Un futur en net?

PalmaTot i que la matriculacions de vehicles elèctrics o híbrids és encara residual, hi ha un factor que ens permet albirar un futur mediambientalment més sostenible des del punt de vista de la mobilitat; aquest no és altre que la crisi de les energies fòssils.

Els processos per obtenir la principal d’aquestes energies, el petroli, són cada vegada més complicats, costosos i nocius per al territori. El fracking o fracturació hidràulica, consistent a generar en el sol canals d’elevada permeabilitat a través de la injecció d’aigua a alta pressió, n’és l’exemple paradigmàtic.

D’altra banda, quan la recerca es fa a la mar, les perforacions s’han de realitzar cada pic a més profunditat i en moltes ocasions necessiten tractaments complementaris per l’elevada concentració d’elements no combustibles, com ara l’arena. Tot plegat fa que les produccions minvin i els preus continuïn a l’alça.

Qüestió de temps

En aquest context, la substitució del vehicle de motor de combustible per l’elèctric hauria de ser qüestió de temps, tot i que un temps de durada incerta, encara.

Segons l’enginyer industrial i professor del departament de Física de la UIB Andreu Moià, qualsevol cotxe elèctric o híbrid contamina menys que el vehicle de benzina o gasoil més net. Per començar, l’eficiència global, allò que s’aprofita de l’energia que s’utilitza, d’un cotxe de combustible se situa al voltant del quinze per cent, mentre que en el cas de l’elèctric supera el 30 per cent.

De tota manera, aclareix Moià, la sostenibilitat dels vehicles elèctrics depèn de com s’obtingui l’electricitat amb la qual es recarreguen les bateries.

En aquest sentit, assenyala el professor, a l’Estat espanyol només el 40 per cent de l’energia que es genera prové de fonts renovables (el percentatge és menor a les Illes). La resta es produeix a les centrals elèctriques i, en aquest cas, el fum que no amollen els cotxes l’ha amollat prèviament la central.

Preus

Pel que fa a les causes per a la implantació del cotxe elèctric, són encara molt relatives. Moià apunta el desconeixement del consumidor, per una banda, i l’elevat preu de venda (entre un 20 i un 30 superior al del vehicle convencional).

La clau és en la bateria, que no sol tenir una vida útil de més de sis o set anys i que té un preu entre els 6.000 i els 7.000 euros.

Tot i així, cal advertir que distints factors juguen a favor del cotxe elèctric: d’una banda, el Govern espanyol obre cíclicament línies d’ajudes que arriben a compensar el cost de canviar la bateria (el Pla modele, que es va posar enmarxa, es va esgotar fa mesos i encar no s’ha renovat per un altre). Tanmateix, amb les normatives actuals els cotxes de motor elèctric no paguen impost de matriculació, ni de circulació, en molts municipis. Ni tampoc pàrquing ni zona blava en la majoria de casos. D’altra banda, la durada mitjana d’aquest vehicles supera els 30 anys, molt més que un de convencional.

Un altre dels problemes que tenien els usuaris dels cotxes elèctrics quan van començar a comercialitzar-se en sèrie era l’escasetat de punts de recàrrega (l’autonomia d’aquests vehicles oscil·la entre els 150 i els 200 quilòmetres).

El Govern de les Illes Balears va activar fa dos anys un pla per instal·lar 2.000 punts que abstassin tots els municipis de l’Arxipèlag, dels quals més de la meitat ja es troben a disposició dels usuaris, especialment als aparcaments, tot i que també en hotels. Algunes d’aquestes estacions són de recàrrega ràpida (uns 10 minuts).