Les Illes són el territori on es parla més català

PalmaUn any més, i ja en van cinc, la Plataforma per la Llengua ha presentat l'InformeCat 2016 sobre la situació del català. Un estat que va des de l'optimisme que presenta el creixement de l'ús de la llengua en l'àmbit cultural i tecnològic fins al més absolut pessimisme en el tracte residual del català en la Justícia. Així, l'informe aplega 50 dades relacionades amb la situació del català.

Aquí teniu cinc dades per entendre la situació de la llengua catalana a les Illes Balears:

1- A Balears és on més gent parla català

Un 80,5% de la població el parla

Segons les dades obtingudes gràcies a la col·laboració entre la UIB i la Generalitat de Catalunya, les Illes Balears se situen com el territori amb més proporció de parlants segons les dades, seguides del Principat de Catalunya (80,4%) i la Franja (80,2%).

Les dades mostren un augment en totes les habilitats orals i escrites respecte de l'edició anterior, feta el 2004. La comprensió oral del català ha pujat un 3,7%; la comprensió escrita, un 3,9%; la capacitat de parlar-lo, un 5,9%, i la capacitat d'escriure'l ha augmentat un 13,1% i ha arribat al 60% dels residents a l'Arxipèlag.

2- L'educació, en català

L'idioma escollit per aprendre a llegir i escriure i fer la selectivitat

L'educació a les Illes és un àmbit en què predomina el català. 8 de cada 10 famílies escull el català per aprendre a llegir i escriure, mentre que un 81,1% dels alumnes de les Illes opta per fer-hi els exàmens de selectivitat.

Per tercer any consecutiu, la preferència pel català torna a créixer a l'hora d'escollir la primera llengua en l'educació fins a arribar al 78,7% (el curs 2012-13 van triar el català un 70% de les famílies; l'any següent, el 80%, i el curs 2014-15, un 77,13%). Per illes, Menorca és la que té més sol·licituds de docència en català (91%), seguida de Mallorca (80,4%), Formentera (78,9%) i Eivissa (71,6%).

Pel que fa a l'ús de la llengua a la selectivitat, segons les darreres dades, ha crescut del 26,9% de l’any 1992 al 81,1% del 2015, i ha arribat a un màxim del 82,6% de l’any 2014. L’índex de cada illa ens mostra que els alumnes de Menorca són els qui usen més el català en els exàmens, amb un 96,3%, seguits dels d’Eivissa i Formentera, amb un 83,3%, i Mallorca, amb un 80,4%.

3- Els estrangers usen la llengua

Contradicció amb el cens espanyol?

Les dades aconseguides gràcies a la col·laboració entre la UIB i la Generalitat de Catalunya podrien indicar un major grau de coneixement del català entre els residents a les Illes nascuts a l'estranger que el que indicava el cens de l'Estat.

Així, segons aquestes dades, la proporció de persones capacitades per parlar català en el col·lectiu de residents nascuts a l'estranger se situa en el 58,5%, mentre que un 37,5% saben escriure'l. Si es creuen aquestes noves dades amb la població de l'Arxipèlag nascuda a l'estranger (242.757 persones), es pot afirmar que són 142.013 les persones d'aquest col·lectiu capaces de parlar català i 91.034 les que el saben escriure.

4 - Europa renya el Poder Judicial

La judicatura, un obstacle per exercir els drets lingüístics

Fins en sis ocasions el Consell de Ministres del Consell d'Europa ha recomanat a l'Estat qüestions relacionades amb l'ús del català. Entre aquestes, hi destaca la recomanació de modificar el marc jurídic per tal de deixar clar que les autoritats judicials, penals, civils i administratives a les comunitats autònomes puguin dur a terme els procediments en català a petició d'una de les parts.

5.- Herència Bauzá

12 ajuntaments podran tenir un secretari que no entengui el català

L'herència Bauzá encara pesa. Malgrat que el Govern actual ha tornat a instaurar el català com a requisit per accedir a la funció pública, encara quedaran rèmores d'una de les pitjors èpoques que ha viscut la llengua a les Illes. 19 places d'interventor i 12 de secretari podran ser ocupades per persones que no entenguin la llengua, ja que van ser convocades abans que la normativa fos revertida.