Els fars: de guia per a la navegació a nou reclam turístic

PalmaUn element tan bàsic per a la navegació com són els fars pot passar desapercebut als ulls de qui no té relació amb el món mariner. Durant segles, aquestes edificacions han servit de guia per a les embarcacions durant la nit i les persones encarregades de posar-les en marxa han vetllat per mantenir la seguretat del transport marítim. Fins i tot de vegades s’han convertit en protagonistes del rescat a les víctimes d’un naufragi.

Amb l’evolució de la tecnologia, l’automatització de la maquinària dels fars i l’aparició de noves eines per ajudar a la navegació, en els darrers anys s’han obert possibilitats per donar nous usos a aquestes característiques edificacions.

L’any 2014, Ports de l’Estat (un organisme que depèn del Ministeri de Foment) va anunciar la campanya Faros de España, a través de la qual s’havien d’impulsar concessions a empreses privades i a projectes públics o mixtes que volguessin gestionar algun dels 187 fars de què disposa l’Estat amb l’objectiu de donar-los un nou ús.

La campanya pretenia aconseguir el manteniment i la conservació de les instal·lacions amb un cost zero per a l’Administració. A més, obligava a la convivència amb els 55 faroners que encara habitaven una d’aquestes instal·lacions i permetia explotar els fars des d’un punt de vista turístic, cultural, científic i de restauració. A les Balears hi ha set fars inclosos dins aquest programa, quatre dels quals es troben a Mallorca, com ara el de Formentor, on funciona una cafeteria, o el de Tramuntana, inclòs en un dels itineraris culturals per a famílies del Consell Insular.

En el seu moment, el sector hoteler es va llançar a les propostes de convertir els fars en establiments turístics: la posició privilegiada, just devora la mar, i la particularitat de la seva arquitectura els converteixen en una opció d’allotjament exclusiva per al turisme de luxe.

L’Autoritat Portuària va rebre desenses d’ofertes per a la creació d’hotels a la costa mallorquina, però el cas més paradigmàtic va ser el del far de Portocolom. El 2015, la pressió política i social va obligar l’ens a fer anques enrere i descartar la convocatòria d’un concurs per fer-hi un establiment turístic.

Tot i que sí que va ser el més polèmic, l’hoteler no va ser l’únic sector interessat a optar a un immoble peculiar situat geogràficament a primeríssima línia. Les ofertes a l’Autoritat Portuària per part d’inversors tant locals com internacionals incloïen també negocis com bars i restaurants.

Tot i la controvèrsia, i més enllà del debat sobre si els fars haurien d’explotar-se o no amb fins lucratius, el reclam turístic que suposen és innegable. Des de miradors per admirar les vistes de la mar fins a protagonistes de postals, els fars s’han convertit, clarament, en un reclam turístic.

Formar part del parc d’atraccions del turisme balear comporta, no obstant això, convertir-se en víctima de la massificació. Tot i que no és una situació que es produeixi a tots els fars de les Illes Balears, la saturació de la carretera que va cap a Formentor constitueix un exemple més que s’ha trobat una nova línia d’explotació.

Dels 14 fars mallorquins que recull l’Autoritat Portuària al seu web, 13 s’utilitzen encara com a guies de navegació. El de Portopí és, segons Ports de Balears, el tercer far en funcionament més antic del món, en marxa des de començaments del segle XIV. El de la Riba, en canvi, va ser apagat el 1982 i traslladat des del port al moll comercial de Palma.

L’entrada dels fars al catàleg de reclams turístics per explotar els ha obert també la porta d’un debat en el qual cada vegada s’inclouen més elements. Aquestes construccions són ja un component més dins la polèmica sobre el model turístic i, de nou, fa entrar en conflicte la gestió sostenible del territori amb els interessos empresarials.