La importància (relativa) de ser al bell mig de Mallorca

PalmaOn és el centre de Mallorca? Segurament, si la pregunta es dirigeix a una sineuera, la resposta serà òbvia. En canvi, si la qüestió es dirigeix a una lloritana, a una costitxera o a una santjoanera, amb tota probabilitat la resposta serà diferent. Serà Lloret. Serà Costitx. I serà Sant Joan. Davant aquesta disparitat d’opinions, totes elles fonamentades amb arguments vàlids -ja siguin basats en la tradició, ja siguin basats en estudis científics-, els geògrafs Antoni Ginard i Joan Bauzà, i l’historiador Andreu Ramis han tractat de donar llum a una qüestió més que controvertida amb la publicació del llibre El centre de Mallorca. Percepció del territori i identitat local, el qual presenten avui vespre a Lloret de Vistalegre.

Més enllà de determinar amb precisió quin és el centre geogràfic de l’illa (fins a 15 punts concrets se’n podrien considerar), el que els autors pretenen és analitzar el concepte de centralitat “com una identificació col·lectiva, un reforç de la pertinença a la comunitat”, tal com apunta Antoni Ginard. Perquè determinar-ne el centre és un aspecte relatiu. Depenent del sistema de mesura emprat, el centre canvia. Tal com diu una dita emprada pels cartògrafs, ‘On vols que sigui el centre?’.

Els autors recullen l’exemple de dos estudis encarregats pels ajuntaments de Costitx i Lloret a la UIB i al Ministeri de Foment, respectivament. Cada un dels estudis, els quals empraren un sistema de mesura diferent, assenyalà que el centre de Mallorca era en un lloc diferent. L’estudi encomanat pel Consistori costitxer a la UIB afirmava que el centre es troba a Costitx (punt 7 del mapa), mentre que l’encarregat per Lloret al Ministeri afirma que el centre és dins el municipi (punt 11).

És per això que la qüestió sobre el punt exacte on es troba el centre es converteix en “anecdòtica” o “irrellevant”, tal com apunta Andreu Ramis. “El més interessant són els relats que apareixen al voltant i que tracten de justificar la propietat d’aquest centre, els relats identitaris que es construeixen al seu voltant”, explica.

Pous, fites i un campanar

Així, els punts que tradicionalment s’han associat al centre de l’illa, com ara Sineu, tenen llegendes que fonamenten aquesta centralitat. Els sineuers consideren la seva església el centre de Mallorca, i del món. ‘El pern del món’, li diuen, i segons recull la tradició, un pic a l’any, el batle, el rector i l’escolà de Sineu han de baixar davall el campanar a greixar el pern perquè el món no s’aturi de voltar. En canvi, a Sencelles, Costitx i Lloret, els centres s’associen amb pous, en el passat llocs transcendentals per a la vida.

Així, com s’indica en el llibre, “qualsevol entitat, territorial o social que tingui una identitat més o menys (re)coneguda té la necessitat de marcar el seu punt central de referència, com també la necessitat de marcar els límits, les fronteres i, consegüentment, l’alteritat”. És el que es coneix com la geografia de la percepció, com explica el geògraf Joan Bauzà.

És a dir, construïm les nostres centralitats a partir de referents. Un centre relatiu perquè cadascú té el seu.

Lloret de Vistalegre

Set punts que poden ser considerats centrals són del terme: pou de Llorac (1), es Pou (12), Cova d’en Dainat (10), càlcul del Ministeri de Foment –centroide– de 2005 (11), fita de la pedra de la Comuna (12), un càlcul propi –centroide– (13) i el vèrtex geodèsic de Son Gelabert d’Alt (14).

Sant Joan

Dins els límits del municipi de Sant Joan, els tres autors hi ubiquen dos dels possibles centres: pou de la Baronia o de Solanda (3) i el pou de la Baronia (4).

Sineu

Els tres autors situen a Sineu un únic punt, el campanar de l’església parroquial de la vila, sota del qual hi ha ‘El pern del món’ (2), una de les llegendes més conegudes de Mallorca. A més, Sineu comparteix amb Sant Joan i Lloret (6) un altre punt, el qual es troba a la intersecció dels límits dels tres termes municipals, el ‘Monument de la comarca’, inaugurat l’any 1945.

Costitx

A Costitx hi ha fitats dos punts: el que va fixar un informe de la UIB de l’any 1992 (7) i els pous de Costitx (8), arrelats a la tradició popular al voltant de l’aigua com a font de vida.

Sencelles

En el terme municipal de Sencelles, s’hi situen dos punts que poden ser considerats el centre de Mallorca: el pou de Judí (5) i un càlcul propi elaborat pels autors del llibre l’any 2017 (15).