La festa, indicador sociopolític

Les festes ens volen dir moltes coses. Mallorca ens vol dir moltes coses. Però és complex en aquests temps del posttot desxifrar què ens volen dir. Per això, agafarem el bisturí i obrirem en canal certes festes populars de la nostra illa per escoltar, d’alguna manera, què ens explica aquesta Mallorca del segle XXI. El bisturí serà una gravadora, un bolígraf, un quadern i una càmera de fotos. Amb aquest material passejaré tot l’estiu i intentaré oferir al lector alguna cosa més que la imatge habitual de les anomenades neofestes. Això no va de camisetes de colors, alcohol i massificació. Va de jovent organitzat, de simbologies sincrètiques, de recerca d’identitats, de parodització del poder, d’ocupació del carrer.

Però anem a pams i comencem pel principi. Aquesta Mallorca, sempre complexa i heterogènia, viu un moment particular si parlam de cultura popular i també d’identitat. Noves fornades de glosadors i xeremiers sorgeixen consolidant aquestes arts. Les ballades populars continuen congregant de cada vegada més jovent. Grups d’amics s’organitzen per fer matances. Hi ha una inquietud per part de certs segments socials per recuperar, posar en valor o generar trets diferenciants que tinguin a veure amb la idea de passat, d’identitat. No fa ni un lustre, tot un seguit de festes han agafat també protagonisme. Algunes ja fa tres dècades que existeixen, d’altres la meitat i unes quantes han nascut fa un parell d’anys. Però, en el moment actual, podem parlar de l’inici d’una consciència de fenomen. ‘Neofestes’, ‘neotradicions’ han estat alguns dels noms escollits per tal d’etiquetar quelcom que sempre ha existit: la festa popular. Sense anar més enfora. Ara bé, no ens discutirem pel nom. Folk, tradició, cultura popular, neofestes... triau el que més us agradi, perquè, al cap i a la fi, més enllà de l’acadèmia, si atenem a les narratives, veurem que aquestes paraules tenen significats creuats.

Folk

En tot cas, i tot i que són conceptes en disputa, utilitzaré la idea de folk per englobar tot allò que té a veure amb l’enginy anònim popular, amb la saviesa de les masses. Més enllà de remetre’ns a la noció de tradició, el folk també són les maneres que té un poble d’organitzar-se, d’expressar-se, d’ocupar el carrer, d’escollir certs elements i pautes en funció dels gustos i curolles del moment. Allò que caracteritza les praxis més que estampetes concretes i altres peces de museu. Certament i com indiquen autors com Jaume Guiscafrè o Andreu Ramis, a Mallorca hi ha una tradició d’associar el folk a essencialisme, a identitat, a ruralia i a allò que ‘es perd en el pou dels segles’. També a la recopilació d’usos i costums. En cap cas no s’ha de menysprear la tasca dels nombrosos folkloristes gràcies als quals hem pogut conèixer sabers i esdeveniments antics i interessants del nostre poble. Però no podem desatendre la descripció, l’anàlisi i la interpretació dels fenòmens actuals. Si parlam d’identitat, l’hem de considerar com un punt d’arribada i no com un punt de partida. Que les festes que explorarem no ‘són’ identitat, sinó que la generen. Ja advertesc, igualment, que no m’entretindré a cercar perquès ni a gestar el relat funcionalista romàntic. El com, el que i el qui, l’ara és allò que m’interessarà transmetre.

Per al lector que encara no sàpiga de què parl: la Mucada, el Cosso, les Clovelles, la Revolta, l’Embala’t, Orgull Llonguet... Actualment a Mallorca hi ha un seguit de celebracions festives en auge que comparteixen una sèrie de característiques. En primer lloc, sorgeixen des de la base: normalment, un grup d’amics que demana una festa pròpia i participativa al seu poble o ciutat. En segon lloc i en relació amb això, la recerca d’una marca original i de l’exaltació de la localitat. En tercer lloc, són festes de nova creació però que incorporen el que anomenaré ‘elements folk’. D’aquí que la idea de recuperació hi sigui present. N’aniré parlant al llarg dels reportatges. En quart lloc, totes aquestes es veuen, en menor o major mesura, entintades per la crítica social; els grups organitzadors solen estar compostos per gent implicada socialment i/o políticament en altres esferes de la localitat. Finalment, és necessari fer referència al context sociopolític, ja que l’apogeu del fenomen arriba en un moment fruit dels bagatges acumulats durant el Govern Bauzá i en què hi ha la necessitat de cercar trets diferencials davant d’una cultura globalitzant. No podem obviar tampoc tot allò més estructural que ‘ens fa ser província’, tots aquells poders i elements assimiladors i contra els quals hi ha tendència a rebel·lar-se.

Serà interessant seguir el fenomen els propers anys per veure com generen noves identitats per a una Mallorca mancada, precisament, d’elements d’identificació més o menys transversals per a tota la seva població. Aquesta nova fornada de festes populars és, sense cap dubte, crucial per generar un relat propi, per aconseguir una idea de mallorquinitat que arribi a segments que se n’han sentit exclosos. Mallorca serà festes, Mallorca serà lluites socials, Mallorca serem tots. A tot això, apareixerà el fantasma de la massificació. En parlarem.

Com deia, el fenomen es va estenent arreu de l’illa i es comença a reconèixer com a tal per part de tots els actors que s’hi veuen implicats. L’objectiu d’aquesta sèrie de reportatges, més enllà d’inventariar-les, és descobrir-les, conèixer-les i intentar analitzar-les. Aprofundir en el fenomen amb els recursos que ens dona la teoria antropològica però, especialment, el treball etnogràfic. Sovint la imatge que es dona, fruit de la importància actual de la cultura audiovisual, de la recerca d’un titular o del ritme frenètic que duen els companys del gremi periodístic, és totalment superficial. Per altra banda, des de les institucions corresponents d’aquesta terra, no s’ha apostat gaire per les ciències socials, per conèixer-nos millor, vaja. Vagi per davant la meva disculpa: els reportatges seran incomplets, parcials i fruit de les experiències i inquietuds de l’autor. Ara bé, intentaré oferir una visió holística de les festes fent especial èmfasi en allò polític. No esperin trobar cap clau de volta, ni prop fer-hi divisar l’essència de la mallorquinitat. Més bé una aproximació etnogràfica duta a terme amb entrevistes obertes i observació participant. Al cap i a la fi, les properes setmanes em dedicaré a compartir les meves vivències en el si de la festa i amb la gent que l’organitza.