La facultat que va fer trontollar el Parlament

PalmaDe pactes polítics, n’hi ha hagut de tots colors i se n’han trencat per les circumstàncies més virolades. Ara bé, no se’n recorda cap que estigués a punt d’esclatar per la creació d’una facultat de medicina. A Balears, el projecte ha marcat aquest 2016 que estam a punt de deixar enrere i ha generat una crisi institucional que s’arrossegarà, com a mínim, fins a principis del 2017.

2016: Un any de canvi i convulsió

La polèmica va sorgir dia 5 de febrer. Podem va convocar una roda de premsa d’urgència per denunciar “un nou incompliment dels Acords pel Canvi”. La facultat, en efecte, no s’havia inclòs en el Pacte, tot i que figurava dins els programes electorals del PSIB i MÉS. La formació dels cercles denunciava que els dos socis havien decidit tirar pel dret i engegar un projecte que no s’havia pressupostat. Aquesta “obstinació”, va dir la portaveu parlamentària, Laura Camargo, “demostra que les prioritats del Govern no són les prioritats de la gent”. “No sabem fins a quin punt el Govern està disposat a posar en risc el nostre suport incomplint els Acords pel Canvi”, hi afegí el secretari d’Acció Institucional, Daniel Bachiller. L’investigador del CSIC s’acabaria convertint en l’epicentre del terratrèmol que ha suposat l’expulsió de la presidenta del Parlament, Xelo Huertas, de Podem. El tercer membre present a la roda de premsa, Brígida Mora, va acabar dimitint del Consell Ciutadà Autonòmic de la formació, a principis del novembre, arran de l’enfrontament entre l’òrgan de direcció política del partit i el secretari general, Alberto Jarabo, per la negociació pels pressupostos, que va desencadenar l’obertura de l’expedient disciplinari a Huertas, Bachiller i la diputada, Montse Seijas, per haver infringit suposadament el codi ètic. A tots tres se’ls acusa d’haver amenaçat de votar en contra dels pressupostos si no es resolia la situació contractual de Bachiller, el laboratori del qual el Govern finançava en virtut d’un conveni amb el CSIC que caducà a finals del 2015. El científic ja va rebre les primeres crítiques dia 13 de febrer, quan Diario de Mallorca va publicar les denúncies d’altres membres de la comunitat científica que estava acaparant de manera alegal una part important dels (escassos) fons destinats per a la recerca biomèdica. L’enfrontament entre Bachiller i els seus companys de feina venia d’enrere i és l’origen de la crisi política que es va desencadenar després. Certament, el col·lectiu de la recerca era un dels més interessats en la creació de la facultat.

A favor de la facultat

“Per a nosaltres, la facultat és una passa clau i imprescindible”, explicà a l’ARA Balears el mes de març Dani Martínez, director gerent de la Fundació d’Investigació Sanitària (FISIB). Aquest ens gestiona l’Institut d’Investigació Sanitària de Palma (IdISPa), creat el 2013, amb la intenció d’aglutinar la recerca a la Comunitat. De fet, a mitjan desembre, els dos ens s’han fusionat i han creat la Fundació Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa). L’associació de l’IdISPa amb una facultat de medicina és un dels requisits que demana Madrid per obtenir l’acreditació, un segell de qualitat que permet l’accés a molts més fons i obre la possibilitat de treballar en xarxa amb altres centres d’alt nivell. “Significa jugar a primera o quedar a segona divisió”, hi va afegir.

Des del Govern s’assenyalava un segon motiu d’urgència per accelerar la posada en marxa de la facultat: l’existència dels numerus clausus, que marquen el màxim de places disponibles per accedir al grau de Medicina. Actualment, se’n permeten fins a 7.000 i el curs 2015-16 s’hi van matricular 6.773 alumnes. El Govern era conscient que podien perdre un tren que no tornaria a passar en molts anys. De fet, aquests numerus clausus van romandre inalterats des de finals dels 70 fins al 2007, quan es van ampliar fins a la xifra actual. El tren no va passar durant 30 anys, però finament, tot i l’oposició de Podem, que va arribar a presentar una moció al Parlament a finals de març, la Conferència de Coordinació Universitària va donar el vistiplau a la implantació dels estudis de Medicina.

En contra de la facultat

Podem va exposar els seus motius per oposar-se al projecte en un article publicat a l’ARA Balears dia 14 de febrer. El signà Brigida Mora, qui afirmà que “una de les conseqüències més importants de l’escassetat de recursos, en qualsevol àmbit de la vida humana, és la necessitat d’establir prioritats”. En efecte, “no és una prioritat” ha estat un dels mantres més repetits per la formació, que sempre ha contraposat la necessitat de capgirar les retallades de la legislatura anterior en el sistema públic de Salut. De res van servir els arguments que les instal·lacions ja estaven construïdes en virtut d’un conveni amb l’Estat, que havia pagat 6 milions d’euros. “El que seria preferible és millorar les condicions laborals a ca nostra i garantir que els nostres joves metges tornin i tinguin una sortida laboral digna”, hi afegí contestant a l’argument que la facultat donaria una oportunitat a joves illencs que no disposassin de recursos per anar a formar-se a la península. “Muntarem una universitat amb un cost d’1 milió d’euros anuals per a 5 probables alumnes illencs?”, es demanava.

La de Podem no fou l’única veu en contra de la facultat. El Consell de Govern de la UIB va donar el vistiplau al projecte el 17 de febrer, després d’un debat en què diversos membres van expressar dubtes. “Els doblers que van cap a un costat no poden anar a cap l’altre”, va lamentar un dels assistents referint-se al sentiment de greuge que altres facultats havien advertit en una de les universitats més infrafinançades de l’Estat. Fins i tot, el director general de Pressupostos, Joan Carrió, es va veure envoltat per una polèmica quan, el mes d’abril, va transcendir un informe seu en què posava en dubte la viabilitat de la facultat. Una visió que va matisar en una compareixença parlamentària, a finals de juny, no exempta de controvèrsia.

Finalment, però, es va imposar la voluntat del Govern i la Facultat de Medicina va obrir les portes dia 12 de setembre amb més de 40 alumnes, el 92% dels quals eren dones. Els estudis disposaran, per al 2017, d’un pressupost d’1,4 milions d’euros, tot i els intents de Podem de desmantellar-la deixant-la sense pressupostos. L’esmena no fou aprovada. El principal detractor del projecte, Bachiller, ja havia estat defenestrat pel partit.e