El futbol femení, un esport que no arriba mai a les portades

PalmaDurant els vuit anys que el Collera femení va jugar a la Primera Divisió femenina, no es va televisar cap dels seus partits. Ni abans, ni després. De fet, no s’ha televisat mai un partit de futbol femení de les Illes Balears (la setmana que ve serà el primer pic).

Les seves jugadores no cobren i, quan en altres clubs de l’estat espanyol ho fan, no n’hi ha prou per professionalitzar-se i poder dedicar-s’hi de manera exclusiva. En altres països, on el futbol femení està millor valorat, una jugadora de Primera Divisió pot arribar a cobrar uns 3.000 euros mensuals, una quantitat molt llunyana de la que reben els homes.

“Feim orelles de cònsol, però al camp i a la grada arribes a sentir de tot: que si humiliam l’esport, que si aquest no és un esport per a dones... Fins i tot els àrbitres es riuen de nosaltres i fan bromes entre ells”, explica Cata Coll, la portera del Collera. Ho té clar: “El món de l’esport femení és masclista”.

Coll, que també és jugadora de la selecció espanyola sub-17, conta que s’ha trobat amb oposició fins i tot dins el seu equip, ja que nins i nines juguen junts fins als 14 anys. En el seu cas, “no jugava cap partit” perquè “allà ningú confiava en mi pel fet de ser una nina”. La seva oportunitat va arribar quan el porter titular es va posar malalt just abans d’un campionat.

Al Collera, hi va arribar la temporada passada i és, segons ella, “el millor lloc on aprendre”, perquè “no és el mateix un xut d’una nina de 15 anys que el d’una dona de 30” (en la categoria regional autonòmica, juguen totes les edats a partir dels 15 anys).

Finançament

Si bé assegura que en el seu entorn familiar i dins el seu cercle d’amistats no s’ha trobat mai amb comentaris masclistes pel fet de jugar a futbol (hi juga des dels tres anys), critica qüestions com que les televisions no mostrin interès per l’esport femení i les empreses no inverteixin per ser-ne patrocinadores.

Tolo Verd, el president del club, explica que “costa tant trobar espònsors perquè les empreses no hi veuen retorn”. Per això, considera que l’esport femení “en general està deixat de la mà de Déu” i que les seves jugadores “estan fent miracles” per poder combinar la seva vida professional amb els entrenaments i els partits (explica que algunes, per exemple, treballen en centres sanitaris fent guàrdies just després d’haver competit).

Pel que fa a les ajudes que dona el Govern balear, Verd lamenta que només se n’atorguen per al transport. “Enguany, a més a més, van amb retard. Normalment cobràvem mig any tard, però ara encara no sabem quan cobrarem. De fet, no ha sortit ni tan sols la convocatòria de subvencions per a la temporada 2016-17”.

El Collera és el club de les Balears amb un percentatge més elevat de fitxes femenines (el 43% de les gairebé 300 que tenen en total), però Verd adverteix que “el futbol femení a l’estat espanyol s’està posant de cada vegada més de moda, perquè va pujant a poc a poc el nivell de les jugadores”.

De fet, algunes de les dones que han passat pel Collera juguen ara al Barça o al París Saint Germain. “Aquí estam molt orgullosos de veure-les on són i ens agradaria poder fitxar jugadores assegurant-los un sou, però de moment ens és impossible i això ho fa tot més complicat”.

L’any passat, el club va posar en marxa una campanya per cridar l’atenció sobre els seus problemes econòmics i advertir que podia desaparèixer si no rebien finançament. “Es va fer molt de renou amb el tema i vàrem aconseguir, per exemple, signar un acord amb Air Europa, però continuam en una situació molt precària i molt injusta cap a les dones”, assegura Verd.

La història de l’únic equip femení que ha jugat a la Primera Divisió

Tot i que no és l’únic, és l’equip de futbol femení amb més renom de les Illes, probablement per haver estat l’únic que ha jugat a la Primera Divisió i per haver fet campanyes per demanar patrocinadors a fi de fer front a la complicada situació econòmica del club.

El Collera femení va néixer la temporada 1999-2000 i, durant els tres primers cursos, va estar competint a la lliga regional de Mallorca.

Va passar per la Primera estatal entre el 2002 i el 2009, any en què l’equip va assolir un fet insòlit: guanyar els 30 partits de lliga. Varen ser campiones de la lliga i, després de disputar la lligueta d’ascens, varen passar a jugar a la Superlliga Femenina Nacional (ara Lliga Iberdrola), és a dir, la Primera Divisió femenina a escala estatal.

El Collera es va mantenir a la Primera Divisió durant vuit anys i fins i tot va arribar a jugar dues vegades consecutives els vuitens de la Copa de la Reina (sense aconseguir que, per exemple, els seus partits fossin emesos per televisió a les Balears).

L’any passat varen baixar a Segona Divisió, en la qual ocupen actualment la cinquena posició de la taula de classificacions, un lloc que probablement els garantirà mantenir-s’hi durant la temporada que ve.