objectiu és convertir en reptes aquests quatre punts de la vorera marítima, ara mateix sense ús i a l’espera de la inauguració del palau de congressos.

L’Ajuntament de Palma considera que ara “ens trobam en un moment clau”. Després dels darrers anys de patir la crisi econòmica, “hem après que les empreses que millor l’han resistida són aquelles que han estat capaces d’impulsar una economia innovadora”, explica el director d’Urbanisme de Palma, Gabriel Horrach.

És per això que Cort creu que “al marge de l’hegemonia que representa l’activitat turística a les nostres illes”, l’impuls d’una nova economia fomentada per les quatre cames de la innovació del segle XXI, “és una oportunitat que no podem perdre”.

L’origen del projecte

El treball desenvolupat per l’arquitecte Joan Busquets entre l’any 2000 i 2004 ja preveia la creació d’una àrea de nova centralitat en el nou Llevant, destinada a l’impuls de noves activitats econòmiques.

El programa de diferents partits i el full de ruta definitiu de l’actual equip de govern de Palma ja preveien la creació d’un districte digital al nou Llevant. De manera paral·lela, la Direcció d’Innovació del Govern Balear reconeix aquest àmbit com una de les noves centralitats per a l’empenta d’una economia basada en la innovació.

Però la primera passa d’aquest projecte la va fer José Juan Novas, ciutadà i membre de la Comissió d’Innovació de la Cambra de Comerç, en un tovalló d’un bar, en el qual va escriure una proposta per convertir aquests quatre punts en reptes. La idea era aprofitar les circumstàncies de Palma i cercar alternatives per tirar endavant un nou model econòmic i la possibilitat d’atracció de talent i noves inversions a les Illes.

Una visió de futur que, lluny de quedar-se en paper mullat, va ser proposada als altres membres de la Cambra i a la Universitat de les Illes Balears (UIB), i poc després va ser contada a la resta d’implicats: l’Ajuntament de Palma, el Govern, Autoritat Portuària, Endesa i el Col·legi Oficial d’Arquitectes.

Així, la idea va començar a gestar-se a partir de l’observació de l’evolució del model econòmic balear, de les tendències socioeconòmiques i de l’anàlisi del nostre potencial local.

Les set institucions consideren que “Balears necessita desenvolupar activitats que complementin la turística, que afegeixin valor, que no suposin un impacte per al medi ambient, que ajudin a equilibrar l’estacionalització i que generin moviment empresarial i espai laboral estable”.

Cap a l’any 2030

La figura de Ramon Llull s’identifica amb el coneixement i per això la data de 2030 es relaciona amb el fet d’anar més enllà d’un mandat i més enllà del límit de 2020, que tothom proposa com a topall de diferents projectes.

Aquest és, asseguren els implicats, “un projecte ambiciós que no es pot plantejar per un futur immediat, sinó que s’ha d’anar una mica més enllà per pensar en el futur de les Illes”. L’experta en innovació de la Cambra de Comerç, Silvia Delgado, assegura que en aquests anys la iniciativa servirà per fomentar l’economia col·laborativa, l’urbanisme participatiu, el consens social i polític en estratègies i el foment de la sinergia entre les accions de govern de les diverses administracions.

Propostes en comú

Aquest projecte aprofitarà l’oportunitat de la doble revisió del Pla general d’ordenació urbana de Palma i del Pla director de l’Autoritat Portuària. Cadascun dels implicats té dins el seu cap propostes i idees, però cap d’ells n’avança cap. Expliquen que això s’ha de fer en el si de les jornades que es duran a terme la segona setmana d’abril, en les quals participaran tots, i que crearan una taula de debat amb experts.

El vicerrector d’Innovació i Transferència de la UIB, Jordi Llabrés, assegura que “si cadascun anàs contant el que faria, no seguiríem l’esperit de la iniciativa. No ha de ser la Universitat o l’Ajuntament qui digui què hi ha d’haver, sinó que ho hem de dir tots de manera coordinada”.

La portaveu de la Cambra de Comerç per aquestes jornades, Silvia Delgado, diu que “és el moment d’identificar els recursos de la zona, terrenys i possibles infrastructures públiques o privades per plantejar iniciatives i canviar la imatge i la forma de vida d’aquest enclau”. Segons Delgado, “s’han de cercar alternatives que ens permetin dibuixar un entorn urbà de referència per posicionar Palma d’acord amb les nostres essències amb vocació de futur”.

Per part seva, Julie Salgado, d’Endesa, creu que aquest és un “projecte potenciador d’un model de ciutat intel·ligent, aplicat a unes infrastructures ja existents”.

El director d’Urbanisme de Palma, Gabriel Horrach, afegeix que la iniciativa és una oportunitat “per mostrar que des de dintre de la ciutat, a prop d’on viu la gent, som capaços de generar activitats econòmiques amb un gran valor afegit”.

El cap d’innovació de l’Autoritat Portuària de les Balears, Jorge Martín, explica que el projecte Ramon Llull 2030 “ens ofereix la possibilitat d’asseure en una mateixa taula els principals actors i catalitzadors de la innovació a les Illes”.

Per últim, el vicerrector vol remarcar que “per saber què fer, has de saber abans què s’ha fet en altres ciutats”. Però el que sí tenen clar és que no volen “copiar, sinó adaptar-nos a la nostra realitat. No es tracta d’un barri que s’està degradant i el volem reactivar, com passa a altres ciutats. Sinó que ho volem fer en una de les millors zones de les Illes Balears”.

Creen unes jornades per debatre la iniciativa

La Cambra de Comerç organitza unes jornades els dies 13, 14 i 15 d’abril per debatre les iniciatives innovadores en els emplaçaments estratègics de la proposta.

Estan dividides en cinc parts: un marc conceptual per comprendre l’origen i la importància de Ramon Llull 2030 i els innovadors conceptes que l’envolten, i quatre panells temàtics que parlen sobre diferents iniciatives.

Tant el marc conceptual com els quatre panells cerquen reflexionar sobre iniciatives innovadores i incorporar el model de ciutat intel·ligent a Palma mitjançant l’ús de estretègies de turisme intel·ligent.

Les conferències i les taules rodones dels tres dies estan obertes a tot el públic interessat i són gratuïtes, però es necessita inscripció prèvia. Després de les taules rodones es reuniran els equips de treball, que estaran conformats per persones amb interès sobre la temàtica del panell. A partir del resultat d’aquests debats es crearà una publicació que deixarà constància per al futur de les aportacions i les sinergies creades durant la primera Jornada Ramon Llull 2030.