El Govern prepara un decret participatiu i amb “sancions exemplars”

PalmaUn dels objectius principals de la legislatura a la Conselleria de Medi Ambient és aprovar un decret de posidònia que asseguri la conservació d’aquest element imprescindible en l’ecosistema balear. L’esborrany ja està redactat, però encara no s’ha mostrat a les administracions insulars. A banda, el text no es tancarà fins que no conclogui un pla de participació ciutadana, que es preveu que s’iniciï a principis de l’any vinent i que ha de durar 4 mesos.

Des de la Conselleria consideren que “per fer efectiva la protecció de la posidònia és imprescindible la implicació dels ciutadans, les associacions, els agents econòmics i les entitats de recerca”. En aquest sentit, es compta amb l’opinió de la comissió de medi ambient, els responsables d’espais naturals protegits que incloguin o confrontin amb l’àmbit marí i el sector nàutic, des dels ports i marines a les empreses de lloguer d’embarcacions.

Es realitzaran tallers, com a mínim, a Palma, Andratx, Pollença, Manacor, Maó, Eivissa i Formentera. En aquests fòrums de participació, s’explicarà la normativa vigent i es donaran una sèrie d’arguments generals a favor de la conservació de la planta, de la qual es destacarà l’aportació que fa als sistemes ecosistèmics. A més, s’informarà sobre les pressions i amenaces d’aquests hàbitats i s’oferirà un resum de mesures de gestió. Finalment, es repartirà un qüestionari als participants en què hauran de registrar les indicacions i els suggeriments. Paral·lelament, s’habilitarà un espai web amb què els usuaris podran accedir a la informació i als qüestionaris.

El decret: línies bàsiques

Tot i que el decret es troba, encara, en una fase embrionària, pivotarà al voltant de 4 punts bàsics: les afeccions per obres, instal·lacions i abocaments; la regulació del fondeig d’embarcacions; la gestió de restes de posidònia morta i les instruccions per retirar-la. I un darrer punt en el qual s’abordarà el grau de vigilància, les infraccions i les sancions. En aquest punt, la Conselleria deixa clar que aquestes seran “exemplars” i que hi haurà “claredat en els procediments”.

La data de l’inici de tramitació parlamentària és incerta però no s’espera que estigui a punt l’estiu vinent. És per això que també es prepara una campanya informativa en quatre idiomes (català, castellà, alemany i anglès). També es preveu donar un servei d’informació activa al centre d’interpretació de Can Marroig, a Formentera. Una nova web substituirà les quatre que actualment ofereixen informació oficial sobre l’estat de la posidònia.

Mandat del Parlament Els objectius del decret no difereixen gaire de la Proposició no de Llei (PNL) que el Parlament va aprovar, per unanimitat, el dia 15 de març i en què s’instava el Govern a prendre nou mesures dirigides a la protecció i regulació d’usos de les praderies de posidònia. Entre aquests punts, s’incloïa l’elaboració d’un pla anual d’inspeccio i vigilància dels indrets de major vulnerabilitat i un estudi per analitzar les mesures implantades i la seva evolució amb relació al canvi climàtic. També s’instava a fer fer públiques les dades relatives al nombre de denúncies interposades per infraccions relacionades amb danys a la posidònia. La iniciativa fou defensada per la diputada de Gent x Formentera, Sílvia Tur.

Més de 300 boies ajuden a mitigar els efectes dels fondejos

Una de les eines per les qual s’ha apostat, fins ara, per intentar reduir al mínim els efectes negatius dels fondejos en la posidònia són els camps de boies. El 2017 s’haurà de licitar un nou contracte d’instal·lació, manteniment i vigilància de les boies que delimiten les zones protegides LIC (Lloc d’Importància Comunitària) incloses dins del programa LIFE Posidònia, cofinançat amb la Unió Europea.

Actualment, n’hi ha 308 de repartides entre les quatre illes. Mallorca (118) és la que en té més, seguida de Menorca (80), Formentera (77) i Eivissa (33). Aquestes boies, fondejades mitjançant sistemes de baix impacte ambiental, són usades com a ancoratges habituals per a embarcacions d’esbarjo que, utilitzant l’àncora, danyarien les praderies. S’eliminen, d’aquesta manera, els esmentats impactes i es brinda una solució ordenada i segura a l’usuari que visita aquests llocs.