Festa antiprovinciana
Orgull Llonguet dibuixa una ciutat més simpàtica i autocentrada
Què distingeix una ciutat provinciana d’una que no ho és? Potser la clau la trobarem en l’eficàcia del control social, no entès merament com quelcom fonamentat en l’ordre policial i la vigilància tecnològica, sinó en com es desplega el discurs del poder i se n’assumeix el relat, la qual cosa té implicacions socials en el camp de l’economia, la identitat o la manera de relacionar-nos.
Una de les claus d’aquest control social és l’hegemonia en les conductes fora de l’àmbit privat; cal atendre a la manera com ens comportam quan som fora de casa, quan trepitjam l’asfalt i les voreres. Així, un dels aspectes en què podríem fixar-nos quan parlam d’una ciutat que s’emancipa del provincianisme seria la manera com ocupam l’espai públic i el convertim en carrer.
Llavors cal preguntar-nos: és Palma una ciutat provinciana? A raó dels discursos que han anat desplegant els poders polítics, econòmics, militars i, fins i tot, eclesiàstics, i la més o menys obediència i assimilació d’aquestes narratives per parts dels palmesans, podríem dir que sí, que la nostra capital és provinciana. Però, si m’ho permeteu, diré que això canvia. I aquest canvi ve de la mà de la festa popular, que atempta contra l’ordre establert i el seu domini de l’espai públic.
Gestació de l’Orgull
Esmenar la identitat o impulsar nous elements d’identificació és una primera passa per generar allò que ha impedit el provincianisme: un orgull compartit, construït des de baix en un relat al marge dels senyors i l’oficialisme. Dignitat de ser ciutadà; estimar Palma, que vol dir voler-la millor; orgull llonguet. Llonguet és el malnom dels palmesans. D’alguna manera seria com dir moro, negre, marica o sudaca. I així com part d’aquests grups socials han invertit la connotació despectiva i s’han apropiat el terme per empoderar-se ressignificant-lo, també d’alguna manera el col·lectiu Orgull Llonguet hauria fet el mateix. Es defineixen com un “grup de joves i no tan joves que volem posar en valor Palma, que la gent tingui ganes d’estimar-la”. El col·lectiu, que impulsa un seguit de noves festes populars, no tan sols ha fet una esmena a la manera oficial de fer festes, sinó també a la manera -provinciana- de sentir-se palmesà.
Dues idees principals sorgeixen a final del 2013 quan es reuneixen per primera vegada quatre o cinc joves: demostrar que es pot fer festa amb pocs recursos i apostar per una festa arrelada a Palma. S’obre el meló. Què volen dir paraules com ‘arrelada’ o ‘nostrada’? Ens hem de remetre, ara per ara, a una construcció del passat que ens aportarà una sèrie de fites i elements que podrem relacionar amb els esmentats conceptes. No és fàcil. Vol dir això que tot allò ‘nostre’ i ‘arrelat’ ha de ser rescatat d’una idea de passat? Sí i no. Pels voltants del Sant Sebastià del 2014 es llança la marca Orgull Llonguet, amb un panet antropomorf com a logotip, i es convoca una cercavila el vespre de la revetla. Allà hi apareix un caparrot -del popular xeremier Pep Toni Rubio, que els el cedeix per fer festa- i una xaranga seguits d’una comitiva d’un centenar de persones que van recorrent les places. Si la policia els ho demana, diuen que es tracta “d’un comiat de fadrí”. Brillant, nou, senzill i, sí, nostrat.
La idea del llonguet i un caparrot actuen d’elements folk més clàssics, però és el conjunt -sincrètic, participatiu, espontani- que també ens catapulta a l’arrel. A l’arrel del problema, concretament: la revetla de Sant Sebastià a Ciutat no acaba de convèncer. És provinciana, la podríem trobar a qualsevol ciutat de l’altiplà peninsular, per posar un exemple. No dona protagonisme als palmesans. La comitiva fa una cosa revolucionària: ocupa els carrers, que no vol dir transitar per la via pública. I ho fa un dia de festa tutelada: els concerts de la revetla. A cada passa, s’impugna de facto el model oficial i es generen simpaties, especialment entre les files de l’oposició política de Cort. Es volia “fer una cosa que no fos estàtica”, ja que també era més fàcil des del punt de vista administratiu. Allò que està en moviment escapa més fàcil del control social. Més enllà, tots els membres d’Orgull Llonguet són seguidors d’altres festes ara en auge que es duen a terme als pobles i que hem anat descobrint en aquesta secció. I hi ha un relat compartit: “Situar la festa en les nostres vides, en el nostre moment”.
El desplegament de l’Orgull
Orgull Llonguet neix per impulsar unes festes “mínimament viscudes, que no depenguin del govern de torn” i per repensar, des de la festa, “què significa ser de Palma”. Tenien clar que s’havia de crear simbologia. Així, després de la primera i exitosa cercavila, es fa un verkami per crear un nou caparrot: el de l’entranyable Miquel Pujol, del forn de la Pelleteria, tota una icona que ha format part del present de molts indígenes palmesans. “Hi havia d’haver elements molt clars (...) s’havia de crear simbologia” i aquesta havia d’apel·lar “als sentiments”, planera però amb significat. El 2015, nou caparrot i, el 2016, apareix el Drac de na Coca, coneguda bèstia d’una llegenda del barri de la Calatrava. Recursos n’hi ha abastament: personatges, llegendes, fites històriques...
Any rere any, la cercavila groga d’Orgull Llonguet encomana de participació i identitat els concerts de la revetla. També dia 18 de gener es convoquen les llonguetades. Es tracta que cada colla d’amics o cada bar organitzi un sopar on es compleixin els següents requisits: decoració groga, torrada i llonguets i incloure un acte cultural. Així, cada trobada és comunicada al col·lectiu que elabora un mapa de llonguetades. S’ha de dir que l’àmbit geogràfic es circumscriu a la ciutat ‘estricta’. Tanmateix, els que vivim més enllà del torrent de na Bàrbara, no en tenim gaire, d’orgull llonguet.
Continuam. Parlava de les cites hivernals. El setembre del 2015, el col·lectiu impulsà la batalla de Canamunt i Canavall per tal de tenir una cita estiuenca i aprofitant que tenen lloc les festes de la patrona de Palma, la Mare de Déu de la Salut. No pretenen fer cap celebració religiosa, simplement aprofitar la data. Es tracta d’una festa d’aigua carregada de simbologia històrica. Es basa en la cruenta guerra nobiliària que tingué lloc a Ciutat -i que contagià també la Part Forana- el segle XVI. Així, hi ha dos grans bàndols que representen aquells històrics. El de Canamunt va vestit de vermell i es congrega a la plaça de Sant Jeroni. Qualque veí de la Calatrava expressa indignat: “Han triat uns colors desencertats: hi ha gent que aprofita per dur la camiseta del RCD Mallorca o, el que és pitjor, de la selecció espanyola”. Però a la festa, tothom hi és benvingut. I, en tot cas, el que aquesta destil·la no té res a veure amb la identitat de la Meseta. L’altre bàndol, el de Canavall, va de groc i es troba a Drassanes. Cada comitiva fa un recorregut festiu, guiada pels caps de bàndol i acompanyada de xarangues i tot tipus de parafernàlia, preparant-se per a la guerra d’aigua que té lloc devers les cinc de l’horabaixa del primer diumenge de setembre al parc de la Mar. Un dels fets més interessants és que molts grups d’amics creen faccions i, fins i tot, algunes tenen perfil a Twitter, com és el cas de PLC (Primera Línia Canavall). “És el nostre objectiu”, que la gent es faci seva la festa, diuen des de l’organització. De fet, “si qualque dia apareix un altre col·lectiu com el nostre, estarem contentíssims”.
Molts membres d’Orgull Llonguet aquell dia fan de Caps de Guaita, un servei d’ordre ad hoc, que recorda un antic cos d’ordre públic -i que era el nom pensat per a l’esperada policia pròpia illenca, per cert-. Davant el llac de la Seu els espera el jutge Berga -personatge que fou assassinat en el conflicte del segle XVI- i el Mosset, personatge inventat que fa d’acompanyant del jutge. En Berga incitarà els bàndols a la batalla i, al final, serà assassinat. Aquest acte ve precedit, dos dies abans, per un sopar de colles que es fa al carrer Costa i Llobera. També l’endemà de la batalla es convoca la gent a l’‘enterrament d’en Berga’. Una comitiva vestida de negre, amb ciris a la mà i una foto del jutge, es dirigeix des de Santa Eulàlia cap al carrer de Sant Pere Nolasc -on mataren realment el jutge- per plorar la seva mort. Llavors, “pau i treva” fins a l’any següent.
Una altra cita anual que Orgull Llonguet pretén afegir al calendari és la muntada d’una ‘barraca’ al concert al carrer de la Setmana de la cultura popular i tradicional de Palma (PalmaFolk) el mes de novembre. Així mateix, ja van dues primaveres que, juntament amb representants d’altres festes populars, es fa la Xerradeta Festiva per parlar de l’organització d’esdeveniments ‘germans’ com l’Embala’t o la Mucada.
Escamot llonguet
Orgull Llonguet té un funcionament assembleari i està format per més d'una vintena de persones d'entre vint i quaranta anys. La majoria de gent prové del món del lleure i està ideologitzada i això traspua en l’elecció del relat que apel·la la tradició, la història local, els elements autòctons. Si els membres d’Orgull Llonguet no tinguessin una sensibilitat nacional mallorquina definida, potser hauríem de descriure una festa holi. Així mateix, tant per les curolles ideològiques com pel bagatge en el món associatiu, parlam d’un format participatiu i d’un model organitzatiu autogestionari. Des del principi es va tenir clar que no volien dependre de cap pressupost municipal i per això es van fer aportacions individuals. Després, gràcies a la venda de marxandatge, es poden dur a terme les festes. I en això s’intenta fer pedagogia: “De vegades costa fer entendre que, si la gent no compra les camisetes, no podem sufragar la festa”. Hi ha diversos dies de paradetes per adquirir-les i és aquí quan tot aquell qui la compri podrà exercir el seu vot pels caps de bàndol. Finalment, es té clar que no volen dependre de la barra, ja que això pot “condicionar la festa”.