La fusió de cooperatives agrícoles enforteix el sector

CiutadellaHi ha un abans i un després en el camp menorquí arran de la fusió de les dues cooperatives més importants de l’illa. Paradoxalment, aquestes es van constituir a mitjans del segle XX amb l’objectiu de poder fer front a la gran pèrdua econòmica que va suposar l’absència de menjar per als animals i l’augment del preu del pinso. Un segle més tard, la història es repeteix. Ens referim a la Cooperativa de Sant Llorenç d’Alaior i la de Sant Guillem i Santa Escolàstica, de Ciutadella, dos models que han acabat per configurar la Cooperativa del Camp.

Comercialització

Hi ha una paraula clau que resumeix quina és l’aposta pel que fa a la direcció de la Cooperativa: la comercialització. Amb una estructura consolidada i professional, els pagesos menorquins saben que la feina que es fa a les seves explotacions té un tracte adequat i que s’adapta als nous temps perquè tingui sortida al mercat. La Cooperativa del Camp té 539 associats i representa el 75% de les explotacions a Menorca. Entre el ventall de productes que comercialitzen destaca el formatge, que sota la Denominació d’Origen Mahón-Menorca, permet que l’illa sigui sostenible i pugui preservar l’entorn paisatgístic actual.

L’elaboració del producte estrella es basa, primer de tot, en una genètica única de les vaques autòctones. De fet, el president de la Cooperativa del Camp, Bartomeu Pons, no té dubtes a qualificar-la com “la millor de tot l’Estat”. La qualitat de vida de l’animal i les condicions meteorològiques dóna a la llet menorquina un gust diferencial respecte d’altres generadors de la matèria en l’àmbit estatal. Però aquí no s’acaba tot. El paper del pagès és molt important en el procés. Seguint unes línies de treball basades en la tradició i les tècniques antigues, contribueixen a la cadena d’elaboració del producte.

La llet i el formatge són la terra en la qual se sustenta la Cooperativa, però al mateix temps és la seva principal preocupació. El president de la patronal agrària és conscient que “produir llet per embotellar-la a Menorca és perdre diners, no val la pena l’esforç”. Bartomeu Pons insisteix en la necessitat de “trobar una alternativa. O li donam un valor afegit o estam sentenciats”. Per aquest motiu, l’aposta per la producció de formatge pren més força. Donar sortida a l’excedent de llet s’ha convertit en un repte que té el sector damunt la taula. I una responsabilitat, perquè la subsistència de moltes finques està en joc. Una dada que posa de manifest com ha crescut l’excedent és que mentre que 10 anys enrere una finca produïa 100.000 litres de llet, avui dia aquesta quantitat s’ha transformat en 400.000 litres. Un augment que empeny el president de la Cooperativa del Camp a declarar que “preferesc produir menys, però amb més qualitat”. Bartomeu Pons defensa a ultrança la protecció del producte autòcton. Tant és així que considera que “no es pot competir amb la llet peninsular. Des de l’alliberament de les quotes sabíem que ens podríem trobar en aquest punt i, lamentablement, estam en condicions d’afirmar que no és rendible lluitar per vendre més que la llet procedent d’altres comunitats autònomes”.

Implicació

De tota manera, Bartomeu Pons lamenta la poca implicació de grans superfícies i de la planta hotelera. “Hi ha hotels a Menorca que compren a Portugal la llet per un preu excessivament baix. De fet és aigua amb pols blanca”, assenyala Pons. Per això, el president de la Cooperativa del Camp demana als polítics que estableixin mecanismes de control i sancionadors. Bartomeu Pons aposta per “obligar les grans superfícies a comprar un percentatge determinat de producte local. En cas contrari, jo no donaria la llicència”.

D’altra banda, la Cooperativa també té alguns pagesos desencantats. Un dels que més llet aportava se n’ha desentès perquè no el convencia el mètode de pagament i el preu imposat per la Cooperativa. En qualsevol cas, són casos aïllats i s’entenen en el marc de Menorca en què encara hi ha quatre agrupacions que intenten captar les explotacions: la Cooperativa Agrària Ecològica de l’illa, Sant Bartomeu a Ferreries, Sant Martí al Mercadal i Coinga.

Qui també ha valorat positivament els primers resultats de la fusió és el president d’Unió de Pagesos de Menorca. Manel Martí creu que tot el que sigui reagrupar-se sempre serà bo per a un sector que “necessita unitat davant les dificultats afegides de territori i preus, si els comparam amb la Península”. Martí diu que “dins d’Unió tenc associats a les diverses cooperatives i de moment tothom està molt content de la manera de funcionar de totes les patronals”. Un bon senyal i una injecció d’optimisme i d’il·lusió de cara el futur.