Com fer un hort ecològic a casa

PalmaNo tothom té la sort de tenir una casa a foravila o un jardí. Però potser sí que té una terrassa o una coberta que podria transformar-se en una zona verda, i més concretament en un hort que produeixi les verdures de consum de la família. Així ho ha fet l’arquitecte Sebastià Berga, del despatx Contrafort Arquitectura. A la part superior del seu habitatge ha aconseguit disposar d’un hort urbà ecològic de 40 metres quadrats i tenir la seva pròpia collita de verdures.

Contrafort Arquitectura aplica criteris de bioconstrucció en els seus projectes per aconseguir cases més sanes i eficients. Però, en aquest cas, els arquitectes Sebastià Berga i Joana Gelabert van projectar un hort urbà a la coberta d’un habitatge a Manacor, una casa mitjanera on també es van seguir els principis ecològics.

El primer pas va ser preparar la capa aïllant damunt la coberta. Amb taulons de fusta i suro natural es va crear la primera capa d’aquesta coberta i el pendent. L’elecció de suro pareix la més apropiada tenint en compte, tal com destaca el despatx d’arquitectes Contrafort, que és un material transpirable, imputrescible i resisteix l’atac d’insectes i fongs. Tampoc no emet vapors ni partícules tòxiques, té una elevada resistència a la compressió i és ignífug, a part de la bona relació qualitat-preu.

Després s’hi va col·locar una tela impermeable del millor nivell de flexibilitat, resistència i durabilitat, del mateix tipus que s’utilitza en els embassaments. Una vegada posada, se’n va comprovar l’estanquitat i, llavors, es va començar a muntar la zona enjardinada. Després de posar diferents capes amb materials que fixin la terra i que evitin que les arrels puguin passar a un nivell més profund, va arribar el moment de posar-hi el substrat. Fibra de coco, turba, fem i pedra tosca va ser la mescla per la qual Contrafort va decidir-se. Volien aconseguir una terra esponjosa, lleugera i amb nutrients suficients.

Parades de crestall

A l’hora de plantejar-se com distribuir l’hort, Berga optà per les parades de crestall de Gaspar Caballero. Es tractava de fer almenys quatre parades amb camins intermedis per poder passar-hi. Dins de cada parada es col·locà substrat o fem compostat. També s’hi sembraren flors i plantes aromàtiques per afavorir la pol·linització dels cultius. Per reduir treball, és útil instal·lar-hi el reg automàtic.

Les parades de crestall impliquen que a cada parada se sembra un determinat cultiu, i a l’any següent rota a una altra parada, de manera que un cultiu no torna a la primera parada fins quatre anys després, en aquest cas. Així, segons Contrafort, es compensen els nutrients de cada espècie de planta.

Mesos després de sembrar i plantar, la família obtingué una collita de mongetes, tomàtigues, pebres, albergínies, enciams, cogombres, cebes, remolatxes, i de manera ecològica, perquè no s’utilitzà cap pesticida.

Sigui per gust o per necessitat, Contrafort Arquitectura és conscient que l’hort urbà està més estès que fa uns anys. Per la facilitat del muntatge i els bons resultats que dóna, cosa que han comprovat personalment, el despatx de Sebastià Berga i Joana Gelabert, anima la gent que faci el seu propi hort.