La immortalitat digital i també el dret a l’oblit

Palma“Les emocions, tant per allò bo com per allò dolent, també circulen per les xarxes socials digitals”. Això diu el professor de Comunicació i Periodisme de la Universitat de Lleida, Miquel Pueyo, en explicar la gestió que feim dels nostres sentiments en la comunicació digital a través de les nostres identitats. En aquest sentit, la mort ha estat un tema tabú pel que fa a la gestió digital d’aquelles persones que han finat físicament però les identitats de les quals es mantenen encara a la gran xarxa d’internet.

L’obituari a les xarxes socials digitals, com a nova vetla del segle XXI

No obstant això, enguany, després de convertir-se en l’any en què tothom ha dit la seva sobre les morts de personatges públics, la societat comença a indagar i a parlar sobre la mort d’una persona i el seu llegat digital. En aquest sentit, hi ha una “sensibilització creixent”, afirma Pueyo, perquè encara hi ha gent que mor i té els seus comptes digitals en actiu, un fet que provoca cert respecte a la vegada que refús. Moltes vegades es mantenen oberts aquests comptes perquè no se sap a què s’ha de recórrer per intentar tancar-los i d’altres perquè la gent propera al difunt conviu amb el seu perfil digital i s’hi troba còmoda. Tant que no vol que l’esborrin.

Fa tres anys els experts no s’atrevien a explicar quines eren les millors eines i accions per gestionar el dol i el llegat digital d’una persona morta, però ara ja podem veure que empreses del sector jurídic ja han començat a oferir serveis tant per gestionar l’oblit i la reputació digital com per a l’eliminació de tot el rastre d’identitat a internet d’una persona que ha mort.

El dret i la reputació en línia

Mari Ángeles Rojo és advocada experta en reputació en línia i en dret a l’oblit i treballa en aquest àmbit a una d’aquestes empreses del sector jurídic. Rojo reconeix que la seva empresa ha començat enguany a treballar en serveis de reputació digital, a més de gestionar l’eliminació del compte de Facebook d’una persona morta. És un camp de treball que “té molt poca competència”, assegura Rojo, la qual també dedica una part de la seva feina a casos de reputació en línia i dret a l’oblit.

I és que de cada vegada hi ha més gent que acudeix a aquests serveis perquè vol que desapareguin fets de la seva vida que encara poden sortir a la llum si es fa una recerca als cercadors d’internet. És un dret, però, que tenim tots i el 2018 entrarà en vigor el reglament sobre la protecció de dades i la reputació digital que va ser aprovat el maig del 2016 pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

La principal eina per eliminar qualsevol rastre digital es troba en els cercadors, com el gegant de Google, els quals moltes vegades solen negar-se a eliminar informació digital sobre una persona. No obstant això, empreses com aquesta per a la qual treballa Rojo posen tota la seva maquinària jurídica perquè finalment els cercadors ho acabin fent: “Existeixen empreses de màrqueting digital que també treballen en reputació en línia, però al final el client acaba contractant serveis d’advocats perquè els cercadors s’hi neguen i s’acaba entrant en temes judicials”.e