Les feministes que entraren a Sant Miquel ho tornarien a fer

Palma“Fins que l’Església es pensi que té la potestat per decidir sobre els nostres cossos i entrar a casa nostra per prendre les nostres decisions, nosaltres anirem a les seves esglésies, o als seus temples, o com en vulgueu dir, a reivindicar que les nostres decisions són nostres”, diu amb fermesa Maria de Lluc Forteza, una de les encausades per haver entrat a l’església de Sant Miquel per manifestar-se en contra de la reforma de la Llei de l’avortament que preparava el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, la legislatura passada. Una reforma frustrada pel president del govern en funcions, Mariano Rajoy, que provocà la dimissió de Gallardón.

“L’acció es va dur a terme dins una campanya que s’estava fent, ‘Febrer lila’, per la llei que proposava prohibir el dret a l’avortament”, conta Forteza. Des d’Arran -organització juvenil de l’esquerra independentista- es realitzaren tot un seguit d’accions. “De fet, aquesta mateixa acció es va dur a terme en altres llocs com Banyoles, on varen arxivar el cas”, diu Forteza. César Oltra, del moviment Alerta Solidària -un col·lectiu antirepressiu de l’esquerra independentista-, assegura que ho prepararen des de la plataforma Antipatriarcal Mallorca, perquè no tothom era d’Arran.

El que volien en interrompre la missa de Sant Miquel dia 9 de febrer de 2014 era “assenyalar directament que l’Església tenia un paper vital en la decisió d’intentar tirar endavant aquesta llei, que no només depenia de Gallardón, de l’Estat o del Partit Popular”, reivindica Forteza. “Hi entràrem amb una pancarta que posava ‘Avortament gratuït’ de manera totalment pacífica i després les persones que hi havia a l’església ens en varen treure amb crits i empentes”, relata l’encausada. De fet, les encausades asseguren que sortiren de Sant Miquel amb la sensació que no havia passat res.

Fitxers policials

El grup de joves penjà un vídeo de l’acció, que reproduïren diversos mitjans de comunicació. Oltra coincideix amb Foteza a dir que “el vídeo va ser el detonant que ho començà tot”. Des d’Alerta Solidària, Oltra conta que és quan “comencen les pressions cap al Bisbat, en el sentit que això s’ha d’investigar, sobretot de la part més dretana de l’Església. I un divendres interposen la denúncia i el dilluns següent ja hi havia tres persones detingudes”. Critiquen que la brigada d’informació de la Policia pogués recopilar totes les dades en dos dies, “per això deduïm que existeixen uns fitxers policials i que ens tenen una mica identificats; i, sobretot, que abans de la denúncia ja s’havien començat a investigar aquests fets”, explica Oltra. “La Policia acaba decidint qui són els detinguts, tots d’ells d’Arran, malgrat que hi havia una trentena de persones que tenien a veure amb altres organitzacions però no eren del col·lectiu”, remarca Forteza. Hi va haver set detencions, entre les quals la d’un menor. “A més, en un moment en què Arran tenia molta presència als carrers, el que es volia era desactivar aquestes persones”, hi insisteix Oltra. Pel que fa als fitxers policials, asseguren que ho comprovaren amb el judici del menor, qui fou condemnat a 100 hores, tot i que tenen entès que ja han caducat. “Tenen fitxers des de la vida més personal de cada un: quina posició tenim dins l’organització, a què ens dedicam o què estudiam”.

Concentracions i multes

Per altra part, Alerta Solidària convocà concentracions de suport durant l’arrest de les encausades. “Davant els jutjats érem quasi 200 persones, bastant de gent, i en principi se’ns indentificà a totes. Després arribaran multes, per la via administrativa, aquesta repressió silenciosa”, diu Oltra. Els posaren set multes de 300 euros per manifestació no autoritzada. Forteza explica el desconcert que visqueren les primeres arrestades; les posteriors ja s’havien fet a la idea que podrien ser les següents. L’encausada conta que ho visqueren amb bastants nervis.“A mi em varen detenir anant a la concentració de les que ja havien detingut”, explica. “Les podrien haver arrestades totes juntes”, assegura Oltra. “No era necessària una detenció, bastava una citació, però volien que la societat ens castigàs, el que passa és que va ocórrer tot el contrari: aquest càstig tornà solidaritat”, apunta.

La instrucció de la causa acabà l’agost del 2015. La Fiscalia demana per als sis joves 1 any i mig de presó per un delicte contra la llibertat de consciència i els sentiments religiosos. En canvi, el Bisbat de Mallorca com a acusació particular sol·licita 4 anys perhom. Sembla que l’Església retiraria la petició si es disculpassin, però els acusats no en tenen la intenció. “La situació actual del Bisbat evidencia la hipocresia i la seva doble moral”, diu Maria de Lluc. La jove s’asseurà amb la resta a la banqueta el proper dia 29 davant l’Audiència Provincial.