Guaita imponent la Torre d’en Galmés

Palma“Aproximant-nos des de Son Bou terra endins, a uns tres quilòmetres de la costa sud de l’illa de Menorca, hi trobam el poblat talaiòtic més gran de l’illa i un dels més grans de les Illes Balears, Torre d’en Galmés. Aquest segurament fou el camí que feren els antics talaiòtics quan desembarcaren en vaixell i elegiren aquest turonet, de poc més de cent metres d’alçada per instal·lar un dels jaciments més importants de les Illes situat a la part de migjorn del terme d’Alaior.

El jaciment arqueològic de Torre d’en Galmés és dels més ben conservats i està format per un gran nombre de construccions, entre les quals destaquen els seus tres talaiots, nombroses cases talaiòtiques de planta circular, el recinte de taula, una sala hipòstila, un sistema de recollida d’aigües i fins a quatre hipogeus que en origen tenien una funció funerària. També ha estat un dels jaciments on més intervencions arqueològiques s’han fet. La primera intervenció ja la va dur a terme l’arqueòleg J. Flaquer l’any 1942; durant la dècada dels setanta i vuitanta s’excavaren el recinte de taula i el sistema de recollida d’aigües i a partir de l’any 2001 se succeeïren nombroses excavacions dels diferents edificis i cases talaiòtiques que s’han allargat fins a l’actualitat.

Jaciment

Segons els estudiosos, l’indret ja es trobava habitat en època pretalaiòtica, tot i que la major part de les estructures visibles actualment corresponen al període talaiòtic. Cap al segle III a.C. alguns habitatges del poblat es varen abandonar, tal vegada com a conseqüència de la Segona Guerra Púnica, mentre que d’altres varen estar en ús fins al segle II a.C. En època romana se’n reutilitzen alguns edificis, i el poblat continuà habitat en època medieval islàmica, segurament fins a la conquesta cristiana del segle XIII.

A l’aguait

El jaciment està situat dalt d’un turó, des d’on es té una perfecta panoràmica de bona part de la costa sud de Menorca. Aquesta privilegiada ubicació i les magnituds dels tres talaiots que el conformen fan pensar als especialistes que el poblat de Torre d’en Galmés exercia certa supremacia sobre la resta de poblats de l’illa.

La Menorca talaiòtica de cada vegada és més coneguda. Antoni Ferrer, director insular de Patrimoni del Consell de Menorca, esmenta que “s’ha duit a temre una campanya de difusió per tal de donar a conèixer el patrimoni de l’illa. D’aquesta manera, de cada vegada és més petit el percentatge de residents i visitants que no coneix el poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés”.

Aigua

Per als talaiòtics, com avui en dia, l’aigua era un element molt important. No es tenen evidències que es practicàs una agricultura de regadiu, però l’aigua es necessitava per beure, cuinar, rentar, abeurar el bestiar, fabricar ceràmica, etc.

Tot i que a Menorca es coneixen alguns pous prehistòrics, com el de na Patarrà, sembla que la major part de l’aigua que s’utilitzava en època talaiòtica era la que es recollia en cisternes, excavades a la roca. Se’n tenen exemples a altres poblats, com el de Cornia Nou, però a Torre d’en Galmés no només s’han conservat les cisternes, sinó també un sistema de depressions comunicades amb canals que servia per decantar els sediments en suspensió i evitar que entrassin a les cisternes.

Campanyes i troballes

L’any 1974, G. Rosselló-Brodoy i Lluís Plantalamor varen excavar en el sector inalterat que hi havia sota uns grans blocs de pedra. Durant la campanya es va poder recuperar una de les figures més emblemàtiques de la prehistòria: Imhotep, una peça de bronze del déu egipci Imhotep, trobada a l’interior del recinte de taula.

Es tracta de l’única figura d’aquestes característiques trobada en context arqueològic fora d’Egipte. Els objectes que acompanyaven la troballa fan pensar que, a Torre d’en Galmés, hi va habitar algú que coneixia els rituals relacionats amb el culte a aquest déu egipci.

A partir de l’any 2001 se succeeixen nombroses excavacions dels diferents edificis i cases talaiòtiques. Hi treballen, de manera regular, un equip d’arqueòlegs vinculats al Museu de Menorca i l’Associació d’Amics del Museu de Menorca, així com un altre grup pertanyent a la Universitat de Boston. Ara s’hi fa l’Escola d’Estiu d’Arqueologia que ha començat les excavacions amb un bon grapat de voluntaris que hi fan feina de sol a sol.

El jaciment està museïtzat i obert al públic, i conté un centre d’interpretació amb vídeos explicatius, plafons informatius i reproduccions de material arqueològic per ajudar el visitant a entendre les restes conservades.

Accessibilitat

S’hi arriba per la carretera d’Alaior a Son Bou o per l’itinerari 16 del Camí de Cavalls. És accessible per al públic en general. La titularitat és del Ministeri de Cultura i la gestió és de la Fundació Destí Menorca.