La UIB no ha resolt els conflictes del Departament de Filosofia

PalmaGairebé la meitat dels treballadors del Departament de Filosofia i Treball Social de la Universitat de les Illes Balears (UIB) varen sotmetre's a una “avaluació psicosocial qualitativa” amb la intenció de posar remei al "clima de tensió" que hi regna. Segons l'informe resultant d'aquesta avaluació, el 100% dels entrevistats denoten la presència d’un clima laboral inadequat entre algunes persones dels estudis de Filosofia que "han abastat uns límits insostenibles”. No obstant això, cap de les fonts consultades del Departament de Filosofia no ha constatat que s'hagin implementat les mesures -algunes de les quals són de "prioritat d'actuació elevada"- que l'informe recomanava.

Els resultats d'aquesta auditoria, als quals ha tingut accés l'ARA Balears, recullen les observacions de 20 dels 43 treballadors que formen part del departament, xifra que suposa un 46,5%. Cal tenir en compte que els docents vinculats als estudis de Filosofia suposaren un 69,5% de les persones que hi varen intervenir, mentre que de l’àrea de Treball Social només suposaren un 20%. D’aquesta manera, la companyia considerà que els resultats només eren concloents per al primer departament. L'auditoria fou de participació voluntària i elaborada per l'empresa PREVIS, especialitzada a avaluar els riscos psicosocials o la salut laboral i, al mateix temps, proposar accions resolutives o preventives.

"Risc molt elevat"

Per a alguns dels factors avaluats, l'informe considera que el risc és "molt elevat", és a dir, que "requereixen una intervenció de manera immediata” i que la “prioritat de l’actuació és alta”, però les fonts consultades destaquen que no s'han pres decisions per encarar la resolució dels conflictes amb fermesa. Destaquen especialment les conclusions de l'informe respecte del factor de les "relacions i el suport social": el 35% dels comentaris dels entrevistats es refereixen a la "presència de conductes de presumpte assetjament psicològic, tant verbal com físic”. Igualment, l'estudi també recull diversos comentaris respecte de l'existència de diverses denúncies policials i judicials que s'han anat interposant per diferents motius.

Algunes de les causes del mal ambient, segons apunten el 20% dels comentaris recollits, tenen relació amb "intents de desprestigiar professionalment altres persones" o “qüestions ideològiques i diferències de criteri respecte de la Filosofia”, entre d'altres. La mateixa xifra de persones també assenyala “el recurs contenciós interposat per un aspirant a una plaça i les repercussions que aquest va tenir”, amb referència al que interposà Miquel Comas, qui va qüestionar el procés de contractació de la UIB.

Per arreglar la situació, l'empresa proposa que es produeixi una "separació funcional i orgànica de les persones en conflicte", que "s'intenti una mediació-conciliació" entre elles, que "s'implanti la figura d'un psicòleg assistencial que atengui els possibles casos de malestar psicològic entre el personal" o que s’elabori i s’aprovi un protocol de prevenció de riscos psicosocials "perquè qualsevol treballador pugui demanar ajuda en cas de risc psicosocial, especialment en casos d’assetjament", entre d'altres. Però tot i tractar-se d'una qüestió d'urgència, si bé en un principi va semblar que hi havia intenció per part del rectorat i la direcció del departament, segons les fonts consultades, finalment no s'han pres decisions fermes i el malestar és ben lluny de resoldre's.

Responsabilitats

L'informe també assenyala que un 29% dels entrevistats consideren que un dels motius del manteniment d'aquest clima laboral podria ser la gestió des de la Direcció del Departament i el Rectorat”. Tanmateix, segons l'informe, mentre algunes “persones entenen que el rectorat no s’immisceix en determinats conflictes intradepartamentals”, altres “consideren que tant des de la Direcció del Departament com des del Rectorat s’està silenciant i ometent informació respecte del clima laboral del Departament”. Algunes de les mateixes fonts consultades per aquest diari es pregunten, tanmateix, si l'única opció per resoldre conflictes en el si de la Universitat -com en el cas dels assetjaments referits- és el jutjat o, si més no, una entitat externa a la institució.