El Govern vol obligar els propietaris a mantenir les finques rústiques en condicions adequades

PalmaL'avantprojecte de reforma de la Llei agrària preveu que el Govern pugui obligar els propietaris de les finques de sòl rústic i vegetal a “garantir-ne el manteniment adequat” per evitar que la deixadesa propiciï la propagació de malalties com la 'Xylella fastidiosa'. És una de les principals novetats de l'esborrany que ha presentat aquest dilluns el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal. “No es tracta de demolir tot el que va fer la Llei agrària del 2014, sinó de millorar-la amb l'experiència d'haver-la aplicat durant dos anys”, ha assegurat a la roda de premsa.

La llei recull l'obligatorietat dels propietaris de sòl rústic i vegetal no productiu de complir la normativa de sanitat vegetal per evitar que la manca de cura pugui representar un focus d'infecció. En aquest sentit, el text preveu que “l'Administració podrà dictar plans, programes o ordres d'execució per garantir el manteniment adequat de les finques”. En un principi, no es preveu la inclusió d'un règim sancionador, però no es descarta que s'introdueixi en un futur reglament. S'estipula, també, el manteniment dels sistemes de drenatge tradicionals per evitar inundacions.

La norma “redefineix”, tal com diu la Conselleria, la figura del pagès i, si bé realça el seu paper com a productor d'aliments, en prioritza la faceta de “llaurador del paisatge”. En aquest sentit, es creen dues noves figures: el contracte territorial i el parc agrari. La primera consisteix a cobrir els costos que representa per als pagesos la generació de “tot un seguit d'externalitats socials i ambientals positives per al paisatge com el manteniment dels marges”.

El parc agrari, per la seva banda, es tracta d'una figura que ordena i potencia els espais d'interès agrari de les zones periurbanes. La norma obre la possibilitat que, per primera vegada, es pugui exigir a qui generi pressió sobre sòl rústic fent-ne un ús atípic (per exemple, el propietari d'una benzineria) que compensi el sector agrari amb alguna d'aquestes figures. És a dir, qui ocupi sòl rústic amb un ús no agrari haurà de compensar el sector, no necessàriament en les finques limítrofes amb la seva.

L'activitat complementària no computarà a efectes de cobrar la renda agrària

La Conselleria també ha apujat el llistó perquè les explotacions siguin considerades “preferents” en el cas de les persones que no viuen exclusivament de l'agricultura. Així, per exemple, per accedir a les subvencions caldrà acreditar un mínim del 25% de la renda de referència (8.000-9.000 euros anuals) que provingui exclusivament de l'activitat agrària. La llei del 2014 permetia que, dins d'aquest 25% s'incloguessin les rendes obtingudes amb l'activitat complementària. És a dir, el propietari d'un agroturisme amb un hortet podia incloure-hi els ingressos de l'activitat turística i sol·licitar algun tipus de renda agrària. L'avantprojecte de llei elimina aquesta possibilitat perquè vol promoure que l'activitat complementària sigui “realment complementària i no substitutòria”.

En aquest sentit, es continuen considerant complementàries determinades activitats amb èquids que ja preveia la 'llei Company', si bé s'elimina el polo. Vidal ha assegurat que l'esperit de la norma és “garantir que els pagesos d'aquesta generació i les vinents disposin dels recursos indispensables per a la producció d'aliments, com ara un sòl fèrtil i una aigua neta”. També es vol facilitar la viabilitat econòmica de l'activitat agrària apostant per la producció d'aliments i per activitats que ajuden el productor a obtenir valor afegit del seu producte, com la transformació o la venda de proximitat, i afavorint la diversificació d'ingressos del sector agrari, “sempre que la pressió d'aquestes activitats complementàries no contribueixin a fer inviable l'activitat agrària”.

L’esborrany es troba ara en un procés de participació, que ja ha començat, amb reunions individualitzades amb tots els actors del sector i la societat. Aquesta participació complementa les consultes prèvies que s’han mantingut “abans de l’elaboració d’aquest esborrany, i mentre s’elaborava, tenint en compte les al·legacions inicials a la Llei de 2014, amb els autors de la llei, el sector agrari, les administracions implicades i les aportacions de diferents entitats fetes en la consulta prèvia”, ha explicat el director general d'agricultura, Mateu Ginard.