El feminisme palmesà, a la víctima de 'La Manada': “Jo et crec”

PalmaGairebé mil persones varen manifestar-se ahir pels carrers de Palma per commemorar el Dia internacional contra la violència de gènere, una ocasió que el moviment feminista va aprofitar per llançar un missatge a la jove que va ser víctima d’una violació en grup durant les festes de Sant Fermí de l’any passat: “Jo et crec”.

A més de les diverses pancartes en aquest sentit, el manifest que es va llegir una vegada va concloure el recorregut de la marxa, al passeig del Born, va fer menció dels “abusos judicials davant la violència de gènere” i va fer una crida a expulsar “jutges masclistes” del poder judicial, en referència al judici del cas de ‘La Manada’, un procés que l’opinió pública ha criticat enèrgicament perquè es considera que desprotegia la víctima.

“Estam fartes que es dubti dels crits d’auxili de dones que confien en la justícia”, de “justícies imparcials i cegues i de polítics que es tapen els ulls davan la sang de les nostres germanes”, indicava el manifest llegit ahir.

Sobre el sistema judicial, també es va criticar la “imposició” de custòdies compartides i el fet que “nines i nins hagin de veure com les seves mares són maltractades”. Per això es va repetir la consigna que un maltractador mai pot ser un bon pare, una idea que des del feminisme es repeteix per crear consciència sobre la necessitat de protegir els menors, moltes vegades assassinats per un home que cerca en la seva mort ferir la mare.

Tant durant la lectura del text com a través de les consignes que es varen cridar a la marxa es va exigir que la lluita contra les violències masclistes sigui “una qüestió d’Estat”; es va denunciar que el pressupost destinat a polítiques d’igualtat i de prevenció de la violència de gènere és “insuficient” i es va demanar als mitjans de comunicació que “n’informin adequadament”, perquè les dones “no ens morim, ens maten”.

La manifestació, convocada pel moviment feminista i al qual es varen afegir sindicats i alguns partits polítics, va acabar amb una performança d’Acció Feminista sobre la piràmide de les violències masclistes (que situa a la cúspide l’assassinat o feminicidi, baixa per altres formes explícites de violència i acaba amb altres de més subtils, com els micromasclismes o la publicitat sexista).

Consignes clàssiques de les manifestacions feministes com “No són casos aïllats, es diu patriarcat”, “Visca, visca, visca la lluita feminista” i “Si en toquen una, ens toquen a totes” es varen afegir a altres com “Mallorca serà la tomba del masclisme” i algunes de més combatives com “Polla violadora a la trituradora”.

El manifest va recordar les 90 dones assassinades a l’estat espanyol des que va començar l’any (45 segons les estadístiques oficials, que només tenen en compte les dones assassinades per les seves parelles o exparelles i n’exclou, per exemple, els seus infants, les parelles sentimentals actuals o les dones que exerceixen la prostitució assassinades per prostituïdors). El moviment feminista va apuntar ahir que els darrers set anys s’han produït 872 feminicidis a l’Estat, una mostra del fet que “el masclisme continua dominant i oprimint les dones”. El darrer d’aquests assessinats va ser a Vinaròs (Castelló) aquest dijous, quan un home va matar la seva exparella, que estava embarassada.

La necessitat de convertir la lluita contra la violència de gènere en una “prioritat”, la importància d’una educació que fomenti la igualtat en totes les etapes formatives i el fet que les “institucions responguin davant la gravetat de la realitat del dia a dia de milers de dones i dels seus fills i filles” varen ser algunes altres de les reivindicacions que ahir es varen fer sentir als carrers de la ciutat.

La d’ahir v a ser una manifestació que, com cada any, es va convocar a més de 50 ciutats de tot l’Estat i, en el cas de Palma, s’hi varen poder veure diversos càrrecs públics tant del Govern com del Parlament, el Consell de Mallorca i d’alguns ajuntaments, que insistien en el seu compromís en la lluita contra la violència de gènere i en les polítiques públiques que tenen com a objectiu erradicar-la.