Els incendis silenciosos de la Serra
La polèmica de les cabres del Vedrà fa reviure el debat sobre els efectes perniciosos de l’espècie
PalmaEl debat polític a Eivissa s’ha vist eclipsat per la decisió de la Conselleria de Medi Ambient d’eliminar una quarantena de cabres que habitaven l’illot del Vedrà. Els animals, reintroduïts pels propietaris dels terrenys l’any 1991, es reproduïen sense control i suposaven una amenaça per a algunes espècies de flora autòctones de la reserva natural.
La polèmica ha anat creixent com una bola de neu i divendres el grup animalista Pacma va presentar 20.000 signatures per reclamar la dimissió del conseller insular de Medi Ambient, Miquel Vericad, i la directora general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Caterina Amengual. Les signatures es van recollir a través de la pàgina web de la formació i van arribar de tot l’Estat.
La disjuntiva entre la necessitat de preservar la massa forestal i el dret a la vida dels animals no és exclusiu de les Pitiüses. A Mallorca es calcula que n’hi ha més de 20.000, especialment a la serra de Tramuntana, i són una font de problemes. Una organització tan poc sospitosa de ser frívola amb el medi ambient com és el GOB ha assegurat, aquesta setmana, que “la població de cabres assilvestrades és un dels problemes ecològics greus de Balears”. L’enginyer forestal Oriol Domenech hi coincideix: “La població ideal hauria de ser molt propera a zero”, assegura a l’ARA Balears.
Amenaça a la reforestació
La presència de cabres a la Serra suposa un perill per a la massa forestal de l’illa, molt debilitada de per si. “Si vas a un alzinar no hi veuràs mai una alzina jove, petita, perquè se les mengen”, assegura Domenech, i afegeix que hi ha infinitat d’estudis que avalen aquesta visió. L’envelliment dels boscos és una de les amenaces més greus a què s’enfronta l’ecosistema balear en uns temps, a més, en què els estralls del canvi climàtic es comencen a notar. En àrees afectades per incendis, la seva presència resulta dramàtica i obstaculitza la reforestació. “Les cabres són una hipoteca per a l’estat herbori de les zones afectades”, afirma. Segons el seu criteri, no se n’hauria de permetre la presència a la serra de Llevant o, especialment, a la zona afectada per l’incendi d’Andratx.
Els grups animalistes, per part seva, han reaccionat amb ira a la decisió del Govern de tirar pel dret al Vedrà. La coordinadora de Pacma a Balears, Maria Bertran Ferriol, assegura que a la Serra també es practica el control poblacional de les cabres i reclama “alternatives més ètiques per assegurar el benestar d’aquests animals, que també tenen dret a la vida”. Domenech considera que el mètode emprat al Vedrà “és incruent, eficaç i econòmic”. A més, recorda que la presència de les cabres a la Serra ja suposa un “cost econòmic molt important”, ja que obliga a cercar i mantenir vigilades parcel·les senceres fins que no s’assegura un cert arrelament de les noves espècies. En aquest sentit, l’enginyer reconeix la dificultat de lluitar contra la falta de sensibilització de la societat vers un problema que només aprecien els especialistes: “Quan hi ha un foc, tothom es posa les mans al cap. Però quan van a una finca i no es veuen espècies joves, ningú se n’adona”.
El problema de la titularitat
El Govern controla la població de cabres en una part molt limitada de la Serra. Només un 10% és de titularitat pública i les competències són escasses. Domenech diu que els propietaris de les finques no sempre col·laboren i això dificulta la seva tasca. A la Serra, les cabres són una atracció per a molts visitants de cap de setmana. Per als qui hi fan feina cada dia, resulten un perill “difús, que va fent. Com un incendi silenciós”, afirma Domenech.
