Huertas acusa Picornell, davant el jutge, d'intentar influir en el 'no' als pressupostos

PalmaPodem ha reviscut aquest dijous als jutjats la tempestuosa crisi que va desembocar en l'expulsió de Xelo Huertas i Montse Seijas de la formació. El Jutjat de Primera Instància número 14 de Palma ha estat l'escenari del judici entre l'expresidenta del Parlament i la formació dels cercles.

Huertas ha afirmat que les acusacions d'haver utilitzat el seu càrrec per afavorir els interessos laborals del llavors secretari d'Acció Institucional, Daniel Bachiller, són “un pretext” i que el veritable motiu pel qual la volien “treure d'enmig” foren una sèrie de rumors, que ha negat, que la situaven com a aspirant a disputar el càrrec de secretari general a Alberto Jarabo. “El secretari d'Organització (Alejandro López) m'ho va demanar per activa i per passiva. Jo ho vaig negar, però crec que em van voler apartar per evitar-ho”, hi ha afegit.

El cèlebre 'xat de Halloween' de la formació ha estat la base de les preguntes de la defensa i l'acusació. Huertas ha reiterat que mai no va afirmar que votaria en contra dels pressupostos encara que el Consell Ciutadà Autonòmic (màxim òrgan de decisió política) decidís el contrari. Sí ha admès, en canvi, haver manifestat la seva opinió en contra d'aprovar-los, comentaris que pretenien, segons ha dit, “obrir el debat”.

Huertas ha assenyalat que “ja hi havia antecedents” que Jarabo havia fet cas omís de les decisions del Consell Ciutadà (citant l'acord pel sostre de despesa) i que, per tant, el malestar de part de la direcció provenia d'aquí. La confirmació de la no renovació del conveni entre el CSIC i el Govern, que condemnava a l'extinció el laboratori de Bachiller i que Huertas ha atribuït al Govern, no va ser més que la gota que va fer vessar el tassó de la paciència d'aquest sector 'crític', segons ha explicat. En cap cas, però, la negativa a votar els pressupostos es va articular, exclusivament, d'acord amb els interessos laborals de Bachiller, ha afirmat.

Respecte al contingut dels seus escrits al xat, que Podem considera prova fonamental de les acusacions, Huertas s'ha defensat assegurant que els va escriure “en to informal”. “Era un xat en què s'explicaven acudits i la gent comentava si anava a torrades”, hi ha afegit. En aquest sentit, ha acusat el president del Parlament, Balti Picornell, qui també va escriure un missatge en contra de l'aprovació dels pressupostos, de tenir “intenció d'influir” en la resta de companys. “En cap moment vaig voler influir ningú”, ha afirmat.

Bachiller assenyala Aina Diaz

Daniel Bachiller, el controvertit científic del CSIC a qui es va posar en l'epicentre de la crisi, ha estat el primer testimoni a declarar. L'exsecretari d'Acció Institucional ha confirmat els arguments de Huertas, amb una referència a les 'intencions' de Picornell inclosa, i ha defensat que en cap cas es va tractar la continuïtat del seu laboratori com un afer personal sinó com "un incompliment més" dels Acords pel Canvi, que incloïen un compromís per impulsar la recerca científica a l'Arxipèlag.

L'exdirigent ha negat que fos apartat de les negociacions dels pressupostos per un possible 'conflicte d'interessos' i ha assegurat que va abandonar l'equip negociador per "voluntat pròpia". "Jo no estava negociant les condicions del meu laboratori. Ho feien Vicepresidència i el CSIC", hi ha afegit. En aquest sentit, ha assegurat que Jarabo va mentir, en un primer moment, en assegurar que no sabia res de la decisió de no renovar el conveni i que ho va acabar reconeixent. Pel que fa a l'actuació del Govern, ha destacat que es confirmàs la no renovació del conveni "un divendres, en vigília de pont, a les 19 h".

Bachiller ha posat en dubte els arguments oficials de Podem per justificar l'expulsió i ha arribat a dir que l'advocada del partit, Aina Diaz, li va admetre que volien expulsar Huertas i Seijas "perquè ja feia molt de temps que conspiraven". La lletrada ho hauria fet en una conversa a l'aeroport de Palma, ha dit, on el científic s'hauria adonat, segons ha explicat, que la informació que li estava proporcionant seria utilitzada en contra seva i que Díaz no pretenia actuar amb neutralitat. "És tot completament fals", ha etzibat la lletrada, a qui la jutgessa ha cridat l'atenció en diverses ocasions al llarg de la vista.

El científic també ha criticat que encara no s'hagi fet pública l'acta del polèmic Consell Ciutadà Autonòmic de dia 31 d'octubre, una reunió que ha admès que fou "tumultuosa" i que seria l'origen de l'expedient disciplinari. Bachiller ha assegurat que la redacció de les actes es feia de manera voluntària i rotatòria i que, aquell dia, va ser Jarabo l'encarregat de redactar-la. "Vaig ser jo qui li va prohibir publicar-la, perquè s'hi va aprovar un fet delictiu", ha revelat Diaz, en referència a l'acord de crear una comissió formada per tres diputats (Jarabo, Camargo i Aitor Morrás) que entregarien al vicepresident, Biel Barceló, una carta, redactada per Bachiller i Morrás, en què s'assenyalaria que no s'aprovarien els pressupostos si no es complien els acords de governabilitat en matèria d'R+D+I, una advertència que duia implícita l'exigència de renovar el conveni que permetia a Bachiller fer feina a les instal·lacions de l'hospital de Joan March però que el científic ha negat, per activa i per passiva, que fos l'únic argument esgrimit per dir 'no' al projecte de pressupostos. Aquesta carta mai no es va arribar a entregar perquè Diaz la va aturar, al·legant que l'acord podia suposar la comissió d'un delicte. El científic afirma que hi ha un esborrany que demostraria que no es feia referència al seu laboratori i s'ha ofert a entregar-lo a les autoritats judicials perquè l'estudiïn.