Indigent i perseguida per l'Església... així ha acabat l'hereva universal del darrer canonge de Mallorca

PalmaVa servir durant 37 anys a un dels religiosos més poderosos de Mallorca i tot el que n'ha tret ha estat una cinquena part d'una tomba i un manuscrit de valor incalculable. Parlam de la dona que va servir durant més de tres dècades Bruno Morey, figura indiscutible del segle XX a les Balears i sobre qui l'articulista Miquel Segura va escriure una biografia anomenada 'El darrer canonge de Mallorca'.

Morey va morir el mes de juliol als 101 anys i va deixar una hereva universal, la dona que es va encarregar de cuidar-lo fins al mateix dia del seu decés. La majordoma i secretària havia treballat de manera gratuïta durant 37 anys per devoció, però també confiada en la promesa que li va fer Morey de convertir-la en propietària de tots els seus béns. La fortuna del religiós es va esfumar, però, abans de morir i la dona s'ha vist obligada a demanar allotjament a la residència per a sense sostre Can Gazà. “Es trobava literalment tirada al carrer”, ha explicat el gestor de la residència, l'excapellà Jaume Santandreu, que ha estat l'encarregat d'explicar la història a través del seu blog personal.

“No tenia res. No podia demanar la jubilació anticipada perquè no havia estat mai assegurada. No podia cobrar la no contributiva perquè encara no té 65 anys. No havia pogut fer un racó perquè mai no havia cobrat res pels seus serveis de majordoma i secretària de l’alt personatge”, explica Santandreu. La dona, afegeix, li mostrà una còpia del testament i un certificat de les seves darreres voluntats. L'herència es reduïa a una tomba a repartir entre quatre.

L'herència de Morey es reduïa a una tomba a compartir amb quatre renebots i el seu dietari, un manuscrit que, segons diu Santandreu, ja ha suscitat molt d'interès en l'estament eclesiàstic.

Unes memòries d'alt voltatge

El dietari de Morey podria ser un autèntic tresor tenint en compte que parlam d'un personatge que ha estat testimoni directe de molts dels principals esdeveniments del segle passat. I un caràcter que no es va allunyar mai de la polèmica. És per això, diu Santandreu, que algun membre de l'Església ja s'ha interessat a aconseguir aquestes memòries, però amb la intenció que no vegin mai la llum. Aquesta, almanco, és la teoria de l'excapellà, qui assegura que “quan (la dona) em va revelar el nom del canonge que la perseguia per arrabassar-li aquest compromès document històric, em vaig alarmar i vaig posar un èmfasi dramàtic en l’exhortació que vaig predicar a la confiada i sacrificada serventa”.

Tot i que no revela la identitat d'aquest suposat membre del clergat, Santandreu afirma que “és el mateix que consentí, àdhuc propicià, que la família de (el també religiós) Guillem Cabrer fes desaparèixer el seu incommensurable diari íntim. El 'post' finalitza amb una confessió de Santandreu: ”La por que aquest autèntic tresor del dietari caigui indefectiblement a mans dels piròmans inquisitorials”. I una advertència: “La fidel i heroica defensora del testimoni de Don Bruno es mostrà disposada a defensar a mort aquest tresor”.