"El Govern haurà d'escoltar el poble, no?"

Palma.Plaça de les Columnes, a les 17 hores. Totes les cruïlles de la plaça són plenes de gent que creua, de verd, en direcció a les Avingudes. Les barriades populars de Palma es mobilitzen. Busos de l'EMT que arriben des de Son Gotleu, del Pont d'Inca, la Indioteria. Al carrer i al transport públic el verd no només parla en català. El castellà també hi era present.

A la plaça d'Espanya, un grup de mares envoltades de criatures espera amb paciència que la manifestació comenci a caminar. No van de verd, però els seus fills duen globus del color de l'esperança i destaquen pels seus turbants, pel seu color de pell i pel seu accent. N'Oury té tres infants, de sis, nou i dotze anys. Vénen del Polígon de Llevant, del Col·legi Públic Camilo José Cela. "El Govern haurà d'escoltar el poble després d'això, no és ver?", es demana. Està sorpresa i contenta alhora de veure la gentada que ha sortit al carrer per exigir una millor educació per als seus fills, també per als d'ella. "No podíem quedar a casa de mans plegades", diu. Ella i les seves companyes són originàries de Guinea Equatorial i duen els seus fills al CEIP Joan Capó, una escola de la barriada de Son Gotleu.

"Cal que aprenguin català"

"Que els nins aprenguin anglès és positiu. A mi ja m'està bé que sàpiguen parlar en català, castellà i anglès, però el problema és la manera com s'ha plantejat tot això, amb total improvisació", diu Haditoulaye, que té dos fills. "Han d'escoltar el poble, no poden girar l'esquena a tota aquesta gent que crida. Tanta gent no pot estar equivocada", afegeix.

Les retallades que ha patit l'educació pública són el cavall de batalla d'aquestes mares de Son Gotleu, que fan equilibris per "poder pagar llibres, quaderns, altre material escolar i roba". Amb tot, no defugen la qüestió lingüística i tenen clar que no es pot incrementar l'ensenyament d'anglès si es tracta de rebaixar les hores de català. "Els meus fills han après a parlar en català a l'escola", explica Oury, "necessiten saber parlar en català perquè és la llengua d'aquí i, pel seu futur, pel seu desenvolupament com a persones, han de saber-s'hi expressar".

Com podran ajudar els fills a fer els deures és una qüestió que preocupa molts dels pares i mares, ahir presents a la manifestació. Tanya Cayes i el seu marit, tots dos d'origen llatinoamericà, baixaren des de la barriada de la Indioteria fins al centre de Palma per manifestar-se. "No tenim les camisetes de l'embut", es justifiquen, però així i tot han regirat l'armari per trobar dues camises verdes per posar-se.

A Tanya, que té dos fills, un d'ells al CP Sa Indioteria i l'altra fa un mòdul formatiu, la preocupa com podrà ajudar el petit si ella no té coneixements d'anglès. "Si els mestres no estan preparats per fer classes en anglès, serà un fracàs. Però encara ho serà més si els pares no podem ajudar els nins".

Manifestació independentista?

L'Assemblea de Docents recordava ahir que "aquesta no ha estat una manifestació només per la llengua". A més del TIL, la Llei de símbols, les beques menjador, la recuperació de les plantilles del professorat d'Atenció a la Diversitat també eren alguns dels motius que mogueren ahir pares i mares nouvinguts, residents als barris populars de Palma.

Des del Partit Popular, amb tot, alguns alts càrrecs, com el batle d'Andratx, Llorenç Suau, omplien les xarxes socials de comentaris. Concretament, Suau es demanava -fent una rebaixa considerable a la xifra d'assistents-, "Quants d'aquests 50 mil hi han anat enganats? No sabien que anaven a una manifestació independentista". Oury, Fatima, Tanya, Haditoulaye sabien bé on anaven, i ho feien carregades de raons.