La infanta defensa el seu marit però es desentén de la trama Nóos

PalmaLa germana del rei d’Espanya, Cristina de Borbó, va voler deixar clar aquest dijous que no sabia res de les activitats de l’empresa que tenia a mitges amb el seu marit, Aizoon. La copropietat d’aquesta societat clau a la trama Nóos i la tossuderia del jutge José Castro l’han duta a seure al banc dels acusats per dos delictes fiscals. Es va desentendre del cas deixant el seu home, Iñaki Urdangarin, a mercè del tribunal. El va deixar sol, sí, però també el va defensar: “Confio plenament en ell, estic convençuda de la seva innocència i que sempre ha estat ben assessorat”.

No sabia res d’Aizoon, n’era copropietària perquè Urdangarin l’hi havia demanat, “per confiança”, però no hi tenia veu ni vot. Ni tan sols controlava l’economia familiar. No saber res és l’argument principal de la defensa de Cristina de Borbó. “Era el meu marit el que s’encarregava de les despeses familiars”, va explicar, i va assegurar que a ella li tocava “coordinar l’agenda dels fills” i que, a part de la feina de directora internacional de la Fundació La Caixa, tenia una mitjana de 100 actes institucionals a l’any per la casa reial, que viatjava molt. Ni tan sols sabia com van pagar un safari de 15.977 euros a l’Àfrica.

Els dos exducs van reconèixer que havien comès “un error” amb el lloguer de les oficines d’Aizoon: era un despatx a casa seva, al barri de Pedralbes de Barcelona, i se’l llogaven a ells mateixos. Ella va firmar també com a copropietària de l’empresa tot i que afirma que no hi tenia cap mena de poder.

La germana del rei, que ha aguantat les llargues jornades de declaracions amb una postura impecable i sense badalls, només va contestar les preguntes del seu advocat, Pau Molins. A part d’ell només volia fer-n’hi l’advocada del col·lectiu ultra Manos Limpias, Virginia López Negrete. El fiscal Pedro Horrach ni tan sols la volia asseguda al banc dels acusats.

El jutge Castro la va mantenir com a acusada de ser cooperadora necessària del frau fiscal que hauria comès el seu marit passant els seus ingressos personals per ingressos d’Aizoon i fent servir l’empresa per pagar despeses familiars. Així s’hauria estalviat pagar impostos de la renda. La infanta assegura que “mai” no ha sabut com funcionava l’empresa. “El meu marit i jo no parlàvem d’aquests temes, mai em va explicar els ingressos i les despeses d’Aizoon”, va dir aquest dijous. El fiscal considera que ella no ho sabia i que, per tant, no se la pot culpar. Però li reclama que torni 587.413 euros -que ja ha lliurat als jutjats.

Cristina també va negar que fos copropietària d’Aizoon per fer-hi d’“escut fiscal” davant d’Hisenda, tal com havia declarat el notari Carlos Masiá. “Si m’ho haguessin proposat no ho hauria acceptat mai”, va dir, i va afegir: “Tot el que fèiem estava controlat”. O que paguessin el servei domèstic en negre. “Rotundament, no”, va dir, tot i que va reconèixer que no sabia quina mena de contracte tenien ni si els pagaven a través d’Aizoon.

És difícil pensar que la infanta es cregui que Urdangarin va estar “ben assessorat” quan, ahir mateix, va dir que ja no confiava en l’assessor fiscal que l’havia aconsellat, Miguel Tejeiro, que declararà dimecres com a testimoni i serà una peça clau de l’acusació del fiscal Horrach. Quan Molins va preguntar a la infanta en qui confiava, així, en general, ella no devia entendre bé la pregunta, perquè va respondre: “En qui confio o en qui confiava?” La possible resposta va fer esclatar a riure bona part dels assistents al judici i Molins va haver d’insistir per preguntar-li si encara confiava en Miguel Tejeiro. “Ara no”, va afirmar.

L’exduc de Palma ha dedicat bona part de les setze hores que ha declarat a dir que eren els germans Miguel i Marco Antonio Tejeiro els que ho controlaven tot en la trama Nóos. La mateixa estratègia que segueix Diego Torres: els dos exsocis han passat d’estar enfrontats durant la instrucció a ser aliats en el judici i amb un enemic comú.

Urdangarin es contradiu

El marit de la infanta va insistir a desvincular la seva “senyora” dels possibles delictes comesos, però es va embolicar a estones i va ser assenyalat per noves contradiccions respecte al que havia dit durant la instrucció. La més flagrant la va detectar el fiscal Horrach, que va subratllar que Urdangarin havia afirmat, el febrer del 2013, que la Casa del Rei “no va opinar, assessorar, autoritzar o avalar” les activitats de l’Instituto Nóos. Urdangarin i Torres han defensat justament el contrari durant el judici. El cunyat de Felip VI es va justificar dient que llavors no tenia cap “prova documental” del control que la Casa del Rei exercia sobre les seves activitats i “no recordava que hi hagués documentació per poder demostrar totes aquestes gestions”.

No va ser l’únic moment delicat per a l’exduc. Al matí la sessió es va haver de suspendre uns minuts quan va reconèixer un correu electrònic enviat al rei Joan Carles en què l’acusat li explicava les característiques del congrés que Nóos va fer a València per prop d’un milió d’euros. “Li comunicava quin era el meu projecte...”, va començar a dir Urdangarin, visiblement nerviós en mencionar el rei emèrit, però el va interrompre de cop la presidenta del Tribunal, Samantha Romero. Romero sospitava que el document no havia sigut admès com a prova i ho va confirmar durant el recés. Urdangarin va afirmar després que Joan Carles I “mai va intercedir” en els seus negocis.