El fossar vell, d’alt interès cultural

PalmaMés de 25 anys són els que va estar tancat un dels patrimonis històrics i arqueològics més importants de Formentera: el cementeri Vell de Sant Francesc Xavier.

Tenint en compte la rellevància de l’espai des del punt de vista del patrimoni cultural, el Consell Insular de Formentera va encomanar la realització d’un estudi històric i de l’evolució constructiva als estudiosos Antoni Ferrer Abárzuza, Maria Colomar Marí i Nicholas Márquez-Grant. D’aquest informe en va sorgir una intervenció de recuperació del valor patrimonial del cementeri Vell, que des de març del 2015 és obert al públic per a la seva visita i gaudi.

Història

Arran de les normes subsidiàries de Formentera, aprovades en data de 10 de desembre de 2009, el cementeri Vell de Sant Francesc va quedar dins l’entorn de protecció del Bé d’Interès Cultural del conjunt històric de l’església de Sant Francesc. Però la història del fossar es remunta a la menció de J. Marí Cardona a Formentera, que transcriu una nota de 1757. El text ens posa en coneixement que la capella de la Tanca Vella tenia un fossar, presumiblement utilitzat des del segle XIV, i també que s’havien fet dos enterraments al Carnatge, a un indret que no ens consta que sigui conegut. El més rellevant, però, és que la nota s’ha pres com la data d’inauguració del cementeri de Sant Francesc, l’actual cementeri o fossar Vell. En realitat, però, no hi ha res en el seu tenor que permeti afirmar tal cosa. Simplement, el text informa que hi havia un fossar “actual”, al qual es portaren restes de la Tanca Vella i del Carnatge, de la qual cosa es dedueix que eren cementeris clausurats o que es clausuraren a partir d’aquella data. En el text, fossar “actual” només vol dir que estava en funcionament aquell 1757; es pot presumir que des de feia no molt de temps, ja que fins aleshores no es decidiren a traslladar-hi les restes dels fossars usats anteriorment.

El fossar es va construir seguint les ordres d’higiene que impedien tenir-lo dins del nucli urbà, una mica allunyat de l’església; és, però, contemporani a aquesta i per això cal entendre que es tracta de dues construccions coetànies i conformadores d’un sol conjunt. D’altra banda, es troba dins les visuals directes des de i cap a l’església i per això ha de ser tret del seu estat d’abandó i posat en valor, ja sigui per destinar-lo a altres usos o únicament per mantenir-lo en condicions com a part del mateix conjunt arquitectònic que l’església.

Recuperació

És popularment conegut que el cementeri Vell deixà de fer-se servir arran de la construcció del cementeri Nou, a la vénda des Brolls, dins de la mateixa parròquia. Aquell edifici mostra sobre l’arc d’accés la data de 1938. Després de cessat el seu ús, el cementeri Vell entrà en un procés d’abandonament ininterromput fins que, 75 anys després, es pogué recuperar i posar en estat decent.

La primera actuació per a recuperar-lo va ser procedir a retirar els materials que condemnaven la porta principal del recinte, consistents en blocs lligats amb ciment. La primera visita a l’interior del recinte va posar de manifest que l’estat general del recinte era de total abandonament, fins i tot s’hi havien llançat deixalles de tot tipus a l’interior i la vegetació envaïa totalment bona part de la superfície. Es va constatar també que les restes humanes que hi s’hi enterraren durant el seu període de funcionament (és a dir fins a 1940) encara hi eren presents. S’apreciaren restes de saquejos a diverses tombes túmul i de cista, mentre que les fosses excavades a terra eren inapreciables, de manera que no es podia conèixer la seva disposició. Les capelles funeràries o panteons es conservaven dempeus, però a simple vista s’apreciava el deteriorament, en general, de la seva estructura.

Espai visitable

Des de la seva reforma i inauguració, de la qual Marià Castelló Martínez, l’arquitecte redactor del projecte de restauració fou clau, el cementiri Vell, s’ha convertit, d’aquesta manera, en un nou espai visitable per a la ciutadania de Formentera i per a visitants, tot i que segons el director insular de patrimoni, Jaume Escandell, “l’illa i les platges estan molt massificades. Ara bé, els elements patrimonials, no, encara hi ha feina a fer per donar a conèixer el ric i valuós patrimoni de l’illa de Formentera, com és el molí vell de la Mola, mostra del molí fariner de vent del segle XVIII visitable i que conserva tota la maquinària interior o ho les torres costaneres del segle XVIII amb la Torre des Pi des Català com a exemple, restaurada i visitable o bé els varadors, part fonamental també del patrimoni de l’illa declarats Bé d’Interès Cultural en la tipologia de lloc d’interès etnològic, especialment a les zones de Cala Saona, es Caló o el torrent de s’Alga”. Pel que fa a la protecció patrimonial, el fossar Vell es troba dins del conjunt històric de Sant Francesc Xavier, al mateix temps que està inclòs en el Catàleg del patrimoni cultural de Formentera, amb grau de protecció A.