Els 9.700 km de n'Ingrid, una àguila peixatera amb GPS

PalmaN'Ingrid ja és de bell nou a casa. L'agost del 2014 membres del GOB capturaren una àguila peixatera a l'Albufera de Mallorca i li col·locaren un emissor de seguiment per satèl·lit que permet conèixer-ne els moviments.

Aquest exemplar, batiat amb el nom d'Ingrid, és una femella adulta que es reprodueix a un niu de la serra de Tramuntana i forma part de la fracció migratòria d'aquesta espècie a les Balears. Així, una part de les àguiles peixateres que nidifiquen a les Illes romanen aquí tot l'any, però alguns exemplars deixen les Illes després de la reproducció i viatgen al sud de la Península o a Àfrica per passar-hi l'hivern.

El matí del passat 27 de febrer n'Ingrid abandonà el seu lloc d'hivernada a la costa de la localitat d'Ouchene, a la regió marroquina de Marràqueix-Tensift-El Haouz. Durant sis dies de viatge, travessant l'estret de Gibraltar i passant sobre Eivissa, després d'haver volat al llarg de més de 1.600 quilòmetres, l'horabaixa del 4 de març ja era a Mallorca.

Des del moment en què la marcaren, aquesta ja és la 6a travessia de n'Ingrid entre Mallorca i la costa africana. Han estat així més de 9.700 quilòmetres monitoritzats gràcies al sistema de seguiment per satèl·lit.

Des de l'any 2009 i gràcies a finançament privat, el GOB ha pogut disposar de tecnologia de seguiment per satèl·lit per conèixer els moviments d'algunes de les àguiles que viuen a Mallorca.

En el marc del pla de conservació de l'àguila peixatera a les Balears, dirigit per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, la informació obtinguda serveix per conèixer els usos territorials d'aquesta espècie, identificar les àrees importants per a la seva supervivència, detectar-hi les possibles amenaces i poder emprendre mesures preventives.

L'àguila peixatera és una espècie amenaçada a Espanya, catalogada com a vulnerable. La seva causa principal de mortalitat no natural és l'electrocució a torres de distribució elèctrica, tot i que també està afectada en menor mesura per altres amenaces com el furtivisme (recentment va ser localitzat a Mallorca el cadàver d'un exemplar tirotejat).

La tendència poblacional a les Balears és en conjunt positiva i l'any passat se'n localitzaren 23 parelles territorials. Llevat del cas de Menorca, on la població reproductora s'ha estancat des de fa alguns anys, a les altres illes el nombre de parelles creix lentament, per la qual cosa l'horitzó en la conservació de l'espècie es percep positivament.