‘Jaleos’ en Mobylette de matinada

Matinada a les acaballes de juliol. Una moto renouera. Un bar estibat de gent. Un himne ciutadellenc. Era l’any 1993 quan, una nit de revetla, a un jove se li ocorre entrar al pub Sis Kaires amb una vespa. Això es va repetint els anys següents i es fa extensiu a altres bars propers a la plaça, durant les festes de Sant Feliu. És l’any 1998 quan es formalitza allò que avui coneixem: la Festa del motoret de Llubí. Metamorfosant un dels moments àlgids de les festes de Sant Joan de Ciutadella, un motoret -ja no una vespa- entra al Sis Kaires, on, al so del jaleo, una multitud l’alça fins tocar el sostre del local en clar mimetisme amb les palpades als cavalls menorquins. Això s’ha anat repetint any rere any. Però més enllà de l’abreacció col·lectiva, la suor, els cops al sòtil i el nivell etílic dels participants, la festa abasta altres dimensions en el si del municipi. Havent sobrepassat el fet espontani, s’ha convertit en un símbol per a Llubí i exerceix una certa influència a altres llocs de Mallorca. Una part de la culpa la tenen dos joves científics socials, Miquel Castell (geògraf) i Sebastià Vicens (antropòleg), que fa temps que estudien i teoritzen sobre aquest peculiar ritual. De fet, l’objecte d’estudi del treball de final de grau de Vicens fou, precisament, aquesta festa. Ara, en el marc de les festes de Sant Feliu, han organitzat l’exposició XX edicions de la festa des motoret. Anem per parts. D’un fet fortuït neix un ritual que es repeteix i que, a hores d’ara, té un protocol establert. Estan estipulats tres dies de les festes en què el motoret entra al bar per fer el jaleo. Aquests són el dia del sopar a la fresca i la revetla de Sant Feliu, que són els dies en què hi ha menys externs al poble, i la revetla jove de dissabte. El caixer senyor (sic), que és qui mena el motocicle, entra unes tres vegades al bar. Així, el ritual es repeteix diversos pics durant la matinada, sempre en un moment en què es vagi un poc a to -alcohol, santa benzina-, i deixant un marge d’una estona llarga -una hora o dues- entre actuació i actuació. Una estelada presideix des de fa anys l’ambient. Al pub no hi cap ni una agulla i se senten càntics com “jo som llubiner” o l’estès “foraster qui no boti”, això per referir-se als de fora poble. Immensa majoria d’homes. Abans, la penya del caixer senyor fa uns glops de mesclat per acompanyar qui és el protagonista de la nit. Se surt d’una portassa propera al pub i un guàrdia de seguretat limita l’aforament.

Junta de caixers

Les penyes, apunten els dos investigadors, són “una institució” a Llubí. Són els grups d’amics i són qui principalment ajuda a aixecar el motoret. “És un orgull per a la penya que el caixer senyor en sigui membre”. Per triar-lo, hi ha una informal Junta de caixers. Hi ha un conclave que es duu a terme en l’Aplec de gorans, goranots i golafres, que no és altra cosa que una trobada de penyes i que té lloc a l’hivern; no hi falta el menjar i el beure. Les candidatures no són oficials i “es construeixen amb acumulació de capital social”; el caixer senyor s’haurà guanyat ser-ho per la seva simpatia i bones pràctiques entre el jovent llubiner.

De fet espontani a referent

En primer lloc, tant Castell com Vicens adverteixen que “no és una festa del poble en el seu conjunt sinó sobretot dels joves i del pub ”. El Sis Kaires és tota una institució. De fet, allò que passa en repetides ocasions dins i fora del bar és un univers paral·lel al que passa metres més enllà, a plaça, durant el concert de la revetla. No obstant això, el motoret de Llubí ha esdevingut un símbol de les festes. De fet, l’Ajuntament l’ha reconegut com a icona legítima d’aquestes. Exemple d’això és que a la portada del programa del 2015 s’observava un jove damunt d’un motoret. També que, des de fa uns anys, s’organitza la Motoretada, una volta de motos pels carrers del poble que és encapçalada pel caixer senyor.

Els dos investigadors apunten que amb la seva intromissió en el relat sobre la festa “es passaria de l’espontaneïtat a cert grau de patrimonialització”. Han fet reflexionar la gent implicada. Així, la verbalització de tot allò referent a la trajectòria, els orígens o els fets actuals, ja sia per part del programa de l’Ajuntament, per les xarxes socials o per la tasca de Castell i Vicens, ajuda a formalitzar el relat, atorgant importància a la festa, enaltint-la i, potser, sobredimensionant-la. És el que té la teorització dels fenòmens. Però no és cap problema si genera autoestima. En tot cas, apunten que la gent no fa els càntics localistes perquè senti “que s’estigui perdent la identitat”. Per això, cal no romantitzar res. La gent vol una festa pròpia. Parlam d’orgull, no de resistència.

El contagi a altres pobles

El contacte amb altres pobles, especialment aquell que tingué lloc la dècada dels noranta en què hi havia un circuit de pubs amb música en català i gent jove, possibilità, segons Castell i Vicens, que el ritual es reproduís. De diferents maneres, la Mobylette es fa present a festes d’altres pobles, com a la Mucada de Sineu -on s’ha copiat el jaleo llubiner- o a l’Embala’t de Sencelles. També a Consell un motoret entrava al bar sa Gramola i a la Festa Pagesa de Son Macià es feia una correguda enmig d’un rostoll. Així doncs, el motoret és també un element folk, una nova figura de la cultura popular mallorquina, quelcom recurrent per fer festa.