Gairebé 50.000 persones sobreviuen amb menys de 342 euros mensuals a les Balears

PalmaUnes 50.000 persones a les Illes sobreviuen amb menys de 342 euros mensuals. A més, un 19,1% de la població de les Illes (211.479 persones) està en risc de pobresa o en situació d'exclusió social. Són dades que ha fet públiques aquest dilluns la Xarxa per a la inclusió social de les Illes Balears a través d'un informe, en el qual es fa una radiografia de la pobresa a l'Arxipèlag.

L'informe comença posant èmfasi en el fet que, tot i que les Balears són la comunitat autònoma amb un major creixement del PIB, "gràcies al 'boom' turístic i la reactivació del sector de la construcció", això no implica una millora de les condicions de vida de la població, al contrari. Respecte del 2015, el percentatge de gent en risc de pobresa només ha baixat un 7,2%.

Hi ha diverses maneres de mesurar la pobresa, com per exemple quantes persones no poden accedir a conceptes de consum bàsics o el tipus d'ocupació que té la gent amb feina.

Privació material greu

Quan algú pateix privació material greu vol dir que no pot accedir a quatre o més conceptes de consum bàsics definits a escala europea. El retard en el pagament de les despeses de l'habitatge en els darrers 12 mesos, mantenir la temperatura adequada de la llar a l'hivern, no poder permetre's anar de vacances almenys una setmana a l’any i no poder-se permetre un plat de carn, pollastre o peix cada dos dies en són alguns exemples.

A Balears, 41.000 persones no tenen accés a alguna d'aquestes coses, cosa que suposa "una de les posicions més greus en l'escala de vulnerabilitat", ja que "fa referència a la impossibilitat d'accedir a béns considerats bàsics per la societat en la qual es viu". A això se suma el fet que més d'un 53% de la població de les Illes té dificultats per arribar a final de mes.

Tenir feina no garanteix escapar del risc de pobresa

Ara per ara, tenir una feina remunerada no és garantia d'escapar del risc de pobresa o d'exclusió social. La figura del 'treballador pobre' s'ha consolidat, igual que els 'contractes porqueria', i s'està fent necessària una estratègia per eliminar els treballs precaris i temporals.

La intensitat de treball per llar és l'indicador que mesura aquests factors i estableix la relació entre el nombre de mesos treballats per tots els membres i el nombre total de mesos que, en teoria, podrien treballar tots els que estan en edat de treballar. A les Balears, 58.000 persones, un 6,7% de la població, viuen en una llar en què es pateix la baixa intensitat de treball.

La pobresa continua tenint nom de dona

El biaix de gènere és molt visible en aquestes dades. Mentre que el risc de pobresa o situació d'exclusió social ha afectat un 18% dels homes, la xifra s'enfila fins al 20,3% quan es parla de dones. Això és perquè les dones continuen fent les feines amb menor remuneració o sense remuneració –com el treball domèstic o de cures– i són les que més treballen a temps parcial.

Així, les dones acabaran tenint unes pensions més baixes en un futur. Les xifres de la pobresa entre la població pensionista de les Balears també deixen dades molt preocupants: un 52,8% de pensionistes rep una renda inferior al llindar de la pobresa i això implica 97.770 persones en aquesta situació, a les quals s'han de sumar les 21.382 que pateixen pobresa greu.

Pel que fa a les dades generals de l'estat espanyol, un 27,9% de la població de l'Estat, gairebé 13 milions de persones, viu en risc de pobresa o exclusió social.