El Govern compra el llegat a l’exili del músic folklorista mallorquí Baltasar Samper

PalmaLlum verda perquè la Conselleria de Cultura, Participació i Esports adquireixi, per un cost de 40.000 euros, el patrimoni musical del músic mallorquí Baltasar Samper, un dels més importants del segle XX. Diversos especialistes en Samper avalen la compra d'aquest llegat: els pianistes Miquel Estelrich i Joan Moll, el musicòleg Amadeu Corbera, i el gerent de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Pere Bonet.

Gràcies a les recerca fetes pel pianista mallorquí Joan Moll a final dels 80 i ara, més recentment, del musicòleg mallorquí Amadeu Corbera, s’ha pogut constatar l’existència d’un important llegat documental de l’obra de Samper que a hores d’ara roman a Mèxic en mans d’Àngel Samper Wilson, net del músic mallorquí. Precisament, gràcies a la intermediació del musicòleg Corbera, que en aquell moment era a Mèxic, es va poder contactar amb el net de Samper, propietari del llegat.

El fons personal de Baltasar Samper és l’únic llegat unificat realment extens que existeix del compositor i que constitueix la principal font d’informació per entendre la magnitud i el valor de la seva obra, però també per entendre el seu paper com a referent cultural a l’exili. Una bona part del fons la conformen partitures originals de Baltasar Samper, composicions d’altres autors dedicades, correspondència entre Samper i Isidor Macabich, caricatures i dibuixos, edicions originals dels volums I i II dels materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, en què col·laborà Samper, programes de concerts, separates i revistes diverses. D’altra banda, aquest inventari també ha tret a la llum obres autènticament inèdites i informació desconeguda de la feina de Samper fins aleshores, com per exemple la creació de la banda sonora d’un mínim de tres pel·lícules.

Baltasar Samper i Marquès (Palma 1888 – Ciutat de Mèxic 1966) va ser un pianista, folklorista, músic i compositor mallorquí, deixeble de Granados, Pedrell i Risler. El 1907 s’instal·là a Barcelona per continuar amb la seva formació com a pianista. A partir del 1922 s’inicià en la recerca del folklore de Mallorca participant en l’elaboració del Cançoner Popular de Catalunya. El mateix Samper s'encarregà de la recerca a les Illes Balears, cosa que li va permetre conèixer de primera mà el patrimoni musical tradicional illenc, que més tard va saber plasmar en les seves composicions. Fins a l’esclat de la Guerra Civil, Samper dugué a terme una activitat frenètica com a director d’orquestra i crític literari, sense deixar de banda la seva tasca de composició. Tot i que vivia a Barcelona, gaudia d’amistat i reconeixement entre la intel·lectualitat illenca, en què hi havia figures tan destacades com Joan Maria Thomàs, Miquel Ferrà i Maria Antònia Salvà.

L’inici del conflicte bèl·lic suposà per a Samper l’exili, primer a França i finalment a Mèxic, on va viure fins a la seva mort l’any 1966. La partida forçosa i sobtada a Amèrica també va implicar l’oblit de la seva obra i l’escàs ressò de la seva activitat durant aquells anys entre la ciutadania illenca, malgrat que mai no va abandonar la seva activitat com a folklorista, compositor i director, i tampoc el seu compromís polític.