Guillem Feliu: “Qui està empegueït de la nostra llengua vol dir que no és dels nostres”

SineuAmb vint-i-dos anys de vida pastoral a les seves espatlles, el llubiner Guillem Feliu acaba d’aterrar a la rectoria de Sineu. Encara que ho negui, és un capellà atípic. Torna de passar uns mesos de formació a València, on ha aprofitat per tatuar-se al colze l’estrella dels germans de La Salle. Lluita per mantenir-se jove de cos i d’esperit. Parla amb vehemència i sense embuts sobre qualsevol tema. Té una estelada penjada a ca seva i durant l’inici del conflicte educatiu desplegà una tela verda des del campanar de Santa Margalida. Es confessa culer i a favor dels referèndums sobre la república i sobre la independència de Catalunya. Només en l’avortament es manté fidel a l’ortodòxia eclesial.

Us sentiu una rara avis dins l’Església?

A estones em sent com una cabra dins una cabina de telèfon, perquè les meves paraules i la meva manera de ser no enganxen amb el que està passant avui. A l’Església, però, mai no m’he sentit tot sol. Sempre m’he sentit molt acollit pels qui han estat els meus caps, principalment pel bisbe Teodor. Hi ha hagut aquest impàs de Jesús Murgui [silenci]. Ara, però, amb el bisbe Salinas i amb el papa Francesc, veig unes ganes boges de tornar a agafar el timó que ens correspon. Si l’Església no d’espavila, ens queden dos telenotícies.

Per on passa la renovació de l’Església?

Un capellà no ha de ser funcionari, no ha de tenir horaris, ha d’estar amb la gent. I tampoc no pot dir que està cansat. Un pare de família que no pot arribar a final de mes, aquest sí que pot dir que està cansat. Un mestre a qui han retallat el sou, aquest sí que pot dir que està cansat. Però un capellà, no, per favor! No podem ser, però, una ONG per a coses puntuals. Això seria un trist favor i tampoc no és evangèlic.

Durant el vostre sermó de presa de possessió com a rector de Sineu vàreu parlar d’una església amb una sola llengua.

Cada poble és únic i té una manera de ser. Per què hem d’estar empegueïts de dir que som fills d’un pare i una mare que ens varen ensenyar aquesta llengua? Qui n’està empegueït vol dir que no és dels nostres. Vol dir que renuncia a la seva identitat. I això és molt fort! La nostra llengua és un vehicle per acostar, per sumar, i no per restar i molt manco per dividir. Per favor: un andalús, què parla? Parla el castellà d’Andalusia. I un mallorquí parla el català de Mallorca. I per això tants de problemes! La curtor, cap als curts. Ja ho sabem, però: des de Madrid bombardegen. Jo no crec en els mundials de futbol, que són per fer-nos treure banderetes espanyoles. Per favor, que no som beneits!

Us critiquen que faceu política a l’església?

Què és política? Jo no me n’aniré a l’ajuntament a dir el que han de fer, però que em deixin predicar. O és que encara guaita el tio Paquito, que havia de tenir a cada església un policia de paisà per veure què deia el capellà? No tenim democràcia. Només parlen de democràcia els països que no en tenen. I aquí encara parlam d’això. Que trist!

Heu tingut queixes de gent del PP?

Mai no he tingut problemes. A mi no m’agraden els enfrontaments. Tenc clara la meva ideologia política: jo som de la nostra terra. El PSM antigament eren els mestres d’escola i els capellans. I l’Església és l’única institució que va començar en català i continua fent les coses en català. Prova tu de fer una missa a Sineu en castellà! Em dirien que estic sonat, encara que siguin del Círculo Balear.

Creis que la marea verda és un símptoma de canvi dins la societat balear?

Els mallorquins no són tant d’estar dins ca nostra com els qui ens governen es pensen. Ja era ben hora que ens desinstal·làssim d’estar asseguts a la butaca i de veure passar les coses. Ja era ben hora que deixàssim de votar els de sempre i demostràssim que la Mallorca d’abans ja s’ha acabat. Els mallorquins no són beneitets.

Trobau que l’Església ha gestionat malament els casos de pederàstia?

La pederàstia no té perdó. Hi va haver massa silenci; no vull dir permissivitat. Ara el papa Francesc continua amb el missatge de Benet XVI de tolerància zero. Per ventura aquests casos s’haurien estalviat si no hi hagués el celibat. Però després pens que dins el món civil també n’hi ha. L’evangeli és anunci, però també denúncia. I els casos de pederàstia s’han de denunciar.

Estau, doncs, en contra del celibat?

Dins la història, el celibat és relativament recent. Tots els apòstols eren casats. Jo consider que ha de ser opcional. És com quan vas a comprar un cotxe: te’n venen un i et diuen que determinades aplicacions són opcionals. S’estan fent passes, però, cap a aquesta direcció. Els diaques permanents són casats i amb fills.

Quan arribarà el torn de les dones?

Les dones han de recuperar el paper que tenien dins l’Església en els seus inicis. Consider que predicarien millor que els homes. Han de deixar de ser un simple element decoratiu!

Quan s’oficiaran matrimonis homosexuals religiosos?

Jo dic el mateix que el papa Francesc: qui som jo per jutjar els homosexuals? Jo he batejat infants de parelles del mateix sexe. És vera que no els puc donar el sagrament del matrimoni, però jo obr les portes a tothom.

Estau a favor de la nova reforma de la Llei de l’avortament?

Estic en contra de tot el que sigui matar. L’avortament, però, s’hauria de mirar en cas que perilli la vida de la mare o de l’infant.