Huguet insinua que Son Espases podria haver fet més per destapar el cas Minerval

PalmaEl rector de la UIB, Llorenç Huguet, s'ha llevat aquest dimecres qualsevol tipus de responsabilitat en l'anomenat cas Minerval. Gairebé tres setmanes després de l'esclat de l'escàndol, el màxim responsable de la Universitat ha xerrat, per primera vegada, davant els mitjans i no ha fet cap tipus d'autocrítica, tot i admetre que la Sindicatura de Greuges de la institució ja va rebre l'any 2011 una "relació de fets" respecte de les presumptes irregularitats comeses pels principals investigats, els catedràtics Pablo Escribá i Xavier Busquets. "En aquests casos, el que no es fa és obrir un expedient", ha afegit. "Aquell registre se'l va quedar (el síndic) per si mai hi havia alguna cosa", ha conclòs, tot recordant que la Sindicatura és un òrgan autònom del Consell de Direcció.

Huguet ha reivindicat que han actuat quan han tingut una "prova fefaent" sobre la taula que, segons ha explicat, no va arribar fins a l'abril del 2016, quan la presidenta del Consell Social de la UIB, Francesca Mas, va rebre una carta denunciant els fets. Aquesta missiva anava signada per la cap de Servei d'Oncologia de Son Espases, Josefa Terrassa, i els directors de dos dels principals centres d'investigació de Balears, Fèlix Grasses (IUNICS) i Miquel Fiol (IDISBA).

El rector s'ha defensat de les crítiques suggerint que potser és l'hospital de Son Espases la institució que hauria pogut fer qualque cosa més per destapar el cas. "El 2016, es rep aquesta carta, datada del 2015; per tant, des de Son Espases tenien la mateixa carta el 2015 que nosaltres el 2016", ha dit. "Jo no sé què ha fet o què ha deixat de fer Son Espases si feia un any i mig que tenia aquesta carta. Nosaltres, quan l'hem tinguda amb aquestes evidències, hem acudit a la fiscalia", hi ha insistit. "Estam tranquils, hem actuat bé i a l'hora", ha reiterat.

Huguet ha obviat explicar que aquella carta ja li va ser remesa el 2015 per Terrassa, tot i que sí que ha fet referència a les conseqüències que va tenir aquella primera missiva: una visita a l'Hospital de Referència, on un suposat testimoni finalment es va retractar. Una "experiència fallida", segons ha dit, que no va animar el rector a continuar indagant. En aquest sentit, Huguet ha afirmat que "un rector no té la capacitat d'investigació que té la policia i tampoc no és la nostra comesa". "No podem funcionar a partir de rumors perquè (la universitària) és una comunitat on la rumorologia corre cada dos per tres", ha afegit.

El rector ha subratllat, a més, l'obligació que té de "defensar la presumpció d'innocència" dels investigats i ha destacat, en aquest sentit, que "cap dels articles que s'han publicat (respecte les investigacions d'Escribá) ha estat refutat per cap de les revistes publicades. En aquest sentit, ha defensat que "la ciència s'autocorregeix". "Si algú publica qualque cosa que no és correcte, el mateix sistema es dona compte i intenta que es torni enrere les publicacions que s'han fet. Aquest no és el cas", ha conclòs.

Les aspiracions al rectorat

Huguet ha admès que, molt probablement, la polèmica serà protagonista durant la campanya per les eleccions al Rectorat, que es faran el proper 24 de maig. En aquest sentit, ha assegurat que l'escàndol l'ha refermat en la idea d'aspirar a un quart mandat. “Si mai hagués tingut cap dubte, ara no en tindria cap. Em toca defensar la Universitat i el millor lloc per defensar la Universitat és com a rector”, ha dit.

El rector ha demanat “anar tots a l'una” per garantir la imatge de la institució i ha confirmat que, durant tota la setmana, ha mantingut diverses reunions amb membres de la comunitat universitària en què s'ha explicat tot el que se sap sobre la investigació. “L'ànim que he percebut en aquestes reunions es un ànim d'anar tots junts”, hi ha insistit.

Finalment, Huguet ha defensat que “la nostra funció, internament, és que estiguin segurs que la Universitat ha actuat bé i a l'hora”, encara que ha admès que “des del punt de vista social, serà molt més lent”. “Haurem de fer més accions perquè la societat comprengui què s'ha fet, com s'ha fet i demostrar que s'ha fet bé”, ha conclòs.