“Hem d’aprendre a respondre al sentiment d’odi de manera racional”

PalmaSegons el darrer informe estatal dels incidents relacionats amb els delictes d’odi, que és del 2016, a les Illes Balears se’n registraren l’any passat 25 casos, una xifra no gaire elevada si tenim en compte que a Barcelona se’n registraren 211. D’aquests 25 casos, 7 foren motivats per racisme, 6 per discapacitat, 4 per discriminació de gènere, 4 per identitat sexual, 3 per ideologia i 1 per aporofòbia. No obstant això, al marge d’aquests números, la major part d’aquesta tipologia de crims no es denuncia. Una quantitat molt significativa de casos no arriba ni tan sols a conèixer-se mai, perquè qui els pateix viu en una situació d’invisibilitat o perquè la víctima creu que no servirà per a res.

El Servei de Delictes d’Odi de la Policia Local de Palma, posat en marxa el gener d’enguany, ha comptat a la capital mallorquina 37 casos atesos, entre els quals es troben 28 informes judicials que es tramiten per la via penal. Entre aquests, hi ha 15 casos de racisme, 4 casos d’homofòbia, 3 delictes contra la llibertat religiosa, 3 delictes d’odi motivats per discapacitat, 1 per transfòbia i 2 per amenaces a col·lectius policials. Igualment, segons alguns informes interns elaborats pel cos municipal, s’han comptat a Ciutat 120 esvàstiques i altres símbols relacionats amb el nazisme i el feixisme.

Pel fiscal d’Igualtat de les Balears, José Díaz Cappa, no és cap coincidència que els registres dels delictes d’odi indiquin que el racisme i la xenofòbia són la motivació més comuna en aquest tipus de crims: “Crec que es tracta d’aquells grups que més denuncien”, assenyala. El fiscal considera que el fet que es registrin poques denúncies per aporofòbia no significa, en cap cas, que es produeixin menys casos de discriminació contra els pobres, sinó que menys assumptes arriben a denunciar-se. D’altra banda, el fiscal considera positiu que les persones que pateixen algun tipus concret de discriminació facin pinya, com és el cas del col·lectiu LGTBI: “El fet que les persones s’associïn facilita que els individus interposin una denúncia, perquè gaudeixen del suport del grup i determinen els processos”, remarca Díaz. En qualsevol cas, cal tenir en compte que dins el conjunt dels crims d’odi trobam, clarament diferenciables, dues classes de delictes. D’una banda, lesions, amenaces o homicidis, fets delictius que figuren en el Codi Penal i el factor determinant dels quals és l’aversió cap a una persona per la seva pertinença a una determinada raça, religió, orientació sexual, ideologia, situació familiar, ètnia, nació, malaltia o discapacitat. De l’altra, el discurs de l’odi no atempta contra la integritat física de ningú, però intenta animar a la realització d’actes humiliants, vexatoris o agressius contra determinades persones amb motiu, precisament, d’aquestes característiques que acabam d’esmentar. Amb tot, moltes de les ofensives que circulen per les xarxes i que han cridat l’atenció dels mitjans no tenen per què ser constitutives de delicte o d’infracció penal, “per molt que ens desagradin”, diu el fiscal. Una expressió considerada discurs d’odi ha de tenir prou capacitat per motivar l’acció delictiva contra la persona o el grup al qual es dirigeix.

La llibertat, a debat

Segons un dels darrers informes de la Comissió Europea i la Intolerància (ECRI) relatiu a la lluita contra el discurs de l’odi, al qual es refereix el fiscal, cal reafirmar la importància essencial de la llibertat d’expressió i d’opinió, de la intolerància i el respecte per la igual dignitat de tots els éssers humans. Recorda, no obstant això, que aquest dret no és il·limitat i ha d’exercir-se de manera que no atempti contra la llibertat dels altres, especialment amb la intenció de vigilar i combatre l’augment del racisme, la discriminació racial i la discriminació basada en el gènere, entre molts d’altres.

El mateix informe reconeix que l’ús del discurs d’odi sembla créixer, especialment, a través dels mitjans de comunicació electrònics, que en magnifiquen els efectes. L’informe, així mateix, fa una crida a fer front al discurs de l’odi sobretot des de l’educació. “Cal respectar el pluralisme i minimitzar els perills que suposa el discurs de l’odi, demostrar que és inacceptable i que les premisses en les quals es basa són falses”, remarca Díaz. Igualment, el fiscal considera essencial la responsabilitat que hi tenen els líders polítics, les persones influents i els mitjans de comunicació.

Amb tot, creu que és preocupant que sigui el mateix discurs de l’odi un límit contra la llibertat d’expressió i també per a determinades ideologies, partits polítics o grups minoritaris, entre d’altres. De tota manera, subratlla que cal excloure de la definició del discurs de l’odi qualsevol forma d’expressió pròxima a la sàtira o frases que simplement ofenguin, facin mal o molestin. Determinar què és discurs de l’odi i què no ho és forma part de la tasca que realitza el fiscal.

La realitat complexa

No obstant això, aquells grups que solen ser especialment discriminats no han de convertir-se en potencials discriminadors, com a reacció. “Aquí no hi ha dos grups”, afirma Díaz. “El discurs contra la intolerància no pot esdevenir intransigència cap als altres”, afegeix, si bé reconeix que hi ha col·lectius molt més propensos a patir aquest tipus d’atacs i, per aquest motiu, “cal prestar-los especial atenció”, diu.

Així mateix, el fet de ser discriminador o discriminat també depèn molt d’on un es trobi, puntualitza el fiscal, que al·ludeix a la famosa frase d’Ortega y Gasset: “Jo som jo i les meves circumstàncies”. Opina, a més, que viure en un lloc conflictiu fomenta la intolerància. Aleshores, com erradicar l’odi? “Cal eliminar tots els factors que contribueixen a la potencial discriminació”, diu. Però, segons Díaz, cal tenir present que l’odi és un sentiment que forma part de la humanitat. “Sempre hi haurà elements que ens faran sentir aversió cap a algú; de vegades justificadament i de vegades no”, assevera. També assegura que hem d’aprendre a canalitzar aquesta emoció: “Si tots sabem com respondre al sentiment de l’odi de manera racional i civilitzada, els problemes seran molt menors i la pulsió no esdevindrà agressió”, remarca. “Escriure els pensaments, per exemple, pot ser un bon exercici”, conclou el fiscal d’Igualtat de Balears.