Els funcionaris hauran d'acreditar el B2 de català
Afecta els d'habilitació estatal, secretaris i interventors, i els ajuntaments podran exigir-los el C1
PalmaEls secretaris i interventors dels ajuntaments -funcionaris de l’Administració local amb habilitació de caràcter estatal- hauran d’acreditar una titulació de català B2, tot i que els consistoris podran augmentar l’exigència fins al nivell C1.
Així ho va aprovar ahir el Consell de Govern a través d’un decret que complementa la reforma de la Llei de funció pública del mes de març passat, que va restablir que el català sigui un requisit per treballar a les administracions de les Illes Balears.
El primer Consell de Govern de 2017 ha donat el vistiplau a la nova regulació, la qual recupera l’exigència que s’havia fixat per a secretaris i interventors d’ajuntaments el 2004 i que va ser derogada el 2012 per l’Executiu de José Ramón Bauzá.
Es restableix l’exigència
El nivell de coneixements que s’exigeix amb caràcter general és el B2, segons apunta el Govern en un comunicat, sense perjudici que les entitats locals puguin demanar el requisit de coneixements de llengua catalana corresponents al certificat de nivell C1 per a aquests funcionaris municipals d’habilitació estatal, segons estigui previst en la relació de llocs de treball o ho acordi l’òrgan competent.
La Llei 9/2012, de modificació de la Llei 3/2007, de la funció pública de les Balears, va eliminar l’exigència general d’un determinat nivell de coneixements de català com a requisit per accedir a l’Administració o per ocupar-hi qualsevol lloc de treball, assenyala el comunicat. D’acord amb això, va derogar el decret que regula l’exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments per proveir llocs de treball dels ens locals de les Illes Balears reservats a aquests funcionaris.
Recentment, la Llei 4/2016, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública, ha restablert l’exigència general de requisits de capacitació en llengua catalana per tal d’accedir a la funció pública i promocionar-se en el si de les administracions públiques, amb l’objectiu de fer complir el mandat que deriva de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears sobre aquesta qüestió.
Es reuneix la Ponència de Sanitat del Consell de la Llengua Catalana
Ahir es va reunir per primer cop la Ponència Sectorial de Sanitat i va quedar constituïda com una de les ponències que preveu el Consell Social de la Llengua Catalana i que el darrer ple, el juliol passat, va decidir posar en funcionament. L’encàrrec que té la Ponència és avaluar les problemàtiques i les necessitats específiques del sector sanitari i detectar les millors estratègies per incidir-hi, a fi de planificar de manera més adequada l’execució de les actuacions en aquest àmbit amb l’objectiu de garantir els drets lingüístics dels ciutadans.
La Ponència està composta per Isidor Marí Mayans, president, i els vocals Benito Pròsper, tècnic superior de l’IB-Salut; Marta Fuxà Vidal, directora general de Política Lingüística; Zohra Laaroussi, Bartomeu Riera Rodríguez, Maite Novella Duran, Mireia Garcia Orellana i, com a secretària, Margalida Pons Amengual.