Jaume Ribas: “L’escola té el seu paper, però necessitam la implicació de tots”

PalmaLa Direcció General d’Innovació i Comunitat Educativa de la Conselleria d’Educació treballa per a la inclusió dels alumnes. Jaume Ribas, que hi està al capdavant, diu que “hi creu” i que s’ha de facilitar la integració i assolir l’equitat. Però, per aconseguir-ho, demana el paper actiu de tot el conjunt social.

Prioritzau la matriculació en escoles ordinàries?

Fem feina perquè el màxim d’alumnes amb necessitats educatives estiguin en escoles ordinàries. Però també és cert que hi ha un percentatge que necessita atenció tan específica que, des dels centres ordinaris, és molt difícil proporcionar.

I llavors?

El sistema està establert en tres sistemes diferents: centres ordinaris; aules UECCO, que es troben dins dels ordinaris, tenen una dotació bàsica i a on els alumnes combinen activitats amb la resta d’alumnes per facilitar la integració i la socialització; i finalment, els centres d’educació especial.

Quin treball fan aquests centres?

Els centres d’educació especial són centres concertats amb entitats socials especialitzades. Aquestes donen un plus que, des de l’educació i l’Administració, és complicat de donar. Són centres que estan a cavall entre la Conselleria de Serveis Socials i la d’Educació.

Com encarau la inclusió?

Nosaltres creim amb la inclusió. Fa un mes i mig va sortir una informació del ministeri que parlava de l’educació inclusiva a les diferents comunitats autònomes. Les Balears se situen en les posicions superiors, amb més d’un 80% d’alumnes matriculats en centres ordinaris. Hi ha altres comunitats que en registren devers el 40%. Som a la part alta.

I, en concret, quines línies d’actuació teniu?

No és inclusió posar un ATE a un nin perquè el guardi en un racó i no treballi amb la resta d’alumnes. La filosofia no és aquesta. Feim una tasca de formació, intervenció i assessorament als centres per treballar aquesta part, que consideram molt important. De vegades, un alumne, en un centre d’educació especial on estigui relacionat amb els seus companys, està més integrat que un nin en un centre ordinari, perquè el tenen apartat dins l’aula o l’en treuen i no participa en la vida de l’escola.

Potser cal innovació.

És una tasca relacionada amb la manera de fer el plantejament del centre educatiu i d’entendre com va vinculat a la metodologia educativa dels centres. Totes els corrents s’orienten a feina per projectes, per ambients, per àmbits i, fins i tot, a eliminar aules... aquestes metodologies són molt més inclusives que la metodologia tradicional amb taules, on tothom està assegut escoltant la lliçó magistral del professor.

Quin és l’ideal, en aquest sentit?

Aconseguir que, amb independència de les capacitats, cada alumne pugui assolir totes les competències a les quals pugui arribar. I que ho pugui fer amb la resta de companys. En general, cada alumne és diferent. i té una necessitat educativa especial, més diferent encara. Molts vegades parlam d’igualtat, i es confon amb equitat. Pensam que tots han de ser iguals, i no és així. Se’ls ha de tractar de manera diferent en funció de les seves particularitats. L’objectiu és actuar de manera diferent perquè tothom pugui ser igual.

És una tasca que va més enllà de la Conselleria d’Educació.

La inclusió social no només és fer que els alumnes vagin a centres ordinaris, sinó que participin en les activitats d’altres infants, també fora de l’aula. També en l’àmbit laboral. Si no es produeix un canvi en la societat, la feina que fem a l’escola no serveix de gaire.

Quines mancances hi ha?

Una mica de tot. No diré que no necessitam més recursos, però també necessitam utilitzar els recursos de manera diferent. Cal modificar l’organització, tant administrativa i estructural dels centres com la part didàctica i pedagògica. Es necessari continuar canviant la mentalitat de molts professors i, sobretot, de moltes famílies i de la societat en general. Hi ha molt camí per recórrer. També necessitam el suport de la part econòmica, social, sanitària... L’escola hi té el seu paper, fins i tot principal, però no exclusiu. Cal la implicació de tota la societat.