Les hores de feina creixen un 4,7% a les Illes Balears

Palma / BarcelonaEls empleats balears varen treballar 399,9 hores de mitjana el primer trimestre de l’any. Són 18 hores més que el mateix període de l’any passat, és a dir, la jornada laboral efectiva es va allargar fins a un 4,7% més. Aquesta dada se situa per sota de la mitjana espanyola: en el conjunt de l’Estat, els treballadors varen fer 406,5 hores de mitjana entre gener i març, fet que també representa un augment del 4,5%, amb 17,4 hores més per cap de mitjana, segons les dades recollides en el darrer informe de Randstad, que es basa en les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística. Si la xifra de les Illes es compara amb la dada de 2008, Randstad remarca que la jornada laboral es va reduir un 1%.

La jornada laboral, doncs, s’ha allargat notablement durant el darrer any tant a les Balears com a Espanya. La comunitat on més s’ha notat aquest increment ha estat Navarra, on la jornada s’ha allargat un 8,4% de mitjana, seguida del País Valencià (7,3%) i la Rioja (7,2%). En canvi, en xifres absolutes, els treballadors amb una jornada més llarga són els de les Canàries, amb una mitjana de 419 hores per treballador, i Madrid i Cantàbria, que varen treballar 416 i 415 hores respectivament de mitjana durant el primer trimestre. Catalunya se situa en la quarta posició d’aquest rànquig, amb les seves 412,5 hores per empleat.

Millora de l’economia

El motiu d’aquesta remuntada en la jornada laboral és, segons els autors de l’informe, la recuperació: “La millora de l’economia i el creixement fa que les empreses augmentin les jornades laborals dels treballadors, i això és positiu perquè, entre d’altres coses, redueix el nombre de persones que treballa parcialment de manera involuntària”, explica Luis Pérez, director de Relacions Institucionals de l’empresa de recursos humans Randstad.

De fet, ara el volum d’hores treballades per jornada a l’Arxipèlag s’acosta molt a les xifres que hi havia abans de la crisi econòmica: “La jornada laboral es va reduir bastant durant la segona recessió, després del 2012, i en canvi el darrer any ha augmentat de cop i pràcticament ha recuperat el que havia perdut els quatre anys anteriors”, assegura Pérez. És aquest diagnòstic també coincideix Xavier Brun, professor d’Economia de la UPF: “Que s’allarguin les jornades laborals, en el context econòmic actual, és positiu; vol dir que necessitam més hores per continuar produint d’acord amb el ritme de creixement del PIB”, aclareix.

Augment dels sous

Randstad assegura que l’augment d’hores treballades ja té un impacte directe sobre la butxaca dels empleats: “Més hores per persona vol dir més capacitat de despesa”, argumenta Pérez. Brun, en canvi, és menys optimista i veu la traducció en els salaris més a mitjan termini.

“L’empresari primer tendirà a allargar les jornades laborals al màxim abans d’ampliar la plantilla; quan vegi que no n’hi ha prou, començarà a contractar més personal i, per tant, l’atur baixarà”, matisa aquest economista, que hi insisteix: “És quan l’atur millori que tindrem capacitat de negociar millor els salaris; que augmenti la jornada laboral és la passa intermèdia que faltava per consolidar el mercat de treball i ens apropa més al fet que comencin a pujar els salaris”.

Per aquest professor de la UPF, aquest procés podria allargar-se encara dos anys més: això, si no hi ha cap altre factor extern que desestabilitzi l’economia balear i espanyola, “com per exemple una altra crisi a la Xina”, apunta. Segons Brun, la tendència és que un cop les jornades laborals estan al límit, els empresaris encara tarden entre sis mesos i un any a començar a contractar. “En alguns sectors la tendència podria accelerar-se i l’augment de salaris podria arribar abans”, avança.

De fet, la recuperació de la jornada de treball per sectors ja evidencia les diferents velocitats que s’han arribat a establir. Segons l’informe que ha elaborat Randstad, el sector tecnològic és el que està més “a punt” per a un augment de salaris, mentre que el dels serveis és el que va a un ritme més lent.