El Govern, disposat a prohibir tots els fondejos sobre posidònia
Medi Ambient presenta l'esborrany del que ha de ser el primer decret de protecció d'aquesta fanerògama a l'àmbit autonòmic
PalmaEl primer esborrany de decret de posidònia inclou la prohibició del fondeig d'embarcacions sobre les praderies d'aquesta espècie vegetal, vital per a l'ecosistema marí i per la conservació de les platges. El conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, ha destacat que Balears serà la primera comunitat autònoma que regularà la protecció de la posidònia. Per això, la Conselleria ha plantejat un procés més participatiu de l'habitual. Aquest esborrany serà presentat als actors afectats i, posteriorment, s'obrirà una fase d'al·legacions. Tot i no haver-hi obligació, es remetrà el text al Consell Consultiu abans de dur-lo al Consell de Govern. "Ser pioners sempre és complex", ha assenyalat Vidal, qui ha subratllat la voluntat d'obrir el procés a la participació i, alhora, complir totes les garanties legals.
La proposta s'ha pogut presentar una vegada que s'han cartografiat els 640 km de praderies que hi ha a les Balears, que converteixen l'Arxipèlag en la gran reserva de posidònia de la Mediterrània occidental. "Tenim una responsabilitat de conservació cabdal", ha justificat Vidal respecte d'aquesta xifra.
A partir de les dades obtingudes, la Conselleria ha catalogat i zonificat les praderies distingint les categories Alt valor i A restaurar. En aquesta segona categoria, hi figuren les zones de Sant Elm, Cala Blava, Formentor i la Zona del Bosc Marí, a Pollença (totes quatre a Mallorca); Fornells i l'Illa d'en Colom-es Tamarells, a Menorca; ses Salines i la futura zona de fondeig de Talamanca, a Eivissa, i el Caló de s'Oli i Espalmador-Badia de s'Alga, a Formentera. La llista s'anirà modificant depenent de com evolucioni l'estat d'aquestes praderies i la seva delimitació i restriccions d'ús seran incorporades a sistemes d'informació accessibles.
Sí que es permetran, en canvi, la instal·lació de boies ecològiques i les activitats legalment permeses que no afectin la superfície o la dinàmica de població dels alguers ni l’afectin en un àmbit reduït (menys de l’1% de l’extensió de l’alguer corresponent).
El decret preveu un règim sancionador que s'establirà per mitjà de la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) i la normativa estatal. Es consideraran molt greus, per exemple, els incompliments de la normativa que suposin la destrucció de 10 m2 de praderia. Tot i això, s’exonerarà de responsabilitat sempre que la praderia no sigui visible, no estigui senyalitzada i no hi hagi cartografia oficial a disposició física o telemàtica del patró de l’embarcació. Per aquest motiu, el decret conté una cartografia pròpia de les praderies i les classifica segons el valor.
El futur decret regularà també com i en quines condicions es podrà extreure la posidònia morta de les platges. El Govern redactarà un codi de bones pràctiques de retirada de restes de posidònia morta. Així, per exemple, s'estableixen tres categories:
- Platges naturals sense serveis. Quedaran prohibits la retirada, la possessió, el transport i l'ús de restes de posidònia morta excepte en els casos d'usos tradicionals i amb mètodes manuals.
- Platges naturals amb serveis. Es podran autoritzar les activitats prohibides en la categoria anterior sempre que es compleixi el codi de bones pràctiques. L'Administració es reserva el dret d'especificar el mètode i les zones on és possible extreure l'alga morta.
- Platges urbanes. Es permetrà la retirada de posidònia morta, per motius de caràcter socioeconòmic, d'acord amb el codi de bones pràctiques.
Les funcions de vigilància, inspecció i control correspondran a qualsevol tipus d'autoritat ambiental, litoral o marina. Tot i que no es preveu que el decret entri en vigor abans de l'estiu del 2018, Vidal ha assenyalat que, aquest estiu, nou embarcacions vetlaran per les bones pràctiques a la mar i, especialment, pel que fa als fondejos. Sis estaran al Parc Natural de ses Salines, a Eivissa i Formentera.
El conseller s'ha mostrat molt satisfet pel text presentant, tot i que ha admès que encara queda un llarg camí per recórrer. "Toca fer amb la mar el que va fer fa anys amb els alzinars", ha assegurat.