“Els guàrdies li van dir que allà on se l’enduien no necessitaria res”

Pere Vallespir - Bubo per als amics- tenia 38 anys quan els homes de Franco el van matar

“Els guàrdies li van dir que allà on se l’enduien no necessitaria res”
Anna Schnabel
09/12/2017
2 min

PalmaLes netes i besnetes de Pere Vallespir reuneixen en la fotografia dues generacions que han sentit anomenar incomptables vegades el seu avantpassat assassinat pels falangistes. Desconeixen, però, els detalls de la història real. Bàrbara Vallespir, filla de Pere Vallespir i mare de Catalina i Joana Torrens, tenia cinc anys quan li van prendre el pare. Encara molts anys després de la tragèdia, les llàgrimes li negaven la veu quan les filles li preguntaven per aquella època negra.

Per Maria del Mar Coll, Catalina Torrens, Joana Torrens i Auba Coll -a la fotografia, d’esquerra a dre- ta-, la recuperació de les restes arriba tard: “S’hauria d’haver fet seixanta anys abans -afirma Joana Torrens-, però més val tard que mai”. Bàrbara Vallespir va morir el gener passat, de manera que no ha pogut enterrar son pare a Costitx, com li hauria agradat i com ara faran les seves netes i besnetes. Tanmateix, el parador de Pere Vallespir ha estat desenterrat massa tard per calmar el dol llarg i dolorós i posar fi a tanta incertesa, heretada pels seus descendents.

A la recerca del rastre

Pere Vallespir - Bubo per als amics- tenia 38 anys quan els homes de Franco el van matar. Un mes abans de ser assassinat, havia estat escollit batle de Costitx durant el període republicà. Recull un fragment d’aquesta història eclipsada el Diccionari Vermell, de Llorenç Capellà.

El 17 d’agost de 1936, la Guàrdia Civil de Sencelles el va detenir a casa seva. Els majors van fer entrar la petita Bàrbara Vallespir a la seva llar perquè no presenciàs l’escena. El pare va demanar permís als guàrdies per entrar un moment a casa, canviar-se de roba i agafar un paper i un llapis. Li van respondre que allà on se l’enduien no necessitaria res. Els esdeveniments es van succeir acceleradament. Aquell mateix vespre, Vallespir va ser traslladat a Palma i va ser lliurat a l’antiga Casa de Poble, controlada pels falangistes. Mai ningú va tornar a saber res més d’ell. Quan Mallorca es va fer ressò que a Porreres havia mort molta gent, la mare i la padrina de Pere Vallespir van visitar el cementeri per mirar d’identificar-ne algun rastre, però no hi van trobar res. Començà a córrer el rumor que havia estat enterrat viu.

La ferida que la desaparició va causar a la família va ser profunda i Costitx va quedar orfe. Al cap i a la fi, “un poble és molt més que un caramull de pedres dipositades en forma de cases: el poble és la seva gent”, escriu l’actual batle de la vila, Antoni Sales, a la introducció d’un llibre que reuneix fotografies de Vallespir quan encara era viu, Temps Passats. Costitx, el batec d’un poble, coordinat per Jordi Fiol, Margalida Munar i Climent Picornell.

Pere Vallespir

“Els guàrdies li van dir que allà on se l’enduien no necessitaria res”

Forner, carter i, un mes abans que se l’enduguessin, batle de Costitx durant el període republicà. Pare i espòs. Tenia 38 anys quan va ser detingut l’agost
de 1936. Ningú no n’ha sabut res més, tot i que el cercaren pertot, fins la setmana passada, quan les seves restes van ser finalment identificades

stats