Trenta anys de 'normalitat' lingüística, i "encara queda molt per fer"
Aquest divendres, el Govern celebra el 30è aniversari de la Llei de normalització lingüística amb un acte institucional al qual assistiran els governs valencià, català i aragonès
PalmaL'Executiu balear, a través de la Direcció General de Política Lingüística, celebrarà els trenta anys de l'aprovació de la Llei de normalització lingüística, que va tenir lloc el 29 d'abril de 1986 i que va dotar de ple dret l'ús i l'ensenyament del català a les Illes Balears.
D'aquesta manera, "donam valor a aquest text", a més de fer visible aquesta celebració "perquè creim que després d'uns anys en què la llengua era motiu de conflicte, ara toca celebrar que ja no és així", ha afirmat la consellera de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Mateu, en la roda de premsa d'aquest dilluns, durant la qual ha presentat el programa d'activitats que es faran a les quatre illes dedicat a l'efemèride i que s'inicia aquest divendres.
Mateu ha reconegut que "encara queda molt per fer"perquè hi hagi plena normalitat lingüística a les Illes Balears. En aquest sentit, la directora general de Política Lingüística, Marta Fuxà, la qual ha acompanyat la cap de Cultura, ha assegurat que després de 30 anys de la llei, la llengua ha sofert canvis, en paral·lel amb la societat illenca, i per això, "posam damunt la taula la necessitat o no de revisar el text legislatiu" aprofitant l'avinentesa de l'aniversari.
Segons Fuxà, del que es desprengui de la propera reunió del Consell Social de la Llengua Catalana, l'òrgan consultiu i d'assessorament lingüístic format per cinquanta entitats representants de diferents sectors de la societat balear, es començarà a avançar i adoptar les mesures pertinents per "viure amb normalitat" entre tots els catalanoparlants balears, ja que, reconeix la cap de Política Lingüística, "s'ha avançat molt en l'àmbit administratiu", com la tornada del requisit del català en l'Administració pública, i també a la comunitat educativa, però "hi ha àmbits en els quals encara s'ha de continuar fent feina", com són els mitjans de comunicació, ha assenyalat Marta Fuxà.
Acte institucional amb representació dels governs dels Països Catalans
Aquest divendres 29, coincidint amb el dia que es va aprovar la llei, es donarà inici a les activitats del 30è aniversari amb un acte institucional a l'Aljub d'Es Baluard, a Palma, amb la presència dels directors generals de Política Lingüística dels governs del País Valencià, Catalunya i Aragó, amb una clara intenció de visualitzar la unitat lingüística entre els territoris catalanòfons i poder mostrar els diversos marcs legals que hi tenen.
A l'acte hi assistiran alguns dels caps de Política Lingüística que han passat pels governs de les Balears i l'acte conclourà amb el parlament de la presidenta del Govern, Francina Armengol.
L'activat més pròxima es farà a Formentera, el 18 de maig, amb la conferència 'Les lleis lingüístiques com a instruments de transformació social', impartida pel lingüista i professor de la UIB Gabriel Bibiloni. L'1 de juny, Eivissa organitzarà una jornada d'anàlisi sobre la llei des de diferents punts de vista amb la participació de Noèlia Marín (Col·legi d'Advocats), que en parlarà des d'una perspectiva jurídica; Joan Melià (exdirector general de Política Lingüística), que la tractarà des del punt de vista de l'Administració; i Montserrat Montés (Institut d'Estudis Eivissencs), que hi aportarà la perspectiva de la societat civil. La jornada es tancarà amb una taula rodona moderada per Isidor Marí.
Finalment, el 15 de juny, Menorca conclourà els actes del 30è aniversari amb la projecció d'un documental, realitzat per la productora La Perifèrica, per encàrrec de Política Lingüística, en què es parla sobre la llei i l'evolució que ha sofert, com també del comportament que ha tingut el català a les Balears en aquestes tres dècades.